El Centre Delàs i el International Peace Bureau exigeixen una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària i l’anul·lació de les noves compres d’armament per a destinar els 13.000 milions d’€ a fer front a la crisi del COVID-19
- La despesa militar mundial va assolir el 2019 els 1,92 bilions de dòlars, una xifra que creix per quart any consecutiu i que registra l’augment més elevat de l’última dècada.
- En el cas de l’Estat espanyol el Centre Delàs d’Estudis per la Pau calcula que són 20.050 milions d’€ de despesa militar el 2019, l’equivalent a 55 milions diaris.
- Espanya ha compromès des de l’any 1997 només en nous armaments més 42.000 milions. Amb el pressupost dedicat als avions Eurofighter EF-2000 i A-400M es podrien mantenir 25 hospitals i 27.720 llits d’hospital per un any.
El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat avui 27 d’abril noves dades sobre la despesa militar global corresponents a l’any 2019, una xifra que creix per quart any consecutiu fins a arribar als 1,92 bilions de dòlars, 95 mil milions més que l’any anterior. Aquest augment ha passat d’un 2,6% a un 3,6% en termes reals, representant l’augment més elevat en els últims anys. La militarització, per tant, s’està accelerant de manera alarmant en un moment de greu emergència sanitària, social i climàtica.
En el marc del Dia Global d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS per les sigles en anglès), la reconeguda organització internacional de pau Internacional Peace Bureau (IPB), juntament amb el Centre Delàs d’Estudis por la Pau -que acull l’oficina de l’IPB a Barcelona-, han organitzat una roda de premsa per valorar les noves dades de despesa militar i demanar una reorientació de la despesa militar d’Espanya a dotar de recursos i mitjans per fer front a l’actual crisi causada pel Covid-19.
Aquest creixement dels pressupostos militars i l’augment sostingut de les transferències d’armes donen impuls a una ja consolidada carrera armamentística que només beneficia uns pocs. Ens mostra com d’efectiva ha estat la pressió d’organitzacions militars com l’OTAN (els estats membre sumen 1,03 bilions de dòlars, el 54% de la despesa militar mundial) en demandar forts increments en els pressupostos militars. El fruit d’aquestes pressions és reconeixible especialment en països amb una indústria militar forta (a Europa, Amèrica del Nord, Àsia i Oceania). Cal destacar d’altra banda que els 5 països que més gasten (EUA, Xina, Índia, Rússia i Aràbia Saudita) acumulen gairebé dos terços de la despesa militar mundial. Orient Mitjà podria estar donant mostres d’esgotament en la seva dedicació a la despesa militar com a resultat de gairebé dues dècades concatenant conflictes armats, el que prova com la militarització està exclusivament produint noves amenaces, tensions i inseguretat per a la població de la regió i de tot el món.
Espanya, amb una despesa militar de 17.200 milions d’euros el 2019 segons les dades del SIPRI, baixa una posició en el rànquing fins al lloc 17, malgrat experimentar un creixement d’un 0,9% respecte a l’any anterior. “Segons els càlculs del Centre Delàs -que inclouen partides incloses en els pressupostos d’altres ministerios- la xifra és encara superior i arriba als 20.050 milions d’euros, l’equivalent a 55 milions d’euros diaris. Imaginem si haguéssim invertit aquesta suma a enfortir la sanitat pública”, ha alertat Pere Ortega, president del Centre Delàs i expert en despesa militar. En aquesta anàlisi mereixen una atenció especial els 7 Programes Especials d’Armament (PEA) que l’executiu socialista ha aprovat des del segon semestre de 2018, que superen els 13 mil milions d’euros i que contemplen un nou sostre de despesa per als programes de l’avió de combat Eurofighter, el submarí S-80 i per a l’adquisició de 5 fragates F-110, 348 vehicles de combat sobre rodes (VCR) i 23 helicòpters NH-90. Aquestes partides per a noves compres i per a millores de models adquirits anteriorment però ja obsolets, situen el cost total dels PEA per sobre dels 42 mil milions d’euros des que es van iniciar el 1997. La infografia elaborada pel Centre Delàs estableix una comparativa amb els costos de personal i equipament sanitaris necessaris per fer front a l’emergència de l’COVID-19, calculant, per exemple, que amb els diners dedicats als avions Eurofighter i A-400M es podrien mantenir 25 hospitals i 27.720 llits per un any. Tenint en compte que el sistema de salut espanyol va patir unes retallades estimades entre 15 mil i 21 mil milions entre 2009 i 2018, el Centre Delàs i la campanya de l’IPB reclamen la cancel·lació dels programes especials d’armament aprovats per l’actual executiu i de tots aquells que falten per pagar i executar.
El Centre Delàs ha volgut també, en el marc de la campanya, posar el focus en l’actual resposta militaritzada a la present crisi sanitària a l’Estat espanyol i el cost d’oportunitat que aquesta suposa. “IFEMA s’hagués pogut gestionar amb cossos civils, que estigui la UME o l’exèrcit sembla un malbaratament de recursos. Per lluitar contra un virus no necessitem gent armada necessitem sistemes sanitaris enfortits”, ha apuntat en roda de premsa Mar Gimena, metgessa del Servicio Madrileño de Salud i voluntària a l’hospital de campanya d’IFEMA. D’altra banda, Ina Robles, bomber i activista de Greenpeace Espanya que va ser expedientat per negar-se a supervisar un carregament d’armes al port de Bilbao, ha afegit: “Les tasques que està duent a terme l’exèrcit durant aquesta pandèmia no són tasques militars , es podrien fer amb personal civil d’una manera més eficient. La gent adequada per fer aquestes tasques i les empreses que compten amb els recursos necessaris són a casa”.
“Les xifres de 2019 mostren un sòlid creixement de la despesa militar mundial que planteja importants riscos per a la pau i seguretat globals i suposa a el mateix temps una gran desviació de recursos públics que són fonamentals per fer front a la crisi del coronavirus”, ha destacat Jordi Calvo, vicepresident de l’IPB i coordinador de el Centre Delàs. “És el moment d’escometre dràstiques reduccions de la despesa militar per finançar polítiques que confrontin les veritables amenaces globals a la nostra seguretat”.
Aquesta roda de premsa és una de les 8 organitzades el 27 d’abril en el marc dels GDAMS, juntament amb Seül, Berlín, Roma, Washington D.C., Buenos Aires, Rosario i Montevideo. La campanya vol aquest any posar èmfasi en la necessitat de redirigir la despesa militar als sectors que proveeixen seguretat humana, especialment la sanitat.
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
