Participació d’universitats espanyoles, conjuntament amb entitats israelianes, en projectes de R+D de la UE

La Unió Europea agrupa les partides de despesa en períodes pressupostaris de set anys. L’actual abraça des de l’any 2021 fins al 2027. L’immediatament anterior, per tant, va abraçar des de l’any 2014 al 2020. Per a cadascun d’aquests períodes pressupostaris, la Unió crea un programa marc de finançament de projectes de R+D en molt diverses àrees de recerca. El programa en curs porta per nom Horizon Europe i el del període anterior Horizon 2020. Poden optar a subvenció d’aquests programes marc projectes d’entitats amb seu a països membres de la UE, però també entitats de tercers països que tinguin algun tipus d’acord amb la UE. Aquest és el cas de les entitats israelianes que, gràcies a l’Acord d’Associació entre Israel i la UE de l’any 1995, tenen accés en igualtat de condicions a les subvencions finançades pels programes marc. Aquests programes de finançament es destinen a projectes de R+D de l’àmbit civil. Cas a part, i en què no entrarem, és el del Fons Europeu de Defensa, un fons de finançament de la UE relativament recent (la primera convocatòria per a sol·licitud de subvenció va ser el 2021) que finança projectes de R+D estrictament militars.

Es pot donar el cas, doncs, que entitats espanyoles hagin estat o siguin coparticipants amb entitats israelianes en algun projecte adjudicatari de subvenció. En aquest article ens centrarem en les universitats espanyoles que estiguin en aquesta situació. Hem limitat la recerca als projectes finançats pel programa vigent, l’Horizon Europe i a aquells projectes de l’anterior programa, l’Horizon 2020, la data de finalització dels quals fos posterior a l’inici de la resposta militar israeliana a l’atemptat de Hamàs. La relació d’aquestes universitats s’ha elaborat a partir de la investigació de l’entitat Stop Wapenhandel i de la base de dades Cordis de la Comissió Europea.

Projectes en què universitats espanyoles coparticipen amb entitats israelianes

Hi ha quatre universitats públiques espanyoles en aquesta situació: Universitat de Vigo, Universitat Politècnica de Madrid, Universitat de Burgos i Universitat de Navarra. Cadascuna participa en un projecte, llevat de la Politècnica de Madrid que participa en quatre. Se sobreentén que aquesta participació correspon al grup de recerca, en cadascuna de les universitats, que va sol·licitar la subvenció del projecte.

És alarmant que la coparticipant israeliana de la Universitat de Burgos al projecte FreeMe i de la Politècnica de Madrid en els projectes GAM-2020-AIR i HERA, sigui l’empresa estatal Israel Aerospace Industries, fabricant d’armes. També són coparticipants israelians organismes públics com la Universitat de Tel-Aviv, que col·labora amb la Universitat de Navarra al projecte ENGAGE i l’Ajuntament de Jerusalem, que col·labora amb la Politècnica de Madrid al projecte SUNRISE. La resta de coparticipants són quatre empreses privades israelianes: Arteevo Technologies, que col·labora amb la Universitat de Vigo en el projecte TRUMPET; Libereu Entrepreneurship y Somekh Chaikin Partnership, que col·laboren amb la Politècnica de Madrid en el projecte POLIIICE. La empresa israeliana Aero-Magnesium Ltd. és també coparticipant en el projecte GAM-2020-AIR.

Les subvencions concedides a les quatre universitats són substancials: la Universitat Politècnica de Madrid rebrà un total de 1.495.565 euros (repartits en 237.500 euros per la seva participació al projecte POLIIICE, 517.750 euros pel projecte SUNRISE, 690.633 euros pel projecte HERA i 49.682 euros pel projecte GAM-2020-AIR); la Universitat de Vigo rebrà 504.000 euros (projecte TRUMPET); la Universitat de Burgos rebrà 395.312 euros (projecte FreeMe); i la Universitat de Navarra rebrà 390.532 euros (projecte ENGAGE).

L’activitat de les quatre empreses israelianes coparticipants citades, segons es desprèn de la informació a les seves webs, és la següent:

Arteevo Technologies desenvolupa mètodes, algorismes i solucions de IA explicables per a la salut digital.

