La despesa militar de l’Estat espanyol i la dels estats del seu entorn

Des de fa uns anys hi ha una tendència clara a augmentar la despesa militar en els pressupostos de diversos estats, i concretament també a l’Estat espanyol. Així, l’apartat destinat al Ministeri de Defensa en els pressupostos de l’Estat espanyol per al 2023, va tenir un increment espectacular respecte al pressupost de l’any anterior. Amb aquest augment, el Govern espanyol vol que la despesa militar es vagi apropant al 2% del PIB, seguint la recomanació de l’OTAN, amb la qual s’han compromès públicament en diverses ocasions, tant el president del Govern com la ministra de Defensa. També s’hi va afegir el rei d’Espanya en el darrer discurs de celebració de la Pasqua militar, on va defensar l’increment de la despesa militar per tal de millorar la seguretat.

L’objectiu de destinar el 2% del PIB a la despesa militar és un objectiu arbitrari. A continuació repassarem la despesa que els estats destinen a mantenir les seves forces armades.

Despesa militar dels estats del nostre entorn

Disposem de diverses bases de dades on podem trobar la despesa militar dels estats. El Sipri (centre suec de reconegut prestigi internacional) realitza una tasca d’investigació i elabora la seva pròpia base de dades. L’OTAN també publica anualment la despesa militar del seus estats membres, però no fa un estudi específic, sinó que exposa les dades que li subministren els mateixos estats. També l’ONU recull les dades que els estats li faciliten de forma voluntària.

La base de dades Milex de l’ONU és molt incompleta. Per exemple només 40 governs van enviar les dades de la seva despesa militar durant l’any 2020 i l’any 2021 només van ser 38 estats. A més hi ha absències importants com els EUA, la Xina o Regne Unit. Les dades facilitades a l’ONU dels estats membres de l’OTAN són molt similars a les publicades per aquesta organització.

La despesa militar de cada estat que publica el Sipri hauria de ser molt similar a la que consta en l’informe anual de l’OTAN, ja que els criteris dels dos organismes per calcular la despesa militar estatal són molt similars. Per a la majoria d’estats és així, amb petites diferències, inferiors al 5%. Però, sorprenentment, hi ha quatre casos en què les diferències són força importants. Així, la despesa militar d’Alemanya calculada pel Sipri és un 13% inferior a la declarada per l’OTAN. Per als altres tres estats, contràriament, la despesa militar calculada pel Sipri és superior a la declarada per cada estat: és el cas de Turquia en què la despesa militar calculada pel Sipri és un 18% superior a la declarada pel seu govern, la de Portugal és un 23% superior i el cas més cridaner és el d’Espanya, per a la qual el Sipri estima una despesa militar un 32% superior a la que consta en l’informe de l’OTAN. Desconec l’origen de les discrepàncies en els casos d’Alemanya, Turquia i Portugal. Però en el cas de l’Estat espanyol està clar que el Govern espanyol no utilitza els criteris fixats ni per l’OTAN ni pel Sipri per determinar la seva despesa militar. Per això comunica una quantitat clarament inferior a la seva despesa militar real anual (a l’apartat següent comento l’origen d’aquesta enorme discrepància). Per tant, aquesta important discrepància pot provocar distorsions, o males interpretacions, quan comparem la despesa militar de l’Estat espanyol amb la d’altres estats. La diferència no és menor, segons la declaració del Govern la despesa militar de l’Estat espanyol el 2021 va representar el 1,04% del seu PIB, mentre que segons les dades del Sipri va ser del 1,37%.

Les dades del Sipri són més realistes que les publicades per l’OTAN, ja que segueixen uns criteris generals i uniformes per tots els estats i no depenen de la discrecionalitat dels governs. Segons les últimes dades disponibles publicades pel Sipri veiem que la despesa militar de deu dels trenta membres de l’OTAN, l’any 2021, va superar el 2% del PIB de cada estat. Són Grècia (3,9%), Estats Units (3,5%), Croàcia (2,7%), Letònia (2,3%), Regne Unit (2,2%), Estònia (2,2%), Polònia (2,1%), Turquia (2,1%), Portugal (2,1%) i Lituània (2,0%).

