L’exportació d’armes espanyoles assoleix un nou rècord històric

• El valor de les exportacions s’eleva a 4.052 milions d’euros

• Orient Mitjà continua essent un mercat prioritari per a Espanya

Nou rècord històric en l’exportació d’armes espanyoles. Segons l’informe «Estadístiques espanyoles d’exportació de material de defensa, d’un altre material i de productes i tecnologies de doble ús» de l’any 2016, elaborat per la Secretària d’Estat de Comerç, s’han exportat armes per favor de 4.052 milions d’euros. Per altra banda, el valor de les autoritzacions ha assolit els 5.550 milions d’euros.

Evolució de les Exportacions Espanyoles de material de defensa realitzades

Taula 1. Exportacions de material de defensa realitzades (en milers de euros corrents).

Font: Subdirección General de Comercio Exterior de Material de Defensa y de doble Uso (Elaborat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau)

Evolució de les Exportacions Espanyoles de material de defensa realitzades i autoritzades

Taula 2. Exportacions realitzades en el període 2007-2016 i autoritzades al 2016 (en milers d’euros corrents)

Font: Subdirección General de Comercio Exterior de Material de Defensa y de doble Uso (Elaborat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau)

Les dades de l’informe posen de manifest tres tendències preocupants:

• En primer lloc, la consolidació de l’Orient Mitjà com el mercat prioritari del material armamentístic espanyol.

• L’increment de les exportacions a l’Àsia.

• Per últim, la utilització del comerç d’armament com a instrument d’intervenció militar.

La consolidació de l’Orient Mitjà com a primer mercat de les armes espanyoles

Els països de l’Orient Mitjà han adquirit armes per valor de 647,97 milions d’euros, el que representa un 16% del total de les exportacions. Els compradors més destacats han estat Egipte (219,29 milions), Oman (208,28 milions), Aràbia Saudita (116,19 milions), l’Iraq (52,69 milions), Emirats Àrabs Units (26,74 milions) i Bàhrein (19,08 milions).

Exportacions espanyoles de material de defensa a països de l’Orient Mitjà

Taula 3. Exportacions realitzades a l’Orient Mitjà en el període 2007-2016 i autoritzades al 2016 (en milers d’euros corrents)

Font: Subdirección General de Comercio Exterior de Material de Defensa y de doble Uso (Elaborat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau)

Aquestes exportacions poden considerar-se il·legals si ens atenim a la pròpia legislació espanyola i europea sobre comerç d’armes, per la situació d’inestabilitat a la regió, i el suport de països com l’Aràbia Saudita o Emirats Àrabs Units als grups insurgents que combaten al conflicte armat sirià. També per la seva influència en la situació d’altres països com Líbia o Egipte i perquè formen part de la coalició militar que està intervenint al Iemen. Pel que fa a l’Iraq, les exportacions haurien de ser prohibides per allotjar, aquest país, una guerra en el seu territori.

Increment de les exportacions espanyoles d’armament a països asiàtics

Les diverses parts que conformen Àsia han adquirit el 10% del total de les exportacions, entre les quals cal destacar Malàisia, que ha adquirit material per valor de 167,63 milions d’euros, seguida pel Kazajistan (73,32 milions d’euros), Indonèsia (65,92 milions d’euros), Tailàndia (36,11 milions d’euros), l’Índia (17,90 milions d’euros), Corea del Sud (16,90 milions d’euros), Filipines (12,38 milions d’euros), Pakistan (8,44 milions d’euros), Singapur (4,36 milions d’euros) i Vietnam (2,87 milions d’euros). Només a Corea del Sud se li han autoritzat exportacions per valor de 1.488,18 milions d’euros, és a dir, el 27% de les autoritzacions de exportació totals.

