Més de quaranta organitzacions s’uneixen a l’Alianza por el Desarme Nuclear per demanar-li al Govern espanyol la seva adhesió al Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears
L’Ateneo de Madrid va acollir aquest dimarts la presentació de l’Alianza por el Desarme Nuclear, una coalició de 45 organitzacions i entitats de la societat civil que s’han unit per treballar de manera conjunta perquè el Govern espanyol s’adhereixi al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), un compromís inajornable davant l’amenaça d’ús d’aquest tipus d’armament en el context actual, considerada la més elevada des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
L’origen de l’Aliança se situa a la Campanya “10 Razones por las que firmar el TPAN”, una iniciativa promoguda el setembre de 2021 per l’Associació Espanyola de Recerca per a la Pau (AIPAZ), al Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat – WILPF España, i a la qual aviat s’hi van sumar desenes d’organitzacions.
Al llarg de l’acte “Educació per a la pau i pel desarmament nuclear” diferents representants de l’Aliança van analitzar els riscos del moment present, marcat pel conflicte bèl·lic a Ucraïna i una militarització creixent, els impactes humanitaris de les armes nuclears i la importància donar suport al TPAN com a eina per avançar cap al desarmament nuclear i l’abolició total d’aquest tipus d’armament, que suposa una amenaça existencial per a la vida i el planeta.
La jornada va comptar amb la participació de Federico Mayor Zaragoza, que va manifestar la seva preocupació davant la “hipocresia” de la recent reunió del G7 a Hiroshima i “la possibilitat d’avançar cap a allò irreversible”. En aquest sentit, i parafrasejant el conegut si vis pacem, para bellum, Mayor Zaragoza va ressaltar la importància del diàleg i la paraula per “dissenyar el demà, si vis pacem, para verbum” i va instar l’auditori a complir “els nostres deures intergeneracionals” desitjant que “els nostres descendents no mirin enrere i diguin: “podien, però no es van atrevir”.
Carlos Umaña, copresident d’IPPNW (Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear) i membre de la Junta Directiva d’ICAN, ambdues organitzacions guardonades amb el premi Nobel de la pau, va recordar que Espanya és un país d’una llarga tradició antinuclear i que la majoria de la seva població, el 89% segons una enquesta del 2021, vol que el Govern espanyol signi el TPAN, “una promesa que Pedro Sánchez va fer el 2018 i que no s’ha complert”. Umaña va apuntar que estem en “el moment més preocupant a la Història pel que fa al risc d’una possible guerra nuclear a gran escala de la qual no hauria tornat enrere”. “Mentre hi hagi les armes nuclears – va afegir- hi ha el perill que s’usin i això és una cosa que es pot i s’ha de prevenir perquè o és la fi de les armes nuclears o és la nostra fi”.
Per part seva, Tica Font, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, va destacar la importància del TPAN com a instrument jurídic i legal. “El TPAN va il·legalitzar l’horror i és una eina que ens ajuda a estigmatitzar aquestes armes, ens permet dir als Estats que trien no adherir-se que assumeixin les conseqüències morals de no fer-ho”. Davant les crítiques que habitualment reben els qui treballen per la prohibició d’aquest tipus d’armament, a qui se sol titllar de ser poc realistes, Font va deixar clar que “ser realistes avui és apostar per l’eliminació de les armes nuclears, no pas per la modernització” .
En la seva intervenció, Maribel Hernández, coordinadora de l’Alianza por el Desarme Nuclear, va convidar l’Executiu de Pedro Sánchez a aprofitar l’oportunitat que brinda la Presidència espanyola del Consell de la UE durant el segon semestre del 2023 per “fer un pas endavant valent i exemplar davant de la resta d’estats membres i signar el TPAN com a símbol de l’aposta del nostre país per la pau”. Hernández va subratllar el perill de “normalitzar l´existència d´armes nuclears” i de promoure un model de seguretat militaritzat basat en la por i la seva possessió. “Les armes nuclears són ineficaces per a la seguretat, són el símbol d´un poder masculí, militaritzat i patriarcal que ens allunya de convertir-nos en societats no violentes, de cures i de pau”, va concloure.
L’acte també va comptar amb la intervenció de representants d’algunes de les 45 entitats que formen part de l’Aliança, que van presentar el treball de les seves organitzacions i les raons per les quals formen part d’aquesta xarxa: Carmen Magallón (WILPF), Albert Caramés (Fundipau), Ana Barrero (AIPAZ y Fundación Cultura de Paz), Enrique Quintanilla (Desarma Madrid y Ecologistas en Acción), Francisco Javier Alonso (Comisión General de Justicia y Paz), Javi Raboso (Greenpeace), Eva Aneiros (MOC), Yolanda Juarrros (Mujeres de Negro Madrid) y Juana Pérez Montero (Pressenza).
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