Grècia i Croàcia són els estats de la Unió Europea que destinen més d’un 2,5% del seu PIB a despesa militar. I Àustria, Luxemburg, Malta i Irlanda són els estats que hi destinen menys d’un 1%.

Els estats del món que el 2021 van destinar més recursos, respecte al seu PIB, a la seva despesa militar són els que estan a la ribera sud del golf Pèrsic (Oman, Kuwait, Aràbia Saudita), Israel, Azerbaidjan, Algèria i Jordània, ja que cada un supera el 5% del seu PIB. Donem algunes altres dades que ens serviran per comparar: Rússia 4,1%, Pakistan 3,8%, Ucraïna 3,2%, Corea del Sud 2,8%, Índia 2,7%, Iran 2,3%, Xina 1,7%. Que hi destinin menys de l’1% hi trobem una colla d’estats, entre els que hi ha: Sudàfrica 0,9%, Àustria 0,8%, Suïssa 0,7%, Indonèsia 0,7%, Mèxic 0,7%, Luxemburg 0,6%, Argentina 0,6%, Etiòpia 0,5%, Papua Nova Guinea 0,4% i Irlanda 0,3%. A més hi ha estats que la seva despesa militar és nul·la com Costa Rica, Panamà o Islàndia.

Pressupost militar a l’Estat espanyol

En la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per aquest any 2023 es va comentar àmpliament que l’assignació destinada al Ministeri de Defensa augmentava de forma significativa, amb l’objectiu d’apropar-se al compromís de què la despesa militar arribés al 2% del PIB en pocs anys. Efectivament, el pressupost del Ministeri de Defensa ha tingut un augment de més del 26% respecte l’any anterior, i ha arribat als 12.827 milions d’euros. Un increment molt superior al d’altres ministeris, com el de Drets Socials que augmenta un 17%, Cultura augmenta un 16%, Inclusió, Seguretat Social i Migracions amb un 13%, Igualtat amb un 10%, Ciència i Innovació amb un 5% o Universitats amb un 2%. Queden clares les preferències de l’actual Govern espanyol. Hi ha qui interpreta que el pressupost del Ministeri de Defensa correspon a la despesa militar prevista en els PGE, cosa que és ben lluny de la realitat. Vegem-ho.

Des de fa anys, al Centre Delàs fem una anàlisi de la despesa militar inclosa en els PGE i cal fer notar que la despesa militar real prevista duplica àmpliament el pressupost assignat al Ministeri de Defensa. Si considerem que la despesa militar és el cost per mantenir personal, equipaments i instal·lacions militars, aquesta despesa sobrepassa àmpliament els recursos destinats al Ministeri de Defensa. És evident que tot el pressupost assignat al Ministeri de Defensa correspon a despesa militar, però hi altres ministeris que inclouen previsions de despesa que hem de considerar com a despesa militar. El pressupost dels centres de recerca militar, dels quals el més important és l’INTA, no està inclòs en el pressupost del Ministeri de Defensa, tampoc ho està el del “Centro Nacional de Inteligencia” que té assignades tasques militars, tampoc hi consten les pensions de guerra, pensions de jubilació, ni la mutualitat de les Forces Armades. Els organismes internacionals, com l’OTAN, consideren que les forces paramilitars, com la Guàrdia Civil en el cas espanyol, s’han d’incloure a la despesa militar (el seu pressupost està assignat al Ministeri de l’Interior). El Ministeri d’Indústria finança part de la R+D de la indústria militar en forma de crèdits que també és despesa militar. I, finalment les aportacions a organismes militars internacionals, com l’OTAN, també s’han de considerar despesa militar. D’aquesta manera el pressupost militar per al 2023 s’enfilaria als 24.759 M€, pràcticament el doble de l’assignació del Ministeri de Defensa.

