L’11-M i Unión Española de Explosivos

L’origen dels explosius de l’horrible atemptat que va sembrar de terror Madrid el passat 11 de març té en el fabricant el costat fosc que s’ha de conèixer. Pel que sembla, els explosius i els detonants van ser robats de mines sense protecció i prèviament subministrats per Unión Española de Explosivos, SA (UEE). Cal recordar que UEE té un llarg currículum de vendes d’explosius, espoletes, carcasses de bombes i mines personals, aquestes últimes prohibides avui dia a l’Estat espanyol.
Pere Ortega (abril 2004) Materials de treball, núm.24

Breu història del grup

Unión Española de Explosivos, S.A. (UEE) és un holding d’empreses fabricants d’explosius de caràcter militar del qual formen part:

• Explosivos Alaveses, SA (EXPAL). Factoria situada a Vitòria, 130 treballadors. Activitat: investigació, producció i comercialització de bombes d’aviació, artilleria i mineria.

• Explosivos de Burgos, SA (EDB). Factoria a Merindad de Rio Ubierna (Burgos), 60 treballadors. Activitat: fabricació d’explosius.

• Fabricaciones Extremeñas, SA (FAEX). Navalmoral de la Mata (Càceres), 40 treballadors. Activitat: fabricació de components d’explosius.

• Bresel, SA. 18 treballadors. Activitat: fabricació de components d’explosius.

UEE ocupa el primer lloc com a fabricant d’explosius de l’Estat espanyol i el quart lloc en el món.

A principi dels anys 1980, la indústria d’armament comença a l’Estat espanyol un important creixement. En aquesta època la indústria química espanyola estava dominada per dues grans empreses: Unión Explosivos Rio Tinto, SA (ERT) i SA Cros.

Per conèixer la història d’Unión Explosivos Rio Tinto (ERT) ens hem de remuntar a 1873 amb la creació de Rio Tinto Company, empresa química britànica dedicada a l’extracció de coure i pirita a Riotinto. El 1954, aquesta empresa va ser adquirida per capital espanyol i va passar a dir-se Cia. Española de Minas Rio Tinto. El 1969, amb la fusió de Minas Rio Tinto i Unión Española de Explosivos (creada el 1896), neix Unión Explosivos Rio Tinto i es converteix en el primer fabricant de productes químics de l’Estat espanyol, amb factories repartides per tota la geografia espanyola i dedicada a l’extracció de minerals, però també a la fabricació d’explosius, adobs, plàstics i química orgànica i inorgànica.

Una ràpida expansió cap als sectors petroquímics, de paper, farmàcia, alimentació, editorial, immobiliària, etc. va portar que el grup, el 1981, es compongués de 75 empreses filials i associades. ERT va patir una forta crisi (11.320 milions de pèrdues el 1982) que van fer témer una suspensió de pagaments.
El 1983-84 aconsegueixen, tanmateix, negociar amb bancs i preparar un pla de reestructuració que comporta fortes desinversions (el maig de 1982 suposaven ja 34.082 milions). Les seves accions, que havien baixat molt, es van tornar a recuperar. Aquesta crisi va afectar també,
de forma indirecta, Explosivos Alaveses, ja
que una part del seu capital pertanyia a ERT, SA a través d’Unión Española de
Explosivos.

Explosivos Alaveses, SA (EXPAL), fundada el febrer de 1946, havia aconseguit a principi dels 80 una important activitat exportadora. El 1983 es xifrava en 1.000 milions de pessetes, exportades principalment al Marroc, Jordània i Argentina. No obstant això, el 1984 les vendes de l’empresa havien baixat un 13% a causa d’un descens en les exportacions. A aquest fet s’ha d’afegir la contracció del mercat interior que es va fer notar el 1985.

El 1986, l’adquisició del grup kuwaitià Kuwait Investment Office (KIO), d’Explosivos Rio Tinto i de SA Cros produeix una gran transformació en el sector químic espanyol.

ERT posseïa el 40% d’accions d’Esperanza i Cia., una important empresa privada d’armament situada a Markina (Biscaia), dedicada a la fabricació de morters i explosius.

El 30 de juny de 1989, SA Cros absorbeix Explosivos Rio Tinto i neix la nova empresa ERCROS, SA, i d’aquesta manera es converteix en la capçalera de la divisió d’explosius d’aquesta empresa. UEE va adquirir, per altra banda, la totalitat del capital d’Explosivos Alaveses, SA. UEE també tenia com a filials les empreses Explosivos de Burgos (EDB) i Ditec.

