INDRA una indústria militar a Barcelona
Article de Pere Ortega sobre el consorci industrial Indra situat a
Barcelona i la seva activitat en l’àmbit militar. Aparegut a la revista
Carrer núm. 140 de juny de 2016.
Darrera de l’impressionant edifici
que Indra posseeix al carrer Tànger, 120, prop Diagonal en el 22@ de
Poble Nou, s’ubiquen diverses empreses d’quest grup, Indra Sofware,
Indra Business, Indra EMAC, Indra Comunicacions, Indra Consultores i
Indra Sistemas, aquesta darrera especialitzada en electrònica i
tecnologies per a la seguretat i la defensa. A l’edifici de Diagonal,
Indra Sistemas dóna ocupació a 1.035 persones, 2.000 en la resta
d’empreses del grup, a més de tenir en diverses empreses subcontractades
a 4.000 o 5.000 persones més.
La participació de Indra Sistemas en projectes militars és espectacular. El seu principal client és el Ministeri de Defensa i participa en gairebé tots els grans programes d’armes de les forces armades espanyoles: els sistemes de vol dels avions de combat F-2000, els Helicòpters Tigre i NH-90 que fabrica Airbus Defense and Space; tota l’electrònica i sistemes de comunicació de tota classe de bucs de guerra que construeix l’estatal Navantia; els blindats Pizarro i Lleopard que fabrica Santa Bàrbara; el guiat de míssils que disparen totes aquests armaments; així com també desenvolupa sistemes de guerra electrònica, pel que disposa d’una factoria/bunquer a Madrid. També té contractes militars i de seguretat en múltiples països, cal pensar que Indra és una transnacional amb presència en 33 estats. La facturació en l’àmbit militar, segons els anys, fluctua al voltant de 2.200 M€, un 20% del qual és en el sector de la defensa, en 2015, foren 542 M€.
Indra sempre ha estat una de les empreses més protegides pel Govern de l’Estat, i és en el sector públic on té la seva major concentració de negoci, així gaudeix de la majoria dels contractes que desenvolupen tecnologies en la seguretat de la informació de la majoria de ministeris, com també del recompte de les eleccions tant municipals, autonòmiques com a generals de l’Estat; a més d’altres múltiples serveis, controls en autopistes, aeroports, espai aeri i fronterers.
Indra va nàixer en 1989, producte de la fusió d’una empresa pública Inisel i la privada Ceselsa per cert sense cap compensació, encara que conservant en mans del SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) el control del 40% de les accions, un 40% en mans privades i un 20% de la banca. En 1999, en l’etapa de privatitzacions del govern de José María Aznar, quan ja l’empresa estava sanejada i obtenia beneficis, la SEPI va vendre les accions.
Caja Madrid es converti en el principal accionista de Indra, després transformada en Bankia, que posseïa el 20,14% de les seves accions i la resta en mans de petits accionistes. La crisi de les entitats financeres de 2008, va enfonsar a Bankia, destapant la fraudulenta gestió dels seus directius; entre altres, l’exministre d’Hisenda Rodrigo Rato, que havia substituït a Miguel Blesa. Amb Bankia enfonsada, el Govern del Partit Popular va decidir rescatar Bankia injectant de les arques públiques 22.424 M€. Però no va haver-hi suficient, el Govern del PP, per ajudar al sanejament i injectar liquidessa a Bankia, a través de SEPI, l’agost de 2013, va adquirir el total de les accions per 337,1 M€. El Govern del PP aconseguia dos objectius, primer, tornar a ajudar a Bankia; el segon no tan conegut, el ministre de Defensa Pedro Morenés, volia crear un gran pol industrial militar per ajudar a les empreses del sector a superar la crisi econòmica, ajudant a crear sinergies entre elles i abaratir costos de producció. Una proposta en la qual Indra jugava un paper fonamental doncs és qui proporciona la major part de tecnologies en electrònica a les empreses del sector militar. Aquesta proposta i compromís de Morenés està relacionada amb les retallades pressupostàries aplicades al Ministeri de Defensa que afectaven les compres d’armes a les empreses militars. Indústries a qui Morenés s’havia compromès a ajudar, impulsant aquest pol industrial militar. Ajudes què no han d’estranyar, perquè és ben conegut que Morenés manté forts vincles amb aquestes empreses ja que en el passat ha prestat serveis en dues industries militars Instalaza i MBDA Espanya i una de seguretat, Segur Ibèrica.
En la direcció de Indra, ha figurat durant 22 anys, des de 1992, Javier Monzón, amic personal del rei Juan Carlos I. Monzón era propietari d’un jet que prestava sovint a Juan Carlos I, perquè aquest dugués a terme les seves “escapades” de la Zarzuela en els seves múltiples aventures pel món. Però després de tants anys, Javier Monzón va deixar la direcció en 2014, essent substituït per un home de major proximitat política del PP, Fernando Abril-Martorell junior, fill del que fos procurador en les Corts franquistes i després ministre d’economia amb la UCD.
A Catalunya, el Director de Indra és Manuel Brufau, germà d’Antoni Brufau, president actual de Repsol, abans de Gas Natural i fortament vinculat a La Caixa. Les relacions de Brufau amb els diferents governs de la Generalitat de Catalunya han facilitat que Indra fos una empresa amb qui s’han contractat serveis múltiples, els més destacats les eleccions autonòmiques i moltes de municipals, a part d’exercir el control aeri dels aeroports i les autopistes catalanes. Tractes de favor que s’exemplifiquen en les ajudes rebudes a través de la Secretària d’Indústria i Energia (SIE) i del Centre d’Innovació i Desenvolupament (CIDEM), ambdues sota control de la Generalitat de Catalunya. Entre 2004 i 2011 (no hem aconseguit dades actuals), rebé ajudes per un import d’1,45 milions d’euros.
Avis per a vianants: Indra Sistemas està implicada en la producció militar d’armament que s’exporta a països com Turquia, Aràbia Saudita, Egipte o Catar (entre molts altres) que directa o indirectament estan implicats en la guerra de Síria i Iemen, i en conseqüència amb la greu crisi de refugiats als que Europa nega l’acollida.
Llegeix l'article a revista Carrer núm. 140
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