Tot el comentat en el paràgraf anterior es refereix a la previsió de despesa. Però la despesa militar real és la que consta en la liquidació de l’exercici, que és el que realment s’acaba gastant. Una característica de la despesa militar a l’Estat espanyol és que cada any, sistemàticament, la quantitat liquidada supera la pressupostada. I la diferència no és petita; així la mitjana de les diferències dels darrers anys és de 1.449 M€. És a dir, de manera recurrent, el pressupost és menor a la despesa real. Hi ha casos escandalosos com és el de les operacions a l’exterior, que els darrers anys s’han pressupostat amb 314 M€ i al final se n’han gastat a la vora 1.000 M€. O bé la compra d’armament que sempre supera les previsions. Per tant, a la despesa militar prevista per al 2023 li hauríem d’afegir aquesta diferència, ja que previsiblement (tal com ha passat els darrers anys) es superarà el pressupost previst.

Les inversions militars comporten un endeutament de l’Estat, per tant sembla raonable considerar com a despesa militar la part proporcional del pagament dels interessos del deute públic que correspon a les inversions militars. Aquesta quantitat no és gens negligible ja que és de l’ordre de 1.400 milions d’euros anuals.

Així, finalment, si comptabilitzem tots aquests apartats, al Centre Delàs hem calculat que la despesa militar prevista per el 2023 puja fins a 27.617 M€. La qual cosa correspon al 2,17% del PIB espanyol. Per tant, la despesa militar a l’Estat espanyol ja superarà aquest 2023 l’objectiu del 2% del PIB!

Les dades obtingudes pel Centre Delàs difereixen lleugerament de les del Sipri, la diferència més important és que nosaltres incloem la part proporcional del deute públic com a despesa militar mentre que el Sipri no ho fa.

L’objectiu del 2% del cas espanyol

El Govern espanyol avalua la despesa militar a la baixa, tal com hem vist més amunt i no segueix el criteri de l’OTAN per determinar-la. Això comporta un gran problema perquè si finalment s’assoleix el 2% segons el criteri del Govern espanyol, la despesa militar real seria molt superior.

L’any 2021 (darrer any de què disposem de dades) la despesa militar de l’Estat espanyol va ser de 19.544 milions dòlars, segons el Sipri, la qual cosa va representar el 1,38% del PIB. Per altra banda, la despesa que declarà el Govern espanyol a l’OTAN va ser de 14.849 milions de dòlars, que representa el 1,04% del PIB. Fent una senzilla operació aritmètica, deduïm que si la despesa militar, el 2021, hagués arribat al 2% del PIB segons el Govern espanyol, la despesa calculada pel Sipri hagués superat el 2,3% del PIB d’aquell any. I si hi afegíssim la mitjana dels darrers cinc anys de la part proporcional del pagament anual del deute públic, s’arribaria al 2,44%. D’aquesta manera l’Estat espanyol es situaria en el grup del quatre estats de l’OTAN que més destinaran a la despesa militar i entre els tres primers de la UE.

Cal un debat seriós sobre la necessitat de destinar diners públics a la despesa militar i encara més en uns moments en què aquesta augmenta substancialment sense massa veus en contra. Però per tenir un debat clar sobre la despesa militar, caldria que els respectius governs espanyols seguissin els criteris dels organismes internacionals quan fessin la declaració de la despesa militar. Seguir un criteri propi, que comporta una valoració a la baixa, implica un biaix enganyós sobre la despesa militar real.

Les necessitats reals de la població se centren a tenir una feina, una bona sanitat, una educació de qualitat, un habitatge digne, una alimentació adequada i un llarg etcètera de drets socials que, malauradament, no sempre estan coberts. Una major depesa militar no assegura aquestes necessitats de la població. Si part de la despesa militar es destinés a finançar aquestes necessitats reals, la gent es sentiria més segura.

Llegeix l'article en castellà a Público