---

Publicat en Barcelona

Les Forces Armades espanyoles van generar el 2019 una petjada de carboni equivalent a les emissions de tots els turismes de la ciutat de Madrid durant el mateix any

• “La seguretat militaritzada té un paper essencial en l’empitjorament constant de la crisi ambiental a nivell planetari”. Un nou informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau analitza la relació entre les estructures de poder, la seguretat militaritzada i la crisi ambiental.
• L’empremta de carboni de la despesa militar de la UE el 2019 es va estimar en uns 24,83 milions de tCO2e, una xifra que equival a les emissions anuals d’aproximadament 14 milions de cotxes.
• Les 5 principals empreses militars i de seguretat de l’Estat espanyol van generar 694.000 tCO2, liderades per Indra, una de les principals fabricants de components electrònics per a armaments.

Barcelona, ​​9 de novembre del 2021. La seguretat militaritzada té un paper essencial en l’empitjorament constant de la crisi ambiental a nivell planetari. Paper que consisteix a protegir tots els agents de poder no democràtics (corporacions transnacionals extractives, grans entitats financeres, indústria militar) que trenquen els equilibris socials i ecoplanetaris. Així ho conclou l’informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau que es publica avui coincidint amb les accions amb motiu del Dia Global per la Justícia Climàtica i en el marc de les accions al voltant de la celebració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26 aquests dies a Glasgow.

L’informe alerta que, any rere any, augmenten els recursos de les capacitats militars de les potències amb l’ànim de controlar l’accés als recursos que necessiten per continuar amb el desenvolupament de les seves economies. Unes capacitats militars que, alhora, tenen un impacte en l’acceleració del procés de la degradació mediambiental. “El sistema de seguretat nacional, amb l’ajuda i la protecció de les forces armades i del complex militar-industrial a les activitats de les estructures i organitzacions no democràtiques de poder que van incrementant la crisi ambiental planetària de manera contínua, ha de ser considerat responsable instrumental de la gran majoria de les emissions actuals, així com de la crisi ambiental en tots els seus àmbits”, apunta Pere Brunet, investigador del Centre Delàs i autor de la publicació.

L’empremta mediambiental militar inclou l’empremta de carboni (emissions de GEI) que és causada principalment per l’ús de combustibles fòssils dels vehicles militars -especialment els de l’Exèrcit d’Aire- durant entrenaments i operacions militars, que influeix directament en l’escalfament global del planeta. “Cal destacar que l’impacte de la petjada militar no es redueix a la petjada de carboni. Tant les substàncies tòxiques i radiològiques abocades a aigües, terres i aire, com les operacions militars aèries, navals i terrestres tenen conseqüències desastroses per a la sostenibilitat del planeta com són l’alteració d’ecosistemes, destrucció d’hàbitat, malaltia, mortalitat o extinció d’espècies. Més enllà d’una empremta de carboni, l’activitat militar genera una empremta àmplia i diversa, que té impactes en la crisi mediambiental en conjunt”, ressalta Chloé Meulewaeter, investigadora del Centre Delàs i també autora de l’informe.

Per exemple, l’empremta de carboni de la despesa militar de la UE només el 2019 es va estimar en uns 24,83 milions de tCO2e, cosa que equival a les emissions anuals d’aproximadament 14 milions de cotxes. Són xifres aproximades, resultants d’estudis que fan càlculs rigorosos però basats en la poca informació que hi ha disponible, s’estima que la xifra seria molt més gran si no fos per la manca de dades. Una altra dada destacable sorgida d’aquestes investigacions és que durant la guerra de l’Iraq (2003-2009) es va acumular una empremta de carboni equivalent a la de tota l’economia del Regne Unit en un període estimat d’entre 3 i 8 mesos.

En el cas de l’Estat espanyol, investigat en aquest informe, es calcula que les Forces Armades espanyoles van generar l’any 2019 una empremta de carboni de 2.754.000 tCO2, una xifra que s’estima que equival a les emissions de tots els turismes de la ciutat de Madrid durant el mateix període. Una xifra considerable que situa les FAS espanyoles en quant a les seves emissions GEH al mateix nivell que la resta de les forces armades europees.

Pel que fa a la indústria militar espanyola, destaca el càlcul del total d’emissions de la transnacional Indra en el seu àmbit militar, que el 2019 va ser de 92.878 tCO2, així com de l’empresa pública Navantia que el mateix any va acumular unes emissions totals de 13.723 tCO2. “El Govern espanyol ha de fer complir el protocol d’emissions GEI de tots els sectors empresarials, incloent les de les indústries militars, i de tots els organismes dependents del Ministeri de Defensa i, molt especialment, de les forces armades”, assenyala Pere Ortega, també investigador del Centre Delàs i autor de la publicació.

L’informe alerta finalment de la necessitat d’incorporar el concepte de “pau ambiental” alhora que considera essencial que, en els discursos i accions pel clima i la justícia ambiental, s’inclogui l’exigència d’una reducció de les despeses militars “que possibilités la reducció de la producció i les exportacions d’armament, així com el traspàs dels recursos militars actuals cap a programes d’acció per abordar els grans reptes globals que ens afecten”.

Podeu consultar i descarregar aquí el resum executiu en català, en castellà i en anglès, i l’informe complet en català, en castellà i en anglès.

Per a més informació i entrevistes:

premsa@centredelas.org / 633 561 498 / 93 441 19 47

---