El movimiento por la paz en Cataluña: pasado, presente y futuro
(Artículo no disponible en castellano)
I
Intervenció a la presentació del llibre “El moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur”.
Enric Prat, 24 de març de 2007
A més dels agraïments que figuren al pròleg del llibre, vull
agrair públicament a Xavier Badia i al Programa per a la creació de
l’Institut Internacional per la Pau la confiança que m’han demostrat
encarregant-me la direcció de les jornades sobre el moviment per la pau a
Catalunya i l’edició d’aquest llibre.
Al Projecte de Llei de
l’Institut Català Internacional per la Pau es diu que una de les
funcions que ha de desenvolupar aquesta institució és la recerca i
difusió de la memòria històrica del pensament i l’acció pacifista. Des
del meu punt de vista, la realització d’aquesta tasca requerirà fer un
esforç continuat en quatre tipus d’activitats: recerca, reflexió,
formació i difusió. El Programa per a l’Institut Internacional per la
Pau ja ha fet una important contribució, organitzant les jornades
esmentades i fent possible la publicació d’aquesta obra col•lectiva.
Ara
estem impulsant dues iniciatives que ens poden permetre donar unes
passes més en aquesta direcció. D’una banda, l’Oficina de Promoció de la
Pau i dels Drets Humans m’ha encarregat l’elaboració d’un informe sobre
un projecte de creació de fonts orals i d’un fons documental del
moviment per la pau, on es proposaran uns criteris d’organització de
l’arxiu i una selecció dels activistes del moviment per la pau de
Catalunya que es podrien entrevistar. L’objectiu és que amb aquest
informe es garanteixin les bases necessàries per a que el futur Institut
Català Internacional per la Pau, si ho considera convenient, pugui
encarregar la materialització d’aquest projecte, es a dir, la
recopilació i classificació dels documents, la preparació del catàleg
del fons, i la filmació i gravació de les entrevistes. D’altra banda,
hem proposat al director del Museu d’Història de Catalunya la
possibilitat de fer una exposició temporal sobre la trajectòria
històrica del moviment per la pau.
Crec que aquest treball de
recuperació de la història del moviment per la pau pot ser útil, almenys
a quatre nivells. En primer lloc, pot contribuir a que les idees,
alternatives i experiències de participació que ha generat el moviment
per la pau siguin recuperades i incorporades a la memòria col•lectiva i a
les obres de síntesi d’història contemporània de Catalunya. També pot
afavorir que aquestes aportacions històriques del moviment per la pau es
tinguin en compte per part dels grups pacifistes i antimilitaristes
quan elaboren el seu ideari i les seves propostes pel present i el
futur.
En segon lloc, pot ajudar, tant a les persones que han
participat fins ara en aquest moviment com a les que ho facin en el
futur, a comprendre que el moviment per la pau ha passat per etapes en
les que ha tingut una gran visibilitat social i protagonisme polític,
com van ser el casos de les multitudinàries mobilitzacions ciutadanes
per la sortida d’Espanya de l’OTAN i contra la guerra de l’Iraq; per
períodes en els que l’acció pacifista s’ha sustentat en la desobediència
dels objectors de consciència i els insubmisos; i per fases en les que
les seves accions han estat protagonitzades per un reduït nombre de
persones i les seves tasques principals han estat de caire cultural,
elaborant i divulgant propostes alternatives de defensa o impulsant
l’educació per la pau.
En tercer lloc, pot afavorir una major
predisposició unitària, ja que, segons el meu parer, les diferents
campanyes, entitats i ONG per la Pau que han existit i les que ara es
desenvolupen són complementàries i formen part d’un mateix moviment. Em
sembla que hem de valorar positivament la pluralitat que sempre ha hagut
en el moviment per la pau, però també crec que és necessari enfortit la
consciència i el sentiment de pertinença al moviment. I per que això
sigui possible estic convençut que convé un major esforç d’equanimitat
en la valoració de les aportacions que fa cada un dels sectors o
sensibilitats que han estat i estant presents en el moviment per la pau.
Finalment, la tasca de recuperació de la història del moviment
per la pau és necessària per valorar correctament el paper que ha jugat i
els importants efectes que ha generat en la societat, ja que la gran
majoria dels seus impactes acostumen a produir-se de forma lenta i
acumulativa i a ser visualitzats a mig i llarg termini.
Es poden
esmentar alguns casos en els que el moviment per la pau va aconseguir
els seus objectius proclamats. Un d’ells va ser l’aprovació en el
Congrés dels Diputats de la Llei de Prohibició de les Mines Antipersona,
que havia estat reclamada per la campanya “Eliminem les mines”. Un
altra va ser la desaparició del servei militar obligatori, que va estar
molt determinada per la llarga lluita dels grups antimilitaristes, el
vertiginós augment del nombre d’objectors de consciència i l’existència
d’una opinió pública que rebutjava la mili. En fi, la retirada de les
tropes espanyoles de l’Iraq no es pot entendre sense tenir en compte que
aquesta era una de les demandes principals de la impressionant
mobilització popular contra la guerra de 2003.
Però la
contribució fonamental del moviment per la pau ha estat la seva gran
capacitat per situar temes en el debat públic i en les agendes
polítiques i mediàtiques. Ha aconseguit el pronunciament de molts
col•lectius socials, organitzacions polítiques i institucions sobre les
seves propostes. I els seus plantejaments han fet reflexionar a multitud
de persones sobre temes tant transcendentals com la guerra, la pau, el
desarmament, la violència, les despeses militars, el servei militar o
els exèrcits. Aquestes reflexions han possibilitat que moltes de les
idees i valors del moviment per la pau s’hagin anant sedimentant en la
consciència d’un segment molt ampli de ciutadans. Aquesta consciència
pacifista i antibel•licista, que s’ha expressat regularment en les
enquestes d’opinió i en les mobilitzacions ciutadanes per la pau i
contra el militarisme, és una condició necessària per a que el moviment
per la pau pugui aconseguir en el futur els seus objectius essencials,
com l’abolició de la guerra i la generalització d’una cultura de pau.
Per
acabar, vull plantejar una qüestió per a la reflexió. Es refereix a la
possibilitat de plantejar-nos la conveniència de fer una mena
d’homenatge als objectors consciència i els insubmissos que van patir
repressió per la seva valent i generosa actitud desobedient i un
reconeixement públic de la contribució que van fer en l’abolició del
servei militar obligatori.