Entre 1990 i 1991, Ercros travessa una profunda crisi que la desplaça del primer lloc de la classificació d’ingressos de les empreses del sector fins al lloc 67. Es desprèn d’alguna de les seves filials i, el 1992, presenta suspensió de pagaments conjuntament amb les seves filials Nicas, Agrocos, Industrias Químicas de Zaragoza i Fesa-Enfersa, amb un passiu per a la casa matriu de 42.570 milions. Durant l’any 1992 es posa en marxa un pla de sanejament que reduirà el grup en un terç.

El 1990, Unión Española de Explosivos facturava un 20% de les seves vendes a l’àrea de defensa. El 1993 la falta de comandes l’obliga a tancar les seves tres plantes.

Explosivos Alaveses, SA també es veu afectada per la falta de demanda des de 1990 a les dues factories d’Àlaba. El 1992, el 85% de les seves vendes s’efectuaven a clients dependents del Ministeri de Defensa i a les firmes del grup UEE, Bresel i EDB. El 1993 tanca una de les dues fàbriques.

El 1994, Unión Española de Explosivos és adquirida a 700 pessetes l’acció pel grup holandès Pallas Invest, holding amb capital del qual participen Swiss Bank, AGF, Crédit Lyonnais i Elf Aquitaine. El 1994, UEE era el quart fabricant mundial i líder a l’Estat espanyol en la fabricació d’explosius, amb filials a Austràlia, Ghana, Sud-àfrica, Portugal i Estats Units.
Actualment, Explosivos Alaveses, SA (EXPAL) està controlada en un 100% per UEE que, a la vegada, pertany al grup Pallas Invest i té també com a filials del sector Explosivos de Burgos (EDB), Fabricaciones Extremeñas (FAEX) i Bresel. Aquestes tres filials estan dedicades íntegrament a la fabricació de diversos components d’explosius de caràcter militar. L’acoblament i el muntatge final de la “bomba” els porta a terme EXPAL.

UEE ha estat el fabricant principal de les mines antipersona a l’Estat espanyol i la principal subministradora de mines a l’exèrcit espanyol. A la vegada va ser la beneficiada pel Ministeri de Defensa per a la destrucció de les 825.000 mines que posseïa el Ministeri. Així mateix, l’empresa té un llarg historial en el subministrament d’explosius a països del Tercer Món. Entre els seus clients hi ha països africans i asiàtics. Entre d’altres, i a través d’EXPAL, va subministrar armament a Iraq i Iran durant la guerra que va enfrontar ambdós contendents, i va ser objecte d’una investigació el 1984 per part de Nacions Unides per haver venut a Iraq les carcasses de bombes químiques que contenien gas mostassa i nerviós que va costar la vida a centenars d’iranians.

Durant aquesta etapa, l’exministre Josep Piqué va ser un directiu important del grup Ercros, i va dirigir l’empresa Erkimia, indústria reiteradament denunciada per vessaments incontrolats de substàncies molt contaminants al riu Ebre.

Una altra consideració relacionada amb el subministrament d’explosius a Iraq mostra la perversitat de les vendes d’armes: el 1991, el règim de Saddam Hussein va envair Kuwait i se suposa que va utilitzar els armaments venuts per UEE. És a dir, el grup kuwaitià propietari d’UEE va estar subministrant armament que després va ser emprat per atacar el mateix Kuwait.

Ara, el 18 d’abril, acabem de rebre la notícia de l’anunci per part de la direcció d’UEE del tancament d’EXPAL a causa de l’escassa càrrega de treball que només arribava a cobrir un 20% del total de la seva capacitat de producció. Celebrem la notícia, encara
que lamentem que els treballadors puguin perdre el seu lloc de treball. Però sobre aquest punt volem recordar que va ser des del Centre Delàs, aleshores anomenat Campanya Contra el Comerç d’Armes, que el 1997 es va intentar portar a terme un estudi de conversió d’EXPAL de producció militar a civil, perquè sabíem que travessava una crisi i el nostre intent podia haver estat de gran utilitat per als treballadors i sindicats en la cerca d’una viabilitat per a l’empresa. Val a dir que va ser precisament el comitè d’empresa d’EXPAL, amb representació de CCOO i UGT, qui s’hi va oposar. Avui tot seran lamentacions, però haurien de reflexionar sobre la seva decisió d’aleshores i la qüestió moral que s’amaga rere d’uns productes que serveixen per matar.

---