Qui amenaça a qui a Sud-Amèrica?
La premsa “políticament correcta” ens delecta periòdicament amb les seves objectives valoracions sobre les neurosis persecutòries que, segons sembla, pateixen alguns líders sud-americans.
I quan dic líders em refereixo a legítims presidents com Hugo Chávez, Evo Morales, Rafael Correa,… a qui -malgrat les seves manifestes diferències- la premsa benpensant s’entesta a posar-los en el mateix sac del deliri populista.
I si bé és cert que les recents proclames bel•licistes del president Chávez fan un minvat servei als que apostem per els nous processos democràtics que es viuen a Sud-amèrica, no ho és menys que la raó l’assisteix quan afirma sentir que, des de “l’imperi nord-americà”, se’l amenaça. Vegem.
L’Acord entre els govern de Colòmbia i Estat Units per ampliar les bases nord-americanes en sòl colombià responia, segons els seus signants, a la necessitat d’enfortir els efectius conjunts de la lluita contra el narcotràfic xacra que, com és sabut, es cobra moltes vides humanes -que és el més important-, finança guerrilles, crea regnes de taifes, augmenta la violència urbana i rural, perjudica la salut dels que ingereixen droga, corromp a guardians de l’ordre i imposa la impunitat a sang i foc. No segueixo, encara que la llista podria ser molt més llarga. Aquest acord ha provocat altes dosis de malestar i oposició per part dels governs de l’àrea. Ells denuncien la pèrdua de sobirania que significarà augmentar la presència nord-americana a la zona. Rafael Correa, ja durant la seva campanya electoral, va prometre el desmantellament de la base nord-americana de Manta a la costa equatoriana del Pacífic en base a recuperar el legítim control sobre la totalitat del territori nacional. I així ho va fer. Curiosament després vindria la incursió de tropes colombianes en territori equatorià perseguint guerrillers de les FACR endinsats en aquest i la denúncia sobre la suposada relació entre l’esmentada guerrilla i el President Correa. Evito tota explicació o referència a les diverses acusacions, amenaces desautoritzacions cap a Hugo Chávez i també a les realitzades per ell cap al president Uribe i cap als Estats Units perquè francament ja en tenim prou. Ara bé, qui llegeixi es preguntarà a què ve tot aquest enrenou, doncs aquí va.
Resulta que en data maig del 2009, el Departament de la força Armada dels Estats Units va presentar al Congrés nord-americà la proposta d’un programa de construcció militar per la seva aprovació en l’any fiscal del 2010. Es demanava autorització per utilitzar 46.000.000 $ en la construcció de la base aèria Palanquero a Colòmbia. Objectiu: millorar l’Estratègia Global de la Política de Defensa dels EUA, garantint amb la base en Palanquera la possibilitat de realitzar operacions en l’espectre complet de tota Amèrica del Sud incloent-hi, com no, missions contra el narcotràfic. Així, des d’aquesta base, la Força Armada nord-americana té garantit l’accés a tot el continent, “amb l’excepció de la regió de Cap d’Hornos”, si el combustible està disponibles, sense haver de proveir-se. I perquè, en l’època Obama es prenen aquestes ingerènts decisions? Fàcil, perquè més enllà de segellar un profund compromís amb Colòmbia -el seu fidel soci regional-, l’establiment d’aquesta Localitat de Cooperació en Seguretat (CSL) (eufemístic sobrenom per a una base militar) donarà una oportunitat única per a les operacions en “una sub-regió critica en el nostre hemisferi, on la seguretat i estabilitat estan sota amenaces constant per les insurreccions terroristes finançades pel narcotràfic, els governs antiestadounidenses, la pobresa endèmica i els freqüents desastres naturals “. És més, si el Congrés no finança aquests recursos requerits, “el Comando Sud estaria limitat a les altres quatre Municipis de Cooperació en Seguretat, que estan restringides i només poden donar suport a les missions aèries contra el narcotràfic, i dues localitats que, encara que no estan restringides, estan massa lluny per acomodar-se als requisits de les missions a l’Àrea de responsabilitat del Comando Sud “.
Els 46 milions de dòlars ja han estat aprovats pel Congrés. Però que no es preocupin els legítims presidents sud-americans: Obama ja és Premi Nobel de la Pau.
* Els paràgrafs entre cometes formen part del Document del Departament de la Força Aèria dels Estats Units presentat al Congrés el maig del 2009. Es pot trobar a internet.
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