L’eix econòmic i de conflictivitat geopolítica s’ha traslladat a l’Àsia, on el llançament reiterat de míssils per part de Corea del Nord està provocant un risc elevat d’escalada militar cap a una internacionalització del conflicte entre les dues Corees. La tensió a la regió augmenta, també, per les actuacions estratègico-militars de la Xina, que augmenta espectacularment el seu pressupost de Defensa per la modernització que fa el govern del seu equipament i arsenal militar. Si li afegim que el mar de la Xina ha esdevingut una zona d’alt risc de conflicte armat, per les tensions per la propietat d’uns illots, podríem afirmar que la política militar xinesa està provocant una espècie de carrera d’armament als països veïns. De fet, als darrers anys, l’Índia, Japó, Vietnam o Filipines estan incrementant de manera substantiva el seu pressupost de defensa i els seus adquiridors en armament modern.

Resulta evident que la indústria militar espanyola, amb el suport del govern espanyol, intenta aprofitar aquesta situació, malgrat que això suposi incrementar la tensió i el potencial desenllaç d’un conflicte armat.

Exportacions espanyoles de material de defensa a països de l’Àsia

Taula 4. Exportacions realitzades a Àsia al període 2007-2016 i autoritzades al 2016 (en milers d’euros corrents)

Font: Subdirección General de Comercio Exterior de Material de Defensa y de doble Uso (Elaborat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau)

Continuen l’opacitat i l’aplicació poc rigorosa de la llei

El comerç d’armes s’està utilitzant com a instrument d’intervenció militar. Amb l’argument d’afavorir la lluita contra l’anomenat Estat Islàmic, s’ha contribuït al rearmament de l’Iraq i les exportacions d’armes cap a aquest país van arribar, el 2016, als 52,69 milions d’euros (85,42 milions al 2015). En la seva compareixença davant la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats, la Secretària d’Estat de Comerç va justificar les exportacions a Egipte en la lluita contra el terrorisme, fent referencia al paper que està complint en la vigilància de la frontera amb Líbia. El 2016, les transferències d’armes a Egipte van assolir els 219, 29 milions d’euros (104,41 milions al 2015).

La política del govern espanyol fomentant les exportacions de material de defensa de la indústria espanyola segueix molt activa. La Secretària d’Estat de Comerç va anunciar la pròxima aprovació del Pla Estratègic d’Internacionalització de l’Economia Espanyola 2017-2018, que proposa internalitzar la indústria de la defensa. També va reconèixer la importància dels acords de govern a govern com a element essencial de la política de foment de les exportacions. A través d’aquest tipus de contractes, el govern espanyol es compromet a dur a terme exportacions concretes d’armament. Les estadístiques oficials continuen sense aportar informació sobre si s’han realitzat al 2016, tot i que segons la Secretària no es van realitzar exportacions d’armes de contractes govern a govern ni el 2015 ni el 2016.

Aquesta opacitat és l’últim eix de la política de foment de les exportacions: fins i tot les actes de la JIMDDU, l’organisme que decideix si s’autoritzen les exportacions, són secretes.

D’altra banda, que Orient Mitjà s’hagi convertit en una destinació de tanta rellevància per a les armes espanyoles posa de manifest una aplicació poc rigorosa de la llei, tant pel pes que tenen com pel conflicte armat que assota tota la regió. Al 2016 només es va denegar una autorització de les 1.578 sol·licituds presentades, relativa a l’exportació d’armilles de protecció a Líbia, tenint en compte la situació interna del país.

La probabilitat que aquestes armes exportades i les que es van comprar en anys anteriors estiguin essent utilitzades en els bombardejos a ciutats kurdes, sirianes, iraquianes o iemenites és molt alta. De la mateixa manera, existeix la possibilitat que aquestes armes hagin contribuït a provocar el desplaçament massiu de ciutadans i l’actual crisi humanitària de refugiats.

El control de les exportacions d’armes no és un repte simplement jurídic. No és suficient amb comprovar fins a quin punt s’ha complert o no la llei que regula aquestes exportacions. El repte principal és polític i humanitari. De cap manera és acceptable que les armes espanyoles siguin utilitzades com una eina de política exterior i, encara més, si això suposa provocar violència i danys irreversibles sobre la vida de milions de persones.

Centre Delàs de Estudios por la Paz

---