---

Publicat en Barcelona

El Centre Delàs publica un nou informe que desgrana les vies noviolentes davant de les guerres i les aplica al cas de la guerra d’Ucraïna

“La guerra d’Ucraïna no és una guerra justa perquè no hi ha guerres moralment justes; ni és una guerra per la democràcia i per la llibertat, perquè quan observem per sota de la superfície dels relats de cada bàndol en conflicte trobem principalment raons o causes lligades a qüestions polítiques, econòmiques o socials relacionades amb l’ànsia de poder d’uns o altres”.

El nou informe que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau argumenta aquesta afirmació a través de l’anàlisi d’una desena d’investigadors experts en conflictes armats, seguretat i defensa, pacifisme i noviolència. En un primer bloc, qüestiona la justificació de la guerra; en un segon, es mostren possibles alternatives a la guerra d’Ucraïna i qualsevol guerra, posant l’èmfasi a l’efectivitat de l’activisme noviolent; i finalment, es desenvolupen algunes argumentacions polítiques que podrien contribuir a evitar o prevenir futures guerres.

Entre altres coses, l’informe apunta com l’aparell bel·licista per fer la guerra retreu recursos per fer front a alguns dels reptes que s’haurien de considerar prioritaris per a la construcció de la seguretat col·lectiva, com l’emergència climàtica. Alhora, destaca la necessitat de confrontar els discursos bel·licistes hegemònics que se sustenten –i retroalimenten- en les lògiques patriarcals i capitalistes (e.g. competitivitat, extractivisme, etc.), així com de treballar des de les cures, la cooperació i la construcció de condicions de pau, entre elles el desarmament, com a elements imprescindibles per allunyar la possibilitat de la guerra.

La publicació “Contra les guerres: Arguments i alternatives. A propòsit de la Guerra d’Ucraïna” destaca diferents arguments basats en teories, experiències i estudis d’autoria reconeguda, per defensar, primer, que hi ha molts escenaris possibles en què la guerra es podria haver evitat i, segon, que hi ha més èxit en l’èxit d’objectius polítics en els casos de resistència i mobilització no violenta que en els de resistència armada.

D’entre els arguments que s’exposen, destaquem aquí alguns:

• El pacifisme polític ressalta dues idees essencials: que la guerra és, en si mateixa, una injustícia, per la qual cosa no entra a debatre escenaris en què la guerra pugui estar justificada. I afirmar la necessitat d’una coherència entre mitjans i fins. És a dir, no es pot aconseguir la justícia per mètodes que no siguin, així mateix, justos.
• Davant discursos que expliquen que, amb les guerres, occident està defensant els valors liberals i aportant democràcia i llibertat a països com Ucraïna (o l’Iraq, l’Afganistan, Líbia, Síria i tants altres) cal, simplement, observar els indicadors d’aquests països, que no han millorat en termes d’increments de llibertat per a les dones, major igualtat, o seguretat en termes d’habitatge, alimentació, salut o educació.
• Existeixen diverses experiències d’invasions militars que no han estat confrontades militarment, sinó de manera noviolenta. Entre elles, amb més èxit: les desenvolupades per les poblacions de la regió del Ruhr d’Alemanya després de la invasió de França i Bèlgica el 1923; la de Dinamarca i Noruega el 1940 després de la invasió nazi; i a Txecoslovàquia el 1968 després de la invasió de les tropes del Pacte de Varsòvia i l’URSS.
• Les tres repúbliques bàltiques van desenvolupar el 1991 plans de resistència civil no armada enfront de la possibilitat de ser envaïdes per un exèrcit regular. El Govern de Lituània va elaborar un pla de resistència civil basat en la no cooperació i la desobediència; a Letònia es va crear un Centre de Resistència Noviolenta, amb recomanacions per a una possible agressió militar; a Estònia el govern va elaborar un manual on es donaven instruccions concretes a la població civil per resistir en cas d’invasió.
• Diversos estudis apunten a un major èxit en l’assoliment d’objectius polítics a la resistència i mobilització noviolenta que a l’armada. Entre 1950 i 2014, de 268 campanyes estudiades, 153 violentes i 115 de resistència civil, el 51% de les de resistència civil van resultar amb èxit, enfront del 30% de les de lluita armada. Per tant, una societat civil ben organitzada pot resultar un seriós desafiament i una amenaça per al poder i les autoritats.
• El dany més visible de les guerres és el físic, però l’impacte també és brutal a nivell de salut mental, destrucció cultural i de teixit comunitari com apunten indicadors de diversos conflictes. A més, en períodes bèl·lics, es produeix un reforçament dels valors patriarcals i una pèrdua dels valors d’afiliació pels de confrontació.

“Evitar la guerra és possible i desitjable. Dedicar els nostres esforços com a societat, des dels nostres governs a evitar la guerra, a no preparar-nos per a la defensa i projecció militars ens permetrà centrar la nostra acció a donar respostes a prioritats tan rellevants com la lluita contra el canvi climàtic, una qüestió de seguretat no nacional, sinó planetària”, conclou la publicació.

_______________

Llegeix i descarrega el resum executiu i l’informe complet aquí.

Per a més informació i entrevistes:

Maria Vazquez / premsa@centredelas.org / 633561498 / 934411947

---