Els pressupostos militars i el R+D

Els pressupostos militars i el R+D

L’aprobació dels pressupostos militars a l’estat espanyol per a l’any 2004, donada la seva magnitud, hauria de provocar un debat polític i social que no es produeix. Com cada any els recursos dedicats a R+D militar són la part més important dels pressupostos.Pere Ortega (novembre 2003).

El Partit Popular ha presentat en el Congres de Diputats per a la seva aprovació, els pressupostos generals de l’estat per a l’any 2004. Una de les despeses que més debat provoca és la relacionada amb els assumptes militars, degut a què, aquests, no gaudeixen de massa acceptació per part de l’opinió pública. I raons no falten per què hi hagi alarma social davant l’aprovació del pressupost militar. Veiem per què. Les xifres, a l’estat espanyol, per a l’any 2004, són de 15.172,66 milions d’euros i representen el 1,93% del PIB. És a dir, l’estat espanyol gastarà cada dia 41,57 milions d’euros en assumptes militars. Evidentment, unes xifres molt superiors a les presentades pel govern que destinarà al Ministeri de Defensa un pressupost de 6.746,77 milions d’euros que corresponen a un 0,87% del PIB.Aquesta desproporció és deguda a la manera com es realitzin els comptes. Mentre el govern presenta com a despesa militar sols el que correspon al Ministeri de Defensa. Altres, analitzem la despesa militar sumant totes aquelles partides que són inequívocament militars però, en canvi, es troben repartides per altres Ministeris. Sols que es prenguin com a referència els criteris de l’Aliança Atlàntica o les del Centre d’Investigació SIPRI d’Estocolm i es sumin els conceptes que ells estipulen com a despesa militar, les xifres augmentarien considerablement. Però encara hi ha més i anem a enumerar-les. Aquestes partides són les pensions del personal militar retirat, la Guardia Civil (avui per avui personal militar), els Organismes Autònoms militars, la part proporcional dels interessos del deute públic corresponents a Defensa, i, sobre tot, el R+D militar.Les partides relacionades amb la investigació i recerca (R+D) són les que desperten més atenció pels analistes, per ésser les destinades al desenvolupament tecnològic del país. I això, és degut, per què s’associa, encertadament, desenvolupament tecnològic a més productivitat. El qual, redundarà, indubtablement, en un millor creixement econòmic. I en aquest sentit, no deixa de ser contradictori que, en els darrers anys, la part més substancial del total dedicat a R+D es destini a la recerca militar. La proposta per a l’any 2004 és d’un 31,2% del total, amb una quantia de 1.373 milions d’euros. En el present any 2003 ha estat d’un 34,3%. És a dir, un terç del total de R+D espanyol. La majoria del qual, surt del Ministeri de Ciència i Tecnologia (1.070 milions €) i la resta, del Ministeri de Defensa (303 milions €). Import que representa el 63% amb respecte a la partida més important de Recerca i Dessenvolupament Tecnològic (2.193 milions €). I confrontats, amb els destinats a altres qüestions fan vergonya, doncs a Societat de la Informació es destinaren 368, a Energia 73, a Telecomunicacions 107, a Recerca Agrària 54, a Astronomia 12, a Oceanogràfica 38 milions de €. Entrant en més detall, les inversions previstes de R+D militar per a l’any proper es destinaren, en la seva major part, a la recerca dels grans projectes armamentistes en marxa, és a dir, l’avió de combat Eurofighter, l’avió de transport militar A400-M d’EADS, els blindats Leopard, les fragates F-100. Però també han sorgit de nous, com el vaixell de 25000 tones per a desembarcament de tropes amb capacitat per a transportar a 1500 soldats, els helicòpters de combat Tigre, així com els mísils Meteor i SM2. I que situen a l’estat espanyol al cap, darrera de Gran Bretanya dels països de la UE en dedicació de recursos, amb un 37% de R+D militar. Mentre Espanya dedica un 31,2%, la mitjana europea es d’un 14,5%. Per altra banda, i amb respecte al PIB, l’estat espanyol es situa en el vagó de cua de R+D, doncs tant sols preveu dedicar un 0’98% en el 2004. El qual representa un fort agravi per a la recerca civil a Espanya, que ha vist com el R+D d’universitats i de centres públics baixava en els darrers anys, de 99.800 euros per investigador en 1999, a 72.100 en el 2000.Aquesta política té el costat més fosc en el fet que, per a impedir que la despesa militar de l’estat augmenti per sobre de la tassa de creixement prevista (un 3% per a el 2004) o per sobre del creixement d’altres Ministeris. Es desvia la R+D militar a través del Ministeri de Ciència y Tecnologia; i per altre banda, per a impedir l’excessiu endeutament del Ministeri de Defensa. El qual és esmenat pel Ministeri d’Hisenda mitjançant una estratagema que es pot denominar com de “enginyeria financera”, doncs es tracta de “crèdits reemborsables” realitzats a llarg termini (el secretari d’estat de Defensa ha parlat de 30 anys) i sense interessos, als que, el Ministeri de Defensa tindrà que, igualment, fer front en el futur. Tot el qual, fa preveure que, la despesa militar a l’estat espanyol continuarà augmentant de forma important en els pròxims anys i és la conseqüència de la política iniciada pel Partit Popular de modernització de l’exèrcit espanyol amb la profesionalització de les forces armades. Modernizació, entesa com adquisició de nous armaments i que per l’any 2010, data en la que moltes d’aquestes noves armes han d’estar disponibles, suposaran una inversió de més de 19.000 mil milions d’euros, el qual hipoteca considerablement les aportacions a R+D civil a l’estat espanyol. I això és així, per què alguns polítics, militars i accionistes de indústries militars (el denominat complex militar-industrial), sostenen la mentida que el R+D militar té un efecte positiu sobre la indústria civil, gràcies al transvasament de tecnologies que es produeix des del sector militar al civil. Sense tenir en compte altres opinions autoritzades que sostenen el contrari. Que el R+D militar, degut al seu alt grau d’especialització requereixen un esforç d’inversió que triplica els seus costos al del sector civil. A més de requerir noves inversions en la producció d’uns armaments de nul•la utilitat social. I que de ben segur obtindrien resultats més beneficiosos en el sector civil. Solament recordar que el “miracle econòmic” d’Alemanya i Japó dels anys 1960 i el seu gran desenvolupament tecnològic, fou gràcies a l’impediment a desenvolupar tecnologies i producció militar. El qual mereix recordar-se davant el mal de cap militarista de l’executiu espanyol.

