Reorganització de l’exèrcit a l’Albera
La darrera reorganització de l’exèrcit espanyol ha comportat un augment important de l’activitat a la base militar de Sant Climent Sescebes, i ha incrementat la pressió sobre el seu entorn natural i social. Els veïns i veïnes de Sant Climent i de l’Espolla s’han alçat, amb la campanya Alto el foc a l’Albera, per reclamar el tancament del camp de tir. Quan l’últim soldat de lleva va deixar les casernes el desembre de 2001, l’exèrcit espanyol es va sumir en una profunda crisi. Mai va aconseguir reclutar els 180.000 efectius que volien per a l’exèrcit professional i les unitats militars amb prou feines arribaven a cobrir el 25% dels efectius.
El dèficit de tropa i marineria marcarà les diferents reorganitzacions militars fetes. Però els diferents governs no s’apartaran del que ha estat el consens sobre política de defensa entre els partits del règim. Un consens basat en el rearmament i modernització militar; el foment de la indústria militar i l’exportació d’armes; l’exèrcit com a instrument de l’acció exterior; la subordinació a les aliances militars occidentals, i el foment de l’anomenada cultura de defensa per millorar la imatge de l’exèrcit, on les anomenades missions de pau han estat un element important, malgrat que l’actual desgavell de l’Orient Mitjà és producte directe de les intervencions militars impulsades per les grans potències, de les quals Espanya no se n’ha perdut ni una.
El Partit Popular, en arribar al govern, va encetar una nova
reorganització de les forces armades que el 2016 s’ha començat a posar
en pràctica, i aquí és on cal emmarcar els canvis de la base militar de
Sant Climent Sescebes.
La reorganització militar actual ha estat
determinada per tres factors: el nombre real d’efectius als quals poden
aspirar, les missions internacionals i la necessitat d’organitzar la
força per tenir sempre un mínim llest per intervenir. Es dibuixa un
model d’exèrcit de 120.000 efectius en actiu en el qual predomini
l’actuació conjunta dels exèrcits de terra, aire i armada. En l’exèrcit
de terra, hi ha hagut un canvi conceptual important. D’estar estructurat
en brigades especialitzades, que calia anar combinant per a cada
operació, s’ha passat a les brigades orgàniques polivalents (BOP),
unitats que han de disposar de tot el necessari per actuar sense
dependre d’altres unitats. S’han reconvertit les deu brigades
especialitzades en vuit BOP, cosa que ha de permetre establir un cicle
de rotació entre elles.
La reorganització ha portat a la integració del Regimiento de Cazadores de Montaña Arapiles 62, el que tenim a Catalunya, en la BOP Aragón I, convertint-se en un regiment d’infanteria tot perdent el seu caràcter d’unitat de muntanya. Està format per dos batallons, l’ubicat a Sant Climent, que es transforma en el Batallón de Infantería Mecanizada Badajoz 62, i el de Barcelona, d’infanteria motoritzada, que tenen el gruix dels 2.167 militars que hi ha a Catalunya. La pràctica totalitat dels 586 militars que hi ha a Girona són a la base de Sant Climent.
Però, que és un batalló mecanitzat com el de Sant Climent? És un batalló d’infanteria en què les tropes es desplacen sobre vehicles cuirassats sobre cadenes armats amb canons que els puguin donar foc de suport. El de Sant Climent disposarà de 100 vehicles de combat d’infanteria (VCI), blindats sobre erugues que ja han començat a arribar. Això està implicant una transformació fonamental de la base, de ser la seu d’una unitat de caçadors de muntanya passa a ser la base i camp de maniobres i tir d’un batalló mecanitzat amb 100 blindats sobre erugues. Disposa ja de material molt més pesant, el qual no estarà només en espera de la propera missió, sinó que les tropes hauran d’exercitar-se contínuament, els carros blindats hauran de fer pràctiques de mobilitat i de tir, i per això l’impacte i la pressió de la base militar Álvarez de Castro sobre l’Albera seran molt més grans del que ja eren fins ara.
Llegeix l'article a El Punt Avui.
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
