El Centre Delàs porta a debat la seguretat i defensa europees en un Workshop al Parlament Europeu

Els passat 2 i 3 de desembre membres del Centre Delàs d’Estudis per la Pau van viatjar a Brussel·les per tal de dur a terme reunions d’incidència política al Parlament Europeu i trobades amb diferents organitzacions de la societat civil.

El dia 2, en el marc de la recerca realitzada que analitza a l’Agència Europea de la Guardia de Fronteres i Costes (Frontex) pel Centre Delàs i co-publicada pel Transnational Institut i Stop Wapenhandel, Ainhoa Ruiz, autora de l’informe, va realitzar reunions amb assessors de grups polítics del Parlament Europeu. En aquestes trobades es va assenyalar la criminalització de les persones migrades per part de Frontex i les vulneracions de drets humans que pateixen.

Per la tarda, Quique Sánchez, tècnic de la campanya Global Campaign on Military Spending, que el Centre Delàs coordina com a oficina descentralitzada de l’IPB, va participar en la trobada organitzada pel grup Beegees, que reuneix a pacifistes que treballen principalment temàtiques de comerç d’armes a Brusseles. Allí es va parlar del Fons Europeu de Defensa, de la Posició Comú respecte a comerç d’armes i de la European Peace Facility. Després d’açò el grup va rebre a l’eurodiputada Hannah Neumann, relatora de comerç d’armes a la subcomissió de defensa y seguretat (SEDE). Finalment Quique Sánchez va presentar la campanya GCOMS al grup, per tal d’establir aliances i rebre impressions i suggeriments de cara el 2020.

Després, tots dos membres del Centre Delàs van realitzar una trobada amb Greenpeace Germany Peace Team, ja que totes dues entitats van trobar interès en aprendre de les seves mútues línies de treball i compartir experiències i recerques.

El dimarts 3 de desembre es va organitzar juntament amb la European Network Against Arms Trade (ENAAT), el Workshop sobre Defensa i Seguretat “Una resposta a les amenaces a la seguretat de la Unió Europea basada en la pau i els drets” que va tenir lloc al Parlament Europeu. En aquest workshop van participar el coordinador i investigador Jordi Calvo, la investigadora Ainhoa Ruiz i el tècnic Quique Sánchez del Centre Delàs.  En aquest workshop es van presentar les conclusions de diferents recerques dutes a terme pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, conjuntament amb entitats com l’Escola de Cultura de Pau, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, el Transnational Institute, Stop Wapenhandel, i la xarxa ENAAT.

La conferència va comptar amb experts d’importats organitzacions de la societat civil i grups polítics del parlament europeu que van permetre enriquir el debat. La jornada es va organitzar en tres blocs: per una banda les exportacions d’armes dels Estats membres de la Unió Europea; per l’altre, la qüestió de les persones refugiades i migrades i la progressiva militarització de les fronteres; i per últim el Fondo Europeu de Defensa i la creixent despesa militar vinculada als Estats membre.

Després d’unes breus paraules de benvinguda i presentació per part de Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs i vicepresident de l’IPB, va començar la primera sessió “Exportacions d’armes de la UE i el seu impacte en els conflictes”. Amb una intervenció  de Özlem Demirel, europarlamentaria de Die Linke i del grup parlamentari GUE/NGL, que va centrar-se en les insuficiències i vulneracions tant de la legislació Europea com dels estats membre en lo relatiu al comerç d’armes. A la següent intervenció, Hannah Neumann, també membre del Parlament Europeu de Die Grünen i del grup parlamentari dels verds (Greens/EFA), va ressaltar aquestes deficiències en el control i el seguiment de les exportacions europees d’armes. Per últim, Jordi Calvo, com investigador del Centre Delàs, va destacar a la seva presentació com, segons dades del SIPRI, més de la meitat de les exportacions d’armes del Estats membre acaben en països en situació de conflicte o tensió.

A la segona sessió on es va abordar la temàtica “Polítiques migratòries i militarització de la gestió de les fronteres de la UE“, Ainhoa Ruiz investigadora del Centre Delàs en militarització de fronteres va ressaltar l’augment progressiu de la construcció de murs per part dels Estats membre de la UE, així com el paper de Frontex en contribuir a criminalitzar a les persones que migren. La següent ponent Catherine Woollard, Directora del European Council for Refugees and Exilees (ECRE) va presentar les limitacions del sistema d’asil així com alternatives que protegeixin els drets de les persones refugiades.

La tercera sessió va girar entorn de la qüestió: “Continua sent la UE un projecte orientat cap a la pau?”. En aquesta sessió Laëtitia Sédou, de la European Network Against Arms Trade (ENAAT), va fer un anàlisi de les conseqüències i l’augment de la militarització de la Unió Europea mitjançant el Fons Europeu de Defensa. Després, la intervenció del Quique Sánchez, tècnic de la campanya GCOMS, va abordar la despesa militar global i la retòrica que la impulsa, donant al mateix temps alternatives basades en un paradigma de seguretat humana. Per últim, Clémence Buchet-Couzy del Quaker Council for European Affairs (QCEA), va posar en valor les polítiques europees que sí que fomenten la pau i la resolució de conflictes, que comparativament estan infrafinanciades però que deurien marcar el camí de l’acció de la Unió Europea.

Miguel Urbán, europarlamentari de Unidas Podemos i del Grup Parlamentari GUE/NGL, que juntament amb el seu equip va acollir aquesta xerrada al Parlament Europeu, va tancar la jornada amb les conclusions finals, posant l’èmfasi al retrocés en matèria de seguretat i drets de les persones i a la falta de compromís de la UE cap a veritables polítiques de construcció de pau.

Després de les jornades, les tres membres del Centre Delàs van continuar amb reunions amb assesors i europarlamentaris del Parlament Europeu per tal de ampliar la acció d’incidència política en aquestes àrees. En total es van realitzar reunions amb els grups de EPP, el S&D i Renew, GUE/NGL, i els Verds (Greens/EFA).

Aquestes jornades han estat possibles gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona.

---