“La sortida de la crisi de la COVID-19: ¿Treballarà la UE per la pau o es prepararà per a la guerra?”, Comunicat de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (ENAAT)

En el Dia d’Europa, la campanya per la reducció de la despesa militar (GCOMS) i l’European Network Against Arms Trade (ENAAT) fan una crida a la Unió Europea perquè doti de fons a la construcció de pau, no als comerciants de armes.

L’Alt Representant de la UE, el Sr. Borrell, va declarar el 24 d’abril que el món tindrà un aspecte molt diferent després de la crisi de la COVID-19 i això dependrà de les decisions que es prenguin avui. La UE té una gran responsabilitat en com es veurà aquest futur, i té una elecció clau a fer: treballar per una pau sostenible enfrontant seriosament les causes fonamentals dels conflictes o continuar el camí cap al militarisme i la preparació per a la guerra.

La pandèmia actual era previsible: tant els documents estratègics nacionals (dels Estats Units al Regne Unit) com l’Estratègia Global Europea de 2016 van alertar durant anys sobre la necessitat de preparar-se per a pandèmies greus. Segons l’Informe de Riscos Globals 2019 del Fòrum Econòmic Mundial, els tres principals riscos en termes de probabilitat són tots ambientals (fenòmens meteorològics extrems, canvi climàtic, desastres naturals). I l’Índex de Normandia, elaborat per la UE, identifica la inseguretat energètica com la major amenaça per a l’autonomia estratègica de la UE.

No obstant això, la despesa militar mundial va experimentar el 2019 el seu major augment en una dècada, un creixement al què Europa va contribuir en gran part. Els Dies d’Acció Global sobre la Despesa Militar (GDAMS) 2020 -que finalitzen demà- van alertar sobre els enormes costos d’oportunitat dels nivells actuals de despesa militar: 1,91 bilions de dòlars el 2019, gairebé 5.000 milions de dòlars per dia, 239 dòlars per persona.

En conjunt, els 28 Estats membres de la Unió Europea (el Regne Unit va ser membre fins al 31 de desembre de al 2019) ocupen el segon lloc amb un total de 268.200 milions de dòlars, per sobre de la Xina i quatre vegades més que Rússia, com passa des de l’última dècada. Això suposa un augment del 15% en cinc anys.

“Però les armes ens proporcionen poca protecció contra aquests riscos. Enfortir encara més el nostre arsenal militar no contribuirà a la tan necessària cooperació, confiança i diplomàcia internacionals, sinó que alimentarà la por i la desconfiança, en altres paraules, ens encaminarà cap a potencials guerres causades per desafiaments no resolts”, apunta Jordi Calvo, coordinador de la campanya sobre la despesa militar de l’International Peace Bureau (IPB) i Coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

A més de les despeses nacionals, el pressupost de la UE també es desvia a fins militars: de 2017 a 2020 s’han assignat 500 milions d’euros per donar suport a la Recerca i Desenvolupament d’armaments i equips punters, posant el focus especialment en sistemes no tripulats i autònoms, vigilància i tecnologies disruptives que canviaran radicalment les maneres de fer la guerra.

Aquest Fons de Defensa de la UE s’hauria de beneficiar d’un augment exponencial en el pròxim pressupost a llarg termini de la UE (MFF 2021-2027), possiblement fins als 13.000 milions d’euros.

La crisi de la COVID-19 exigeix ​​una revisió dràstica de la proposta inicial del pròxim pressupost multianual europeu, i es podria esperar un reenfocament cap als desafiaments ambientals i de salut, i cap a les comunitats més afectades per ells. Però el complex militar-industrial i els seus partidaris s’estan unint i fent una crida forta i clara a mantenir o fins i tot augmentar el finançament de la UE per a la indústria armamentística.

“Cada euro del pressupost de la Unió Europea destinat als militars és un euro perdut per fer front als reptes interrelacionats del medi ambient, el clima i la salut que representen avui dia les amenaces més tangibles per a la seguretat humana a tot el món i les causes fonamentals de molts conflictes”, alerta Quique Sánchez, tècnic de la campanya GCOMS.

A més, és previsible que aquestes subvencions a la indústria militar exacerbin la cursa armamentística mundial en impulsar les exportacions europees d’armes a zones en conflicte o en tensió; armes que al seu torn alimentaran conflictes.

La Unió Europea hauria, en canvi, de revisar l’enfocament tradicional de seguretat militar darrere d’un enfocament de seguretat humana que englobi tots els aspectes d’una vida digna (assistència sanitària, educació, seguretat alimentària, entorn saludable …) i deixar de finançar la investigació i el desenvolupament de noves armes en el seu pressupost per als propers anys. La reorientació dels pressupostos de defensa de la UE ajudaria a finançar una molt necessària transició cap a societats i economies més pacífiques, justes i sostenibles arreu del món, abordant així les causes estructurals de molts conflictes.

“No hi ha temps per a mitges tintes i la UE no pot tenir totes dues coses, en els propers mesos haurà de decidir si serveix a la pau i als interessos dels ciutadans, o si complau a la indústria armamentística i a la preparació per a la guerra” conclou Laëtitia Sedou, responsable de projectes de l’ENAAT (Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes).

Els Dies d’Acció Global sobre la Despesa Militar (GDAMS) són una iniciativa de l’International Peace Bureau (IPB) coordinada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que va començar el 2011. L’edició del 2020 va començar el 10 d’abril i acaba el 9 de maig.
GCOMS / GDAMS web: www.demilitarize.org

La Xarxa Europea contra el Comerç d’Armes (ENAAT) es va fundar el 1984 i involucra a grups i individus que veuen el comerç d’armes com una amenaça per a la pau, la seguretat i el desenvolupament. Es compon de 17 campanyes i investigacions nacionals, grups de 13 països europeus i 3 organitzacions europees o internacionals.
ENAAT web: www.enaat.org

---