---

Publicat en Barcelona

Els PGE2023 destinen a la investigació militar cinc vegades més que a la investigació sanitària i més de setze vegades que a l’energètica, mediambiental i tecnològica

• La despesa militar real espanyola arribarà al 2023 als 27.617 milions d’euros i ja supera el 2% del PIB.
• El pressupost del Ministeri de Defensa als PGE 2032 és el que més augmenta respecte al 2022, gairebé el doble que el de la Seguretat Social.
• Segons el ritme de creixement actual, la despesa militar real espanyola sobrepassaria els 40.000 milions el 2029.
• “Des del Govern espanyol s’han anunciat com els pressupostos més socials de la història. Però també són els pressupostos més militars de la història. No només han crescut de manera desmesurada a les partides directes del Ministeri de Defensa, sinó que també ho han fet al capítol d’inversions i a les aportacions a la R+D per a les indústries militars”

Barcelona, 13 de desembre de 2022. Els pressupostos recentment aprovats per al 2023 assignen al Ministeri de Defensa 12.827 milions, cosa que representa un creixement del 26,3% respecte al 2022, situant-se entre els ministeris que més creixen. Aquest augment vol donar compliment al compromís adquirit per Pedro Sánchez durant la cimera de l’OTAN del mes de juny passat a Madrid per augmentar la despesa en defensa en 2.500 milions l’any que ve, amb l’argument d’apropar Espanya a l’objectiu del 2% de l’OTAN PIB que demana l’Aliança Atlàntica i que es pretén assolir en els propers 5 anys.

Tot i això, el càlcul del Centre Delàs dóna una xifra diferent: Espanya ja sobrepassarà el 2023 l’objectiu de despesa de l’OTAN, dedicant el 2,17% del seu PIB a despeses de caràcter militar. La despesa militar real per al 2023 serà de 27.617,43 milions d’euros, més del doble del que s’assigna al Ministeri de Defensa, i l’equivalent a 75,7 milions d’euros diaris, dades que tenen en compte, a banda del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, la resta de partides de caràcter militar repartides en altres ministeris (seguint el criteri que aconsella l’OTAN als seus països membres), així com les que s’imputen any rere any al Fons de Contingències i la proporció dels interessos del deute Pública que corresponen a Defensa.

3 de cada 10 euros de les inversions de l’Estat aniran adreçades a armaments

Gairebé un 30% (29,88%) dels recursos totals en inversions de l’Estat espanyol (inversions reals més crèdits en R+D) per al 2023 estaran dirigits a inversions en armament. O el que és el mateix, 7.742,97 milions dels 25.912,82 milions d’euros totals que l’Estat central destinarà a inversions, sense comptar les inversions a les comunitats autònomes. Si comparem aquesta xifra amb el total d’inversions militars pressupostades el 2022 (4.583,56 M€), l’increment en aquesta partida serà de 68,92%.

Cal destacar l’augment aplicat als crèdits d’R+D militar del Ministeri d’Indústria, que creixen un 126,09%; és a dir, són més del doble dels 708,20 milions d’euros del 2022, i arriben als 1.601,15 milions. Els crèdits a la R+D militar estan destinats a empreses d’armament com Navantia, Indra, Airbus, Santa Bárbara/General Dynamics o Boeing, per a la investigació, creació i posterior compra per part de l’Estat dels Programes Especials d’Armament (PEAs).

La R+D militar (amb un pressupost de 1.833 M€) representa l’11,2% del total destinat a recerca als PGE 2023 (16.327 M€). Aquest percentatge va ser el 7,1% en el pressupost del 2022, per la qual cosa el pes de la investigació militar augmenta de manera significativa en el total de la R+D+i+Digitalització. Si no tenim en compte els fons europeus (7.655 M€), i només considerem els fons estatals (8.673 M€), el percentatge destinat a la investigació militar puja fins al 21,1%. “Si destinar més de l’11% a investigació militar ens sembla excessiu, destinar-ne un 21% ja ens sembla escandalós. A més, aquests percentatges de la R+D militar són enganyosos, ja que es refereixen a les previsions de despesa. Per tenir una visió més realista del pes de la investigació militar als comptes de l’Estat, ens hauríem de fixar en les quantitats que es liquiden finalment”, apunta l’investigador del Centre Delàs i coautor de l’informe, Xavier Bohigas.