Libereu Entrepreneurship es dedica a la creació de solucions i empreses innovadores, mitjançant tecnologies com IA, fusió de dades/sensors, anàlisi de dades, intel·ligència cibernètica, biometria, energies renovables i en diversos sectors com el cibernètic, salut, transport, energia, streaming HLS, defensa, ciutats intel·ligents i canvi climàtic.

Somekh Chaikin és una firma de serveis professionals que ofereix serveis d’auditoria, fiscals i d’assessorament legal, financer i de negocis.

Aero-Magnesium Ltd. és una empresa dedicada a oferir solucions tecnològiques d’aliatges de magnesi en aplicacions aeronàutiques i espacials.

No tenim informació que permeti afirmar que aquestes quatre empreses privades avalin o donin suport, en major o menor grau, a l’estratègia del govern israelià respecte a la població palestina. Això no obstant, la col·laboració amb entitats israelianes implica, en certa manera, una forma de contribució a la normalització de relacions amb un estat que està incomplint, des de fa dècades, el dret internacional, el dret internacional humanitari i les nombroses resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Per si tot això fos poc, el Tribunal Internacional de Justícia dictaminà, el 26 de gener passat, que hi ha prou proves “per concloure que almenys algunes” de les acusacions de genocidi de Sud-àfrica contra Israel “són plausibles”.

Per contra, no és aventurat suposar que les tres entitats institucionals, és a dir, l’empresa estatal Israel Aerospace Industries, l’Ajuntament de Jerusalem i la Universitat de Tel Aviv, secunden l’actuació del govern a Gaza i Cisjordània. Vegem-ho.

Universitat de Tel-Aviv

Segons un estudi de 2009 de l’entitat Alternative Information Center (ONG conjunta palestino-israeliana), la Universitat de Tel Aviv havia participat fins aquell moment en, almenys, 55 projectes tecnològics conjunts amb l’exèrcit israelià. I havia estat seu de convencions sobre electroòptica i robòtica en què van participar empreses fabricants d’armes.

La Universitat de Tel-Aviv està situada al terreny del destruït llogaret palestí de Skeikh Muwanis. Algunes parts del terreny de la universitat van ser confiscades per Israel i no comprades als seus propietaris palestins. La Universitat mai no ha reconegut els fets.

El 2014 la Universitat de Tel Aviv atorgà a estudiants que van servir a l’atac a Gaza un any de matrícula gratuïta. Un comunicat del 24 de juliol a la seva web afirmava que “La Universitat de Tel Aviv abraça i secunda totes les forces de seguretat que estan treballant per restaurar la tranquil·litat i la seguretat a Israel”. El president de la Universitat, Joseph Klafter, va dir que “la Universitat de Tel Aviv ha contribuït i continua contribuint en gran mesura a la seguretat nacional”.

El 2018 la Universitat de Tel-Aviv va constituir, conjuntament amb l’ISA (Israeli Security Association, el servei d’intel·ligència d’Israel), un fons d’inversió per donar suport a startups de seguretat. Això va significar l’accés de l’ISA a tecnologies de control de poblacions a través de les startups que van rebre finançament del fons.

Ajuntament de Jerusalem

Diverses notícies de premsa ens informen de contínues decisions de l’Ajuntament de Jerusalem de desposseir residents palestins dels seus habitatges, mitjançant la demolició d’aquests. En paral·lel, es construeixen nous assentaments per a colons israelians. Israel utilitza les demolicions i els nous assentaments per forçar l’expulsió dels palestins, tant de Jerusalem com d’altres emplaçaments. Aquestes decisions de les autoritats de Jerusalem violen els drets humans de la població palestina. En paraules de Josep Borrell, “los asentamientos constituyen una grave violación del derecho internacional humanitario”. En la resolució 446 (22 de març de 1979) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, per exemple, el Consell exhorta, “una vegada més Israel que desisteixi d’adoptar cap mesura […] que afecti apreciablement la composició demogràfica dels territoris àrabs ocupats des del 1967, fins i tot Jerusalem, i, en particular, que no traslladi parts de la seva pròpia població civil als territoris àrabs ocupats”. A la resolució 2334 (23 desembre de 2016) “el Consell de Seguretat condemna totes les mesures que tenen per objecte alterar la composició demogràfica, el caràcter i l’estatut del Territori Palestí ocupat des de 1967, inclosa Jerusalem Oriental, incloent, entre altres coses, la construcció i expansió dels assentaments, el trasllat de colons israelians, la confiscació de terres, la demolició d’habitatges i el desplaçament de civils palestins, en violació del dret internacional humanitari”.

