Mikhaïl Gorbatxov, un home de pau
Europa, Rússia i el món necessiten polítics de la talla del desaparegut Mikhaïl Gorbatxov, Cap d’Estat de l’URSS entre 1988 a 1991, l’home que va detectar la impossibilitat de prosseguir mantenint un bloc polític/militar que agrupava a 15 repúbliques, més tots aquells altres Estats que estaven agrupats sota la seva influència en el Pacte militar de Varsòvia. Un enorme imperi que se sostenia gràcies a la força militar, però que tenia els peus de fang, les enormes desigualtats en avenços tecnològics entre l’URSS i el seu competidor capitalista els Estats Units.
Un greu incident van posar en evidència la decadència del projecte polític de la URSS, l’explosió de la central nuclear de Txernòvil de 1986, quan Gorbatxov ja era Secretari General del PCUS, un fet que evidenciava la crisi tecnològica de l’URSS, a part de desigualtats clamoroses respecte a drets i llibertats amb que es vivia a l’URSS. Una URSS, que emmagatzemava armament convencional i nuclear en quanties enormes per enfrontar-se als seus rivals de l’OTAN, armament al que dedicava el 30% del seu PIB, mentre les estanteries dels seus comerços estaven buides de productes de consum.
Gorbatxov, conscient de les dificultats de continuar amb aquest règim de coses va iniciar una política d’obertura política facilitant una transformació (perestroika) i la transparència (glasnost) del sistema polític, que es traduïa amb més llibertats i més democràcia internes. I amb una política exterior destinada a convèncer als països rivals de l’OTAN, d’Europa i del món que calia iniciar una desescalada militar i armamentista que poses fi a una possible guerra nuclear. Va iniciar converses amb EUA i els països europeus per acabar amb la Guerra Freda i la cursa d’armaments nuclears, participant en múltiples conferencies, promovent el desarmament i la pau, i va somiar amb una Europa reconciliada, la Casa comuna que ell reclamava per a tots els pobles europeus, fins a rebre el Premi Nobel de la Pau de 1990.
Unes propostes després traïdes pels dirigents d’Estats Units, de l’OTAN i pels líders russos Boris Eltsin i Vladimir Putin, i que avui, amb les tensions provocades pel Kremlin i l’OTAN ens aboca, de nou, a una Europa i un món dividit en blocs, amb una nova cursa d’armaments, amb més armes nuclears, augment de la despesa militar, del comerç d’armes i a un futur amb més conflictes.
Un futur, que malgrat les ombres de Gorbatxov, la innocència en que va actuar davant el món liberal/capitalista, i les seves virtuts, voler construir un socialisme democràtic, ens empeny a reivindicar-lo perquè la seva empremta germini per aconseguir una Europa i un món desarmat i en pau.
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
