La industria militar aeronáutica a Catalunya
(No disponible en lengua castellana)Desde finales de la década de los años 90, la Generalitat de Catalunya y algunos ayuntamientos están impulsando la creación de un cluster aeronáutico en el área metropolitana de Barcelona, esta industria está estrechamente ligada al suministro de componentes para el consorcio europeo European Aerospace Defence ans Space (EADS), fabricante de aviones y helicópteros de combate, misiles y otro material militar.Pere Ortega. Articulo ampliado del publicado en El Triangle, 19/11/2007
La indústria militar aeronàutica a CatalunyaLa indústria
aeronàutica militar ha començat a assentar-se en l’àrea metropolitana de
Barcelona, amb l’impuls de la Generalitat de Catalunya i alguns
ajuntaments (Barcelona, Sabadell i Viladecans). Però, aquest procés no
respon a cap casualitat, sinó que és resultat d’una estratègia a llarg
termini que va començar a finals dels anys 90, quan diverses
institucions catalanes, Generalitat, ajuntaments, universitats i
empresaris, van donar un impuls per a la creació d’un pol industrial
aeronàutic a Catalunya.
És així com el 2001 van aconseguir crear
l’associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai (BAiE), amb
participació de la Generalitat, l’Administració Central, la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC) i diverses empreses del sector aeronàutic
català. El seu president és Fernando de Caralt, una persona amb una
carrera professional clarament lligada a la indústria militar, perquè en
el passat, a més d’haver ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en
l’administració pública, va ser president de Construcciones
Aeronáuticas, S.A. (CASA), avui integrada dins d’EADS, i fou fundador i
primer president d’AFARMADE, l’associació patronal de fabricants d’armes
d’Espanya. Avui dia és president de CIMSA, una empresa que dedica entre
un 50% i un 70% de la seva producció al sector militar, doncs
subministra paracaigudes de frenada pels avions Eurofighter i a les
forces armades de l’estat espanyol i d’altres països.
Més
endavant es continua amb el projecte, mitjançant la creació, el 2004,
del Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai (CTAE)
ubicat en el Parc Aeroespacial de Viladecans, en el qual participa
BAiE, la UPC, La Caixa, la Generalitat i diversos ajuntaments. També
s’han posat en marxa la primera Fira Aeronàutica de Catalunya a Sabadell
i una Setmana del sector aeronàutic, les dues aquest octubre passat.
Recordem que també es va presentar, per part de la Comissió d’Indústria
del Parlament de Catalunya, la candidatura perquè el consorci Eurocopter
instal·lés en terres catalanes una factoria per a la fabricació de
l’helicòpter de combat Tigre. Com aquesta operació va fracassar, ara han
anunciat la pretensió de que l’avió Neuron sense pilot que EADS posarà
en marxa properament, instal·li la seva factoria a Catalunya. L’avió
sense pilot, pel que no ho sàpiga, està destinat a fer d’avió espia en
escenaris en conflicte armat, on un avió tripulat podria ser abatut.
Així, és tracta d’un aparell d’us exclusiu militar. A més a més,
s’anuncia que l’Administració haurà d’assumir unes inversions de 100
milions d’euros perquè les empreses productores de l’avió Neuron
s’instal·lin a casa nostra.
La implantació d’un pol aeronàutic a
Catalunya neix lligat al consorci europeu European Aeronautic Defence
and Space (EADS), fabricant dins d’Airbus de diferents models d’avions
de passatgers, entre d’altres el gegantí A380 per 850 persones amb
capacitat d’albergar habitacions dobles, simples, casino, sauna i
d’altres excentricitats. Però Airbus també té una versió de transport
militar, l’A400. I a més EADS, fabrica l’avió de combat EF2000 o
Eurofighter, l’helicòpter Tigre, diversos tipus de míssils, és el primer
fabricant europeu d’aquests artilugis, i també de satèl·lits de doble
ús, civil i militar. EADS, ocupa el vuitè lloc en el rànquing mundial de
fabricants d’armes, doncs del total de la seva producció al voltant del
30% és material de guerra. Entre les indústries catalanes més
experimentades que col·laboren amb d’EADS-CASA fabricant components per
projectes militars, figuren GTD Sistemas, CIMSA, GMV, AMC, Tyco
Electronics, Grup ASM, Serra Aeronàutica, Gutmar, Mier Comunicacions,
Rucker Ibérica, Indústries Puigjaner, EDAG, Simave, Sener i Indra.
Especialment, Sener i Indra participen en la major part dels grans
projectes de guerra que s’estan produint a Espanya (blindats, fragates,
míssils, avions, helicòpters i comunicacions militars).
Aquestes
tipus de indústries han rebut de la Generalitat de Catalunya ajuts en
R+D (recerca i desenvolupament) per un import de 8,5 milions euros; del
ministeri de Ciència i Tecnologia 48 milions d’euros més; i, en
infrastructures, s’anunciaven 35 milions d’euros. Les administracions
justifiquen els seus ajuts a aquest sector sota el pretext que
l’aeronàutica té el valor afegit d’estar vinculada a les noves
tecnologies que és, avui dia, un dels sectors amb major creixement i que
generen una ocupació més segura. Res es pot objectar al desenvolupament
i la recerca en noves tecnologies, sinó al contrari, afavorir la seva
expansió, ja que aquestes han contribuït al benestar i desenvolupament
de la humanitat. Però la pregunta que ens hauríem de fer és: Per què
l’Administració ha d’ajudar amb millores fiscals i infrastructures a un
tipus d’indústries que dirigeixen una part de les seves activitats al
sector militar? Potser hem d’oblidar que les armes serveixen per matar
persones, que els exèrcits consumeixen uns recursos de nul·la eficiència
econòmica que, destinats al sector civil, tindrien un valor social,
cosa que no produeixen les armes que són bens improductius. Bé és cert
que cada vegada resulta més difícil diferenciar, en el desenvolupament
de noves tecnologies, si aquestes tindran una aplicació militar. Però
una vegada es coneix la destinació dels components, i aquests es
dirigeixen a indústries com EADS-CASA, que dedica entre un 70 i un 80% a
línies de fabricació militars, no s’ha de tenir el menor dubte sobre la
qüestió moral.
No obstant això, el principal problema de la
indústria aeronàutica és el que té a veure amb els drets humans i la
pau. Els detractors de la despesa militar hem denunciat en nombroses
ocasions, els efectes negatius que l’armamentisme té sobre el
desenvolupament dels pobles i les seves economies. Per una banda,
denunciem que l’armamentisme afecta tant als països desenvolupats com
als països empobrits, perquè els governs es gasten en armament el que
haurien de dedicar al desenvolupament humà de les seves poblacions. Per
altra banda, mitjançant les exportacions d’armes es contribueix a una
contínua cursa d’armaments i s’afavoreix l’aparició de nous conflictes
armats. Finalment, és molt important no oblidar que tota la indústria
aeronàutica sense excepció té un caràcter dual, és a dir, els productes
que fabriquen poden, amb molt poques variants, dirigir-se tant al sector
civil com al militar. A més a més, moltes de les indústries auxiliars
de components fabriquen accessoris que igual serviran per a avions
militars, com civils. Demanem, doncs, a les administracions, no donin
suport a un tipus d’indústria que fa negoci amb la guerra, i
introdueixin clàusules que condicionin els ajuts a no produir material
militar.
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