El Presupuesto de Defensa en España (años 2003-2004)(en millones de euros)

Conceptos Año 2003 Año 2004
Ministerio de Defensa 6.479,65 6.746,77
Organismos Autónomos del Ministerio de Defensa 1.137,32 1.184,64
Centro Nacional de Inteligencia 138,00 161,95
Total Defensa 7.754,97 8.093,36
Clases pasivas militares 2.617,28 2.685,14
Guardia Civil (Ministerio de Interior) 1.985,35 2.080,56
Ministerio de Ciencia y Tecnología (I+D militar) 1.049,90 1.110,80
OTAN, UEO, PESC ¿ 11,21
Total Defensa criterio OTAN 13.407,50 13.981,07
Intereses de la Deuda Pública 1.201,48 1.204,80
TOTAL GASTO MILITAR 14.608,98 15.185,87

I+D Militar 2003-2004(en millones de euros)

AÑOS 2003 2004
Ministerio de Defensa 322,97 303,42
Ministerio de Ciencia y Tecnología 1.049,90 1.070,00
TOTAL 1.372,87 1.373,42

Inversiones Militares 2003-2004(en millones de Euros)

AÑOS 2003 2004
Inversiones Defensa 1.123,00 1.830,18

Principales Inversiones Militares 2004 (en millones de euros)

Avión transporte A400-M EADS-CASA 1,00
Caza EF-200 (Eurofighter) EADS-CASA 371,12
Blindados Leopard 2E Santa Bárbara 74,86
Fragatas F-100 Izar 126,21
Helicópteros de combate Tigre EADS-CASA 4,50
Modernización fuerzas armadas 627,13
TOTAL 1.204,82

Los principales contratos de armamentos año 2004 en España (en millones de euros)

Denominación Proveedores Cantidad Período Coste Total
Caza EF-2000 (Eurofighter) EADS-CASA, ITP, Indra, Gamesa, ICSA. 87 aviones 1997-2014 6.363,10
Fragatas F-100 Izar, Indra, UEE 4 fragatas 1997-2007 2.145,84
Blindados Leopard 2E Santa Bàrbara, Caf, Gamesa, Plasencia, 233 tanques 1999-2008 1.941,77
Blindados Pizarro Santa Bárbara, Steyr, Puch, Indra 212 tanques 2005-2010 707,47
Submarinos S-80 Izar, 4 submarinos 2011-2014 1.755,90
Helicópteros de combate Tigre EADS-CASA, Sener, ECESA 24 helicópteros 2004-2012 1.353,50
Avión transporte A400M EADS-CASA, Flabel, ITP, Sener 27 aviones 3.449,81
Buque estratègico LLx de 27000 tm Izar 1 2008 360,00
Cazaminas Izar 2 cazaminas 168,79
Avión C-295 EADS-CASA 174,82
Helicópteros EC-135 Eurocopter 51 aparatos 300,00
Avión autoridades EADS-CASA 1 unidad 168,77
Aviones F-18 (modernización) EADS-CASA 78 aviones 200,91
Avión P-3 Orion EADS-CASA 108,45
Vehículos anfibios Izar 18 unidades 45,41
Comunicación y satélites Indra, INTA 1995-2003 81,87
Vehículos TOA 500 unidades 180,00
Misiles Estándar Iris T Sener 50,00
Misiles Meteor Sdad.Esp.Misiles (EADS, Indra, Izar) ¿
Fusil de asalto G36 120.000 ¿
Aviones AV-8B(modernización) ¿
TOTAL 19.556,41

Elaboració: Pere Ortega

Intereses de la Deuda 2004, 19.003,63 millones de €PIB 2004, 786.600 mil millones €Total presupuesto año 2004, 220.516,67 millones de € % del gasto militar respecto al total del presupuesto 2004, 6,88%% del gasto militar total respecto al PIB 2004,1,93%



Publicacions Relacionades
 12/11/2003


Linia de recerca :
Celebrem els ‘25 anys desarmant la guerra’ amb diferents actes oberts a la Nau Bostik de Barcelona els pròxims 27 i 28 de novembre