---

Publicat en Barcelona / Las Palmas de Gran Canaria

Frontex: 20 anys de creixement imparable i vulneracions de drets humans

Las Palmas de Gran Canaria, 8 de febrer de 2024. El pressupost de Frontex s’ha multiplicat per vuit entre el 2012 i el 2022, passant de 89,58 milions a 754 milions d’euros. Entre el 2019 i el 2022 Frontex ha disposat de més pressupost (55%) que en tots els anys previs agregats, des que es va crear el 2004. Les funcions i el pressupost de l’agència europea es van ampliar el 2019 amb l’objectiu d’homogeneïtzar i reforçar el sistema de retorn de la UE: el pressupost per a les operacions de retorn de l’agència europea ha passat de 80.000 euros el 2005 a més de 69 milions el 2020.

Així ho apunta un nou informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau e Irídia – Centre per la Defensa de Drets Humans que analitza l’evolució del pressupost, les funcions i els efectius de l’agència europea de fronteres des del 2019, així com les vulneracions més destacades de drets humans en què s’ha vist implicada a la Frontera Sud espanyola.

“Frontex no només augmenta en pressupost, també augmenta en efectius. Ha passat de tenir una sèrie d’efectius menors a, entre els anys 2020 i 2025, poder comptar amb 5.000 efectius. I en només dos anys més, el 2027, es preveu que arribi a tenir 10.000 efectius, amb capacitat de fer ús de la força, i de tenir i fer ús d’armes de foc”, ha alertat Koldobique Velasco Vázquez, de la campanya Abolish Frontex i la Red Canaria por los Derechos de las Personas Migrantes, aquest matí davant de la seu de l’agència europea a l’Estat espanyol que acull el Centre de Coordinació Regional de Canàries, on s’han presentat les conclusions de l’informe. A l’acció, s’ha denunciat que, en els 20 anys des de la seva creació, l’agència europea creix de manera imparable en la securitització fronterera europea i mundial i hegemonitza un model únic per abordar els fluxos migratoris, amb una militarització cada cop més creixent, que amenaça de manera alarmant els drets humans de les persones desplaçades per la força.

A més, del que la investigació considera un ús abusiu de la tecnologia, s’ha denunciat repetides vegades que les missions dutes a terme per Frontex exerceixen expulsions col·lectives prohibides per l’article 4 del Protocol 4 del Conveni Europeu de Drets Humans. L’expulsió col·lectiva només és possible si s’ha realitzat prèviament un examen individual de cada sol·licitud d’asil. Però, tal com apunta l’informe, és impossible conciliar el respecte del dret d’asil i el principi de no devolució, d’una banda, i les operacions d’expulsió col·lectiva, de l’altra. Això demostra que els objectius de Frontex són contraris al dret d’asil i a tot allò que comporta, com ara el dret a un recurs efectiu, però també a un procediment i a un intèrpret.

“S’està donant una vulneració sistemàtica de drets amb la col·laboració necessària de la Comissió Europea i dels governs dels Estats membre, sense que cap d’ells aixequi la veu davant el flagrant de la situació”, ha denunciat avui Siham Jessica Korriche, d’Irídia – Centre per la Defensa de Drets Humans. Davant d’aquesta situació, els esforços de Frontex per crear mecanismes de garantia de drets són molt deficients: per la manca de recursos perquè això es realitzi de manera efectiva (el 2020 el pressupost de l’Oficina de Drets Fonamentals va representar el 0,31% del total del pressupost de l’agència) i pels dubtes que genera que una agència es fiscalitzi a si mateixa.

El Ministeri de l’Interior i Frontex van signar el passat dilluns 29 de gener, després de 5 dies de cessament de l’activitat de l’agència en territori espanyol, els plans operatius per a les tres operacions conjuntes que continuaran duent a terme el 2024 (Indalo, Hera i Minerva). “A hores d’ara l’operació desplegada al Mediterrani occidental, Indalo, és una de les operacions més importants desenvolupades per Frontex. Hi ha poca transparència sobre el cost de cadascuna de les operacions de l’Agència però, gràcies a una pregunta realitzada a la Comissió Europea, sabem que el cost d’Indalo el 2018 va ser de 18 milions d’euros, mentre que el 2017 va ser de 8 milions €. Es tracta d’un augment del 118,5%, la qual cosa ens porta a estimar que 4 anys després, i amb els fluxos migratoris en augment, el pressupost també hagi augmentat considerablement”, apunta Ainhoa ​​Ruiz Benedicto, investigadora del Centre Delàs i autora de l’informe juntament amb els investigadors Maria Fraile i Sani Ladan.

___________________

Es pot consultar i descarregar el resum executiu i l’informe complet aquí.

Per a més informació i entrevistes:

Maria Vázquez / 633 561 498 / 934 411 947 / premsa@centredelas.org

Siham Jessica Korriche / 690 342 771

---