Un gran augment de les exportacions d’armes de la UE es revelat en un informe anual poc transparent, incomplet i desconegut

El “Catorzè Informe Anual sobre Control d’Exportacions de tecnologia i equips militars”, revela que el 2011 la Unió Europea (UE) autoritzà llicències d’exportació d’armes per valor de 37,5 mil milions d’euros, un augment de gairebé un cinquè respecte al 2010.

Els mercats més grans i de major creixement per les armes europees han estat l’Orient Mitjà i Àsia, inclosos els països protagonistes de les revoltes del 2011, alhora que l’Aràbia Saudita reemplaça els EUA com el major client europeu d’armes.

L’informe va ser publicat el 14 de desembre de 2012, sense una nota de premsa del Consell de la UE o d’un anunci a la pàgina web del Parlament Europeu. Grups de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (ENAAT) estan discutint l’informe i els seus defectes.

“L’informe és un document enorme, ple de dades, però sense una anàlisi dels continguts o les taules de comparació amb les dades d’anys passats. A més, com en anys anteriors, l’informe està incomplet i manca d’informació sobre els lliuraments d’armes –informació no disponible per diversos països de la UE, com ara Alemanya i el Regne Unit –”, diu l’analista Giorgio Beretta de Rete Italiana per il Disarmo (Xarxa Italiana pel Desarmament) . Beretta critica la manca de transparència en l’informe de la UE i del temps necessari per lliurar les estadístiques, que ja han quedat obsoletes. “Sembla que els funcionaris de la UE necessiten tot un any per rebre i reunir les dades dels informes nacionals, mentre els informes sobre les exportacions de naps i patates arriben més ràpid que els d’armes.”

Wendela de Vries de la campanya holandesa Campagne tegen Wapenhandel (Campanya Contra el Comerç d’Armes) expressa l’esperança que l’informe –a diferència d’anys anteriors– es debatrà al Parlament Europeu com un element d’enorme rellevància pels drets humans, la pau i la seguretat. Ella va dir: “Ara que la UE s’ha unit al grup dels premis Nobel de la Pau, fem una crida a l’acció per tancar la bretxa entre la retòrica de la pau de la UE i la seva especulació en la preparació de la guerra.”

L’informe revela que els principals països exportadors d’armes de la UE el 2011 van ser:
1. França (€ 9,9 mil milions €)
2. Regne Unit (7 mil milions €)
3. Alemanya (5,4 mil milions €)
4. Itàlia (5,2 mil milions €)
5. Espanya (€ 2,8 mil milions €).

Aquests cinc països són l’origen de més del 80% de les exportacions militars de la UE.

Altres països també han tingut importants exportacions militars, entre ells Àustria (1,6 mil milions €), Suècia (1,2 mil milions €), Polònia (849 milions €), Països Baixos (415 milions €), Estònia (350 milions €) i la República Txeca (346 milions €).

Altres dades rellevants:

El 2011 les llicències d’exportació d’armes de la UE van créixer en valor a 37,5 bilions d’euros, un augment del 18,3% respecte al 2010.

Hi va haver una disminució en les llicències d’exportació d’armes a Amèrica del Nord (passant de 4,6 mil milions € en 2008 a 3,6 mil milions € en 2011), així com a Amèrica Central i del Sud.

Es va donar un augment en les llicències d’exportació d’armes a Àsia (de 4,7 mil milions € el 2010 a més de 5,5 mil milions € el 2011), a l’Orient Mitjà (de 6,6 mil milions € a gairebé 8 mil milions €) i, en menor escala, a l’Àfrica subsahariana, on les exportacions van arribar als 493 € milions.

Aràbia Saudita és el major client de les vendes d’armes de la UE, adquirint armes per valor de més de 4,2 mil milions €, sent el major proveïdor el Regne Unit, amb un contracte de l’Eurofighter Typhoon per un valor superior als 2 mil milions €.

Els Emirats Àrabs Units (EAU) també va ser un gran client comprant més de 1,9 mil milions € en armes.

Hi va haver una lleu caiguda en les exportacions cap al nord d’Àfrica pel que fa al 2010. Tot i que, malgrat la Primavera Àrab en curs, i la revocació d’algunes llicències d’armes per part d’alguns països i un embargament d’armes a Líbia des de març del 2011, es van expedir llicències d’armes a Tunísia (16,5 milions €), Egipte (303 milions €) i Líbia (34 milions €).

Així mateix, la UE va autoritzar exportacions d’armes a països rics en recursos com Algèria (815 milions €, principalment d’Itàlia) i el Marroc (335 milions €, principalment des de França).

Les armes segueixen sent exportades a zones de tensió com l’Índia (1,5 mil milions €) i Pakistan (410 milions €) i fins i tot l’Afganistan –un país encara sota embargament parcial d’armes– que el 2011 va arribar al rècord de 465 milions € en importacions militars de països de la UE .

 De 48.123 llicències d’exportació d’armes sol•licitades el 2011, només 379 van ser rebutjades per a tot el món. L’informe indica que les llicències negatives has estat: 94 a tercers països d’Europa, 74 a l’Orient Mitjà, 67 a l’Àfrica del Nord, 52 a l’Àfrica subsahariana, 40 al Nord-est d’Àsia, 38 a Àsia del Sud, 31 al Sud-est d’Àsia , 16 a Àsia Central, 15 a Amèrica del Sud i 11 a Amèrica Central i el Carib.

Signed
Bremen foundation for arms conversion and peace research, Germany – Andrea Kolling
Campaign Against Arms Trade, UK – Kaye Stearman
Campagne tegen Wapenhandel, The Netherlands – Wendela de Vries
Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs, Spain – Jordi Calvo
International Peace Bureau, Geneva – Colin Archer
Norwegian Peace Association – Hannah Eline Ander
Rete Italiana per il Disarmo Italy – Giorgio Beretta
Vredesactie Belgium – Hans Lammerant

---