D’altra banda, l’Ajuntament de Jerusalem, juntament amb el Ministeri israelià de Transport i l’entitat Jerusalem Transportation Masterplan Team, desenvolupen el model de transport de la localitat. Aquest model de transport inclou l’ampliació de la xarxa de tramvia que connecta Jerusalem amb els territoris ocupats per l’exèrcit israelià el 1967 a la part oriental de la ciutat, una annexió considerada il·legal per les Nacions Unides, la Unió Europea i Espanya.

Israel Aerospace Industries Ltd. (IAI)

L’empresa estatal Israel Aerospace Industries Ltd. (IAI) és el major fabricant aeroespacial i de defensa israelià i el major exportador industrial d’Israel. Fabrica drons, radars, avions de combat, míssils i sistemes antimíssils, sistemes de defensa, satèl·lits, llançadores espacials, sistemes de navegació, comunicacions i moltes altres tecnologies i productes. Modernitza i millora avions i helicòpters militars.

El 2022 IAI ocupava la posició 35 (la 38 el 2021) a la llista Top 100 del Sipri de les empreses més grans del món productores d’armes i serveis militars. Els ingressos per venda d’armes van representar el 82% sobre el total dels seus ingressos.

A la seva pàgina web, Israel Aerospace presum de “la seva experiència i la seva tecnologia provades en combat”. Un eufemisme pervers per expressar que els seus productes es “proven” a Gaza i Cisjordània.

Se li coneixen casos de corrupció o males pràctiques. Per exemple, el de la transferència de diners a empreses sospitoses de blanqueig per al govern d’Azerbaidjan, després d’un contracte de 1.600 milions de dòlars per venda d’armament a aquest país. O el de manipulació en un procés de licitació. Segons la policia israeliana, aquest cas revelava conducta criminal sistemàtica i una profunda corrupció al si d’Israel Aerospace.

Tenint en compte el volum i el tipus de negoci d’IAI, és molt probable que les forces armades israelianes utilitzin, en l’operació militar a Gaza, productes fabricats per l’empresa.

Consideracions finals

Com ja hem indicat més amunt, hem limitat la cerca als projectes subvencionats per la UE mitjançant el programa de finançament vigent; hem inclòs també aquells projectes del programa anterior la finalització dels quals fos posterior a l’inici de l’ofensiva militar israeliana contra Gaza. Però no està de més comentar que, en projectes subvencionats per programes anteriors de finançament de la UE, han participat, conjuntament amb entitats israelianes, moltes altres universitats de l’Estat espanyol, concretament del País Valencià, Euskadi, Catalunya, Andalusia, Cantàbria i Múrcia. El llistat de totes elles es troba a l’apartat corresponent a Espanya de l’estudi de la ja citada Stop Wapendandel. D’altra banda, al marge dels programes marc de la UE, també hi pot haver convenis bilaterals entre universitats o amb altres organismes o entitats. Aquest àmbit no ha estat explorat en aquest article.

Atesa la magnitud de la tragèdia humanitària que pateix la població de Gaza, es comprendria que les universitats espanyoles es retiressin dels projectes en què participin entitats israelianes. Seria convenient que, al si de les universitats, s’iniciés un debat sobre aquesta qüestió. Les universitats haurien de ser focus de coneixement, de debat, de lliure pensament i de diversitat, conceptes tots renyits amb el bel·licisme i l’ús de la violència.

D’altra banda, l’Acord d’Associació entre Israel i la UE del 1995 estableix que el respecte als drets humans i als principis democràtics és un element essencial de l’acord. Tenint en compte les condemnes explícites a les moltes resolucions de les Nacions Unides, el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia i les notícies de premsa que descriuen les conseqüències de l’actuació d’Israel a Gaza, sembla més que raonable la cancel·lació de l’Acord. De fet, l’Estat espanyol i Irlanda han demanat la revisió de l’Acord. La societat civil, de la seva banda, ha demanat als dirigents europeus la suspensió de l’Acord.

Llegeix l'article en castellà a La Marea