Els exercicis anteriors indiquen que les quantitats realment executades en R+D civil no arriben mai al 100% del pressupost, mentre que la liquidació de la part militar s’acosta o arriba al màxim pressupostat. Això vol dir que el percentatge dels recursos realment utilitzats en R+D militar superarà amb tota probabilitat el percentatge de les previsions de despesa que reflecteixen els pressupostos. I és que les xifres de no execució a la R+D civil han assolit molts anys valors superiors al 40% dels recursos disponibles.

Les previsions d’inversió en recerca estan agrupades en grans programes de despesa, algun dels quals assignat a un sol ministeri i d’altres repartits en diversos ministeris, programes que inclouen moltes àrees de recerca. Hi ha un parell de programes més específics, el 465A “Recerca sanitària” amb una assignació de 328 M€ i el 467H “Recerca energètica, mediambiental i tecnològica” amb un pressupost de 115 M€. És sorprenent que els recursos destinats a la investigació militar (1.833 M€) siguin més de cinc vegades superiors als destinats a la investigació sanitària i més de setze vegades superiors als destinats a l’energètica, mediambiental i tecnològica. “Tenint en compte que ens trobem enmig d’una crisi mediambiental de grans proporcions i que hem d’afrontar nous reptes sanitaris, els nostres esforços haurien de concentrar-se precisament en aquests àmbits i no pas en el militar, per poder satisfer les necessitats i prioritats de la població”, afirma l’investigador del Centre Delàs i coautor de l’informe, Xema Moya.

Evolució del pressupost d’R+D militar als PGE des del 2013 fins al 2023*

*S’ha segregat l’assignació al programa 464A del programa 464B

Aquest increment de la despesa militar també suposa un greuge comparatiu si ho comparem amb els ministeris d’àmbit social. Aquestes carteres també augmenten els seus pressupostos per sobre de la inflació subjacent del 2022, amb increments importants en Drets Socials (17%), Cultura (15,9%), Classes passives (13,9%), Seguretat Social (12,9%) i Inclusió, Seguretat social i Migracions (12,9%). Però cap ministeri no arriba a un augment tan pronunciat com el del Ministeri de Defensa que, com ja s’ha assenyalat, creix un 26,3%, molt més que els de tipus social, i posa en dubte el caire social d’aquests pressupostos, del qual presumeix el Govern de coalició PSOE/Unidas Podemos.

Els autors llegeixen en clau OTAN aquest augment del pressupost de defensa, entenent que respon inequívocament a l’objectiu del 2% del PIB que exigeix ​​l’Aliança Atlàntica a proposta dels EUA. Que els seus socis europeus adquireixin més capacitats militars en primera instància afavoreixen la potència nord-americana, que és de lluny la primera productora d’armes del món i té la resta de països membres de l’OTAN com a clients preferencials.

“L’Estat espanyol, en lloc d’apostar per una política exterior enfocada a rebaixar les tensions a través d’una diplomàcia activa de la neutralitat, de la seguretat compartida i del desarmament que puguin conduir a un món regit per la cooperació, advoca per incrementar-ne la despesa militar i les inversions en armaments per assolir el tan manat i arbitrari objectiu del 2% del PIB, sense argumentar de cap manera com contribueix a la seguretat de l’Estat assolir aquests nivells de despesa”, apunta Pere Ortega, investigador del Centre Delàs i també autor de l’informe.

                                        _______________________

• Podeu descarregar el resum executiu i l’informe complet aquí.
• Per a más informació i entrevistes: Maria Vazquez (premsa@centredelas.org / 934411947 / 633561498)
• Un dels autors de l’informe serà a Madrid presentant les dades a representants polítics al Congrés dels Diputats el matí de dimarts dia 13, amb disponibilitat per entrevistes.

---