Noviolència per coherència o com estratègia
L’ús de la violència per aconseguir la transformació social és un tema recurrent en els moviments socials. Va i torna, segons el context en el que ens trobem, segons la violència que rebem.
Ara els nivells de violència assolits com a conseqüència de la crisi són molt alts i es comprèn que tornem a plantejar respostes violentes. Perquè la ràbia, la frustració i l’emergència de la situació ens fan pensar que la violència és l’única manera per canviar el rumb de les coses. Però si ho fem estarem cometent un greu error. El capitalisme és un sistema que genera moltes violències i si volem construir un món diferent haurem de fer les coses de manera diferent. Si no volem reproduir un model similar al capitalisme no ens queda una altra opció que apostar per les vies noviolentes.
Els moviments socials aconsegueixen influir, obrir camí, convèncer, canviar coses, no pels seus grans recursos o mitjans al seu abast, sinó per la coherència que mostren entre allò que diuen i el que fan. Si critiquem l’ús de la violència per part del sistema, qui ens creurà a nosaltres si fem el mateix? La legitimitat de les lluites socials i de les seves activistes basen la seva força en la legitimitat que els hi dóna la coherència personal i col·lectiva. Però no cal que totes siguem noviolentes gandhianes, i que apliquem els paràmetres de la noviolència ètica, com a filosofia o forma de vida per defendre el rebuig de la violència als moviments socials i per tant l’ús de la noviolència en les seves accions. Però si podem adoptar la noviolència estratègica com la manera més efectiva per canviar les coses. La noviolència estratègica està composada per una infinitat de maneres d’enfrontar-se al sistema, de qüestionar-lo i de convèncer la major part de la societat de les virtuts de les nostres propostes d’una manera coherent. Des de la no cooperació fins a la desobediència civil, les estratègies noviolentes han sigut una eina punyent al llarg de la història arreu el món i han aconseguit des de petits canvis locals fins a derrotar tot un imperi. El millor de és que han sigut canvis permanents, ben acceptats per la societat i que no han necessitat d’un aparell violent per mantenir-los. A més la noviolència és la millor manera d’enfrontar-se a un sistema que controla els mitjans de comunicació i que utilitzarà la violència de les protestes per legitimar la seva pròpia violència. Per coherència, per principis o per estratègia, els moviments socials han d’apostar per les vies noviolentes.
Llegeix l'article a Público
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
