---

Publicat en Barcelona/Madrid

La campanya #DesarmandoIndra denuncia les implicacions d’Indra en la producció d’armament per a la guerra i la militarització de fronteres

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau, la Fundació Finances Ètiques, Alternativa Antimilitarista MOC, participants de la WRI-IRG (Internacional de Resistentes a las Guerras), han denunciat avui les implicacions d’Indra en la producció de armament i la militarització de fronteres, en la seva Junta d’Accionistes, amb el suport d’una desena de col·lectius pacifistes, pel desarmament i la desmilitarització, i la defensa dels drets de les persones migrants i desplaçades per la força de tot l’Estat Espanyol.

Aprofitant la Junta General Ordinària d’Accionistes 2021 d’Indra, els diversos col·lectius ens hem organitzat per assistir a l’Assemblea a la seu d’Indra a Madrid i poder traslladar les nostres demandes. Koldobike Velasco Vázquez ha estat la portaveu que ha formulat les preguntes en el torn final de paraula, i ha tancat demanant un minut de silenci per les víctimes de les guerres i les violències a les fronteres que alimenten les armes i tanques fabricades i construïdes amb subministres i components d’Indra.

A més, després de la intervenció, a la tarda, activistes dels diversos col·lectius i organitzacions que hem subscrit el comunicat traslladat als accionistes d’Indra hem dut a terme una acció de denuncia davant la seu de l’empresa a Barcelona. “Desarmando Indra” és el lema usat en aquesta campanya.

Les demandes que hem traslladat no són noves, hi ha entitats que porten temps investigant i traient a la llum les activitats productives i comercials de diferents empreses espanyoles vinculades amb la militarització de les fronteres i la fabricació d’armes que es venen i s’usen en guerres i conflictes armats.

Indra i la vulneració del dret a migrar i al lliure moviment

Tal com ha traslladat Koldobike Velasco a la junta d’accionistes, INDRA destaca per estar implicada en la construcció de les tanques de Ceuta i Melilla i per haver desenvolupat el Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE), un sistema de radars que pot ser utilitzat per interceptar persones migrades. Instal·lació que ha costat més de 230 milions d’euros entre els anys 2002 i 2018. La mateixa companyia assegura que els seus sistemes de vigilància marítima «salven vides», mentre només el 2020, segons Caminando Fronteras, hi va haver 45 naufragis amb més de 1800 persones mortes a la ruta canària.

Però INDRA no només té un paper rellevant en militaritzar i reforçar els murs de les fronteres espanyoles, també fabrica sistemes de control i vigilància per a Hong Kong, Letònia, Marroc, Polònia i el Regne Unit. Tant Letònia, com el Regne Unit han aixecat murs a les seves fronteres, contribuint així a la construcció de l’Europa Fortalesa. I Marroc ha construït tres murs amb Melilla, amb Algèria i amb els territoris sahrauís. També ha desenvolupat i implementat un sistema de vigilància infraroja i de càmeres amb sensor de moviment per a les tanques construïdes per Bulgària a la frontera amb Turquia a la ruta dels Balcans, la principal ruta emprada per les persones migrades i refugiades fins a 2015.

Indra: productes per a la guerra

A més, Indra proveeix dels components necessaris per fabricar les armes que acaben en guerres i conflictes armats. Ho demostren nombrosos contractes amb el Ministeri de Defensa espanyol en què ha desenvolupat projectes militars i d’armament relacionats amb conflictes internacionals. La companyia ven tecnologia per a material de defensa i seguretat a Turquia, Egipte, Qatar, l’Aràbia Saudita, Oman i el Iemen. I controla el 80% de la Societat Espanyola de Míssils (INMIZE), que dissenya i desenvolupa diversos tipus de míssils i és la filial espanyola del principal fabricant de míssils europeu, MBDA, participat pel grup europeu EADS.

Per exemple, fabrica i manté els sistemes de combat Leopard de Santa Barbara Sistemas – General Dynamics, i els radars dels Eurofighters de BAE Systems, que han estat adquirits per l’Aràbia Saudita, país que lidera la guerra al Iemen. A més, el 2018 Espanya va signar un acord per vendre 5 corbetes de Navantia amb components realitzats per INDRA. L’acord inclou la construcció d’una base naval per a la flota d’Aràbia Saudita, la capacitació de tripulació, la implantació de simuladors, així com tot el que necessita per a la posada en marxa d’una escola d’ensinistrament.

Totes aquestes armes i mitjans podrien emprar-se en la guerra del Iemen o en el bloqueig que porta a terme la coalició contra el país, empitjorant la situació humanitària que, segons dades de l’ACNUR, el 80% de la població necessita ajuda humanitària per sobreviure, hi ha prop de 4 milions de desplaçats interns i més de 7 milions de persones necessiten assistència nutricional. Així, l’Estat espanyol vulnera el Tractat de Comerç d’Armes i la Posició Comuna de la Unió Europea en vendre armes (algunes amb components produïts per Indra) a l’Aràbia Saudita, ja que podria estar cometent crims de guerra.

Un altre exemple és l’actuació d’Indra en els territoris ocupats del Sàhara Occidental, a través de la implantació de tres estacions addicionals en les zones de Laayoune, Es-Semara i Dakla, per a la cobertura de vigilància de l’espai aeri i col·laborant amb el transport dels recursos naturals saquejats al Sàhara. Això contravé el Dret Internacional que afirma que el Sàhara Occidental és un territori pendent de descolonització i per tant el Marroc no té sobirania legítima sobre aquest territori, ni dels seus recursos naturals, ni la seva gent.

Indra i els diners públics per a la guerra

Cal no oblidar que Indra, és en part pública, ja que el 20% de les seves accions és propietat de la SEPI, una empresa governamental pública. És la cinquena empresa que més diners públics rep amb contractes de Govern en matèria de control migratori, per a obres i serveis en matèria migratòria (64,8% de tots els diners analitzat) segons la investigació de la Fundación por Causa.

També destaca per les seves accions de lobby a la Unió Europea, incentivant la militarització fronterera amb la finalitat de vendre els seus productes, per la qual cosa també ha pres el lideratge a la plataforma de la sala principal Europeu EOS (European Organisation for Security). Indra compta amb més de 5 lobbistes en una oficina a Brussel·les, amb un cost declarat proper als 2 milions d’euros anuals. També forma part del “Grup of Personalities” un espai on participen organismes de la UE i empreses militars i de seguretat, amb 16 membres dels quals 7 són d’empreses d’armes.

Les nostres demandes

Davant això, els col·lectius que hem organitzat aquestes accions, hem traslladat a la Junta General d’Accionistes algunes de les demandes a la companyia, amb la intenció de fer-les arribar a la direcció i accionistes de l’empresa:

• La No col·laboració d’aquesta empresa en la investigació, la producció i el subministrament d’armes o dispositius de militarització de les fronteres, destructores de la vida i que violen drets humans.
• Exigim la paralització dels processos de lobby en la política de la UE i l’Estat espanyol en polítiques de defensa i seguretat i, al seu lloc, contribuir a la recerca del benestar, els drets i les llibertats de totes les persones.
• Amb tot, a renunciar a projectes amb fins militars i vinculats a la vulneració dels Drets Humans.

Podeu consultar aquí el text complet de la intervenció i el llistat d’organitzacions i col·lectius adherits.

Per a més informació o entrevistes, contactar amb:

Koldobike Velasco (Alternativa Antimilitarista MOC): 679 85 53 26

Maria Vázquez (Centre Delàs d’Estudis per la Pau): 633 561 498 / premsa@centredelas.org

---