Reptes per sobreviure
Abans d’enumerar quins són els reptes que té avui la Pau, cal dir en primer lloc una cosa que hauria de ser òbvia i no ho és: La crisi que travessa avui el planeta és civilizatoria i és provocada pel pensament neoliberal que governa el món i que la majoria de la població dels països enriquits acata sense qüestionar que això aboca a les nostres societats a un col·lapse que provocarà un canvi radical en la vida de qui pugui sobreviure.
Un col·lapse que, malgrat que la comunitat científica adverteix sobre els efectes del model de producció i consum, que provoca l’esgotament de recursos no renovables, de les emissions de CO₂ que produeixen el canvi climàtic i l’escalfament del planeta, comporta desertització, falta d’aigua potable, catàstrofes naturals, inundacions, pandèmies, migracions massives i molta fam. Qüestions que inevitablement produiran conflictes armats i guerres. Un col·lapse que ja s’anuncia amb les diverses crisis mediambientals que s’han anat produint en els darrers temps, entre les quals cal incloure l’actual pandèmia del Coronavirus, perquè la comunitat científica avisa que darrere de la Covid19 es troben la desforestació accelerada i la pèrdua de biodiversitat.
En aquesta cruïlla, resulta difícil de creure que les grans corporacions i transnacionals que dirigeixen la globalització capitalista canviïn i iniciïn una rectificació buscant un desenvolupament sostenible amb el medi ambient. Perquè, quan es trobi remei a la Covid19 reprendran les seves campanyes de creixement i consum desaforats amb el conseqüent dany mediambiental. I els estats, sempre obedients als seus designis, seguiran implementant polítiques per rellançar aquest creixement econòmic suïcida que aboca a l’esgotament de la biosfera.
I per a això, per si els calgués, disposen d’exèrcits per a si fos necessari utilitzar-los contra aquells que s’oposin a l’expansionisme global de les corporacions. Fixem-nos en les respostes de les potències als desastres que ha provocat la mateixa globalització: tancament i militarització de fronteres per impedir que els desheretats dels països empobrits arribin als països enriquits; o guerres pel control de recursos a diferents punts del planeta. Una situació que, si no canvia, i res ho indica, donarà lloc a una resposta ecofeixista, amb un enduriment de les polítiques de seguretat internes i externes que es tornaran més repressives.
Davant d’aquesta realitat cal posar com a prioritat la resiliència. Resistir-se als dos grans reptes esmentats: “La crisi mediambiental” i “La militarització de les fronteres“. Perquè aquestes dues qüestions seran els focus on es lliurarà la gran batalla per l’hegemonia social i política del món actual. I en funció de qui sigui guanyador resultarà el planeta que li tocarà viure a la humanitat en el futur pròxim: països cohesionats, oberts i respectuosos amb el medi ambient; o països amb règims autoritaris amb els drets i llibertats molt restringits.
Aquestes van ser les dues propostes que jo mateix vaig plantejar en la inauguració de les Jornades per celebrar els 20 anys de vida del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Centre que és hereu i es nodreix de la tradició pacifista, una tradició que té en els primers pensadors per la pau la preocupació per la salvaguarda del medi ambient i que van alertar sobre la necessitat de viure en sostenibilitat amb la naturalesa. Així, cal recordar que Henry David Thoreau va ser el creador de Walden, aquell espai on proposava conviure en harmonia amb la naturalesa. Lleó Tolstoi, que a la seva granja de Polyana, un cop alliberats els seus serfs pretenia que s’establissin i visquessin del que els proporcionava la naturalesa. I Mohandas Ghandi, que va crear els ‘Ashram’, granges-escola en les quals es vivia sota els principis de la noviolencia. Tots tres van escriure i van crear uns models de granges-escola amb les quals proposaven conviure en pau amb la naturalesa i buscaven l’autosuficiència, produint allò que necessitaven per viure, aconsellant a més, treballar només pels mercats locals. Tot això a vegades s’oblida, i aquests antecedents també són alternatives a nivell social i econòmic en l’actualitat. El possible col·lapse mediambiental que s’acosta obligarà a tenir-les en compte. Són propostes que, al costat d’altres d’ecosocials llançades per l’ecologia actual, permetran recuperar economies locals que són més sostenibles que les del capitalisme global.
Mentre esperem aquell dia que durarà anys, caldrà que posem més èmfasi en la construcció avui d’alternatives que possibilitin canvis polítics en tots els àmbits. Treballar per la pau mediambiental, és també preocupar-se pel desarmament, per la reducció de l’economia militar, dels exèrcits, del comerç d’armes, de la indústria militar, perquè el complex militar industrial és un destacat contribuent a la destrucció de la biosfera.
Llegeix l'article a Públic
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
