---

Publicat en Barcelona

Les tensions geopolítiques van disparar la despesa militar mundial del 2023 a un nou rècord històric: 2,44 bilions de dòlars

• La despesa militar mundial arriba a la xifra rècord de 2,44 bilions de dòlars, fet que suposa un augment en termes reals del 6,8%. Els EUA amb el 37% del total i l’OTAN amb el 55% mantenen una hegemonia militar mundial inqüestionable.
• Segons les noves dades publicades pel SIPRI, la despesa militar espanyola va augmentar gairebé un 10% el 2023, fins a assolir els 21.917 milions d’euros. El Centre Delàs d’Estudis per la Pau estima que aquesta despesa va ser encara més gran, arribant als 28.592 milions.
• La despesa militar real de l’Estat espanyol per al 2024 assoleix ara mateix els 28.198 milions i torna a superar el 2% del PIB.

Barcelona, ​​22 de maig de 2024. El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat avui les noves dades sobre la despesa militar global corresponents a l’any 2023, una xifra que creix per novè any consecutiu fins a assolir els 2,44 bilions de dòlars, un augment del 6,8% en termes reals (3,7% l’any anterior). En el marc dels Dies Globals d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS, per les sigles en anglès), l’International Peace Bureau (IPB) i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, analitzen les noves dades de despesa militar i demanen una reducció de les despeses militars mundials i de l’Estat espanyol, així com que es facin esforços reals encaminats al desarmament mundial, posant fi al comerç d’armes i cessant els enviaments d’armes a països en conflicte.

Els majors augments en la despesa militar el 2023 s’han donat a Europa, entre els quals despunten Rússia (24%) i Ucraïna (51%), i diversos països d’Europa oriental amb frontera amb Rússia, Polònia (75%) al capdavant i Finlàndia (54%), assolint l’augment a Europa de l’Est el 31% en tan sols un any. Per la seva banda, les grans potències militars de la UE segueixen un camí de creixement elevat: Alemanya (9%) i França (6,5%).

Destaca també l’augment de la despesa militar d’Israel (24%), alhora que porta a terme una ofensiva militar sobre Gaza que ha suposat l’assassinat d’almenys 33.000 persones en tan sols 6 mesos, 13.000 de les quals són nens/es.

Taula. Els països amb més despesa militar el 2023 segons les noves dades del SIPRI:

	Despesa militar 2023 en milers de milions de dòlars corrents EEUU	Increment anual 2022-2023	Increment última dècada 2014-2023	Percentatge sobre el total mundial 2023
EEUU	916,0	2,3%	41%	37%
Xina	296,0	6%	63%	12%
Rússia	109,0	24%	29%	4%
Ucraïna	64,8	51%	2.062%	3%
OTAN	1.341,0			55%

Els Estats Units continuen sent, amb diferència, el país que més gasta en defensa. La despesa militar nord-americana va assolir els 916.000 milions de dòlars el 2023, l’equivalent al 37% de la despesa militar mundial total i tres vegades més que la quantitat gastada per la Xina, el segon país que més gasta del món. Pel que fa als països de l’OTAN, sumen entre els 31, el 55% del total de la despesa militar mundial, 1,34 bilions de dòlars el 2023.

Per regions, Europa registra el segon augment més gran, un 16% (13% el 2022) i assoleix així un nou rècord d’increment des de la guerra freda, només per darrere d’Àfrica que incrementa un 22% respecte al 2022, amb Àfrica del Nord augmentant un 38%. Protagonitzen els majors increments de despesa dos països africans immersos en cruents conflictes armats: la República Democràtica del Congo (+105 %) i el Sudan del Sud (+78%).

Resulta alarmant també l’augment de la despesa al Pròxim Orient del 9%, amb Israel al capdavant, que arriba als 27.498 milions de dòlars, el 5,3% del seu PIB. Lidera la despesa a la regió l’Aràbia Saudita, que va gastar 75.813 milions $ el 2023, 7 vegades més que l’Iran (10.283 milions $).

Un altre escenari de tensió geopolítica, el d’Àsia-Pacífic també veu créixer la despesa militar (un 4,4%), liderada per la Xina, amb un 6%, l’Índia, amb un 4,2%, i del Japó, amb un 11 %.

Per primera vegada des del 2009, totes les regions del món han augmentat la despesa militar. “Tot això dibuixa un alarmant escenari prebèl·lic en què la desconfiança i el distanciament entre estats pot conduir a un escenari on una guerra a gran escala sigui una opció probable, on l’ús d’armes de destrucció massiva és una possibilitat”,apunta Jordi Calvo, coordinador de la campanya GCOMS de l’IPB i del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

La despesa militar real de l’Estat espanyol

Pel que fa a l’àmbit espanyol, les noves dades publicades pel SIPRI mostren que l’Estat espanyol va dedicar 21.917 milions d’euros a la despesa militar el 2023 (23.699 milions de dòlars nord-americans), i se situa al 17è lloc del rànquing mundial (16è el 2022). Segons els càlculs del Centre Delàs d’Estudis per la Pau la xifra encara és superior i arriba als 28.591,81 milions, unes dades que tenen en compte a part del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, de 16.877,4 milions, la resta de despeses militars repartides en altres ministeris que no s’inclouen als crèdits de Defensa (segons aconsella l’OTAN als països membres), i el pressupost finalment executat, normalment superior a l’inicial.

Respecte a la despesa militar espanyola per a aquest any, el Govern espanyol ha prorrogat els Pressupostos Generals de l’Estat, amb la qual cosa, la despesa militar del Ministeri de Defensa per al 2024 és la mateixa que la de l’any 2023. Empero, com existeix el compromís per part del Govern espanyol d’assolir, com a mínim, el 2% PIB en despesa militar per a l’any 2029, ja es poden identificar canvis importants al pressupost del Ministeri de Defensa per a aquest any.

Cal recordar que el pressupost del Ministeri de Defensa, inclosos els seus organismes autònoms, el 2023 va ser de 14.453,8 milions d’euros, i havia augmentat de manera important, un 23,4% respecte del 2022. Ara sabem, en revisar la liquidació del pressupost del Ministeri de Defensa a 31 de desembre del 2023, que aquest va rebre increments extraordinaris de 2.423,6 milions. Les anàlisis apunten que aquest any 2024, tot i estar prorrogat el pressupost de Defensa, es repetirà aquesta tendència, tal com mostren aquests dos casos: l’aprovació per part del Consell de ministres el 9 d’abril d’aquest any d’una transferència de 581,2 milions d’euros des del Fons de Contingència per fer front a les missions militars espanyoles a l’exterior; i l’aprovació al Consell de ministres del 16 d’abril d’aquest any de l’ampliació del pressupost de defensa en 1.129,6 milions per adquirir material militar divers.

Són destacables aquests darrers 1.129 milions d’euros per adquirir armaments quan el pressupost prorrogat del Ministeri de Defensa ja té consignada una quantia de 6.141,8 milions per a aquest àmbit.

Aquest increment del pressupost de Defensa amb més crèdits s’aplica per fer front als enormes compromisos adquirits amb les indústries i empreses militars a les adquisicions dels Programes Especials de Modernització que a la legislatura anterior (2020-2023) van superar els 24.000 milions als quals cal fer front a partir d’aquest any 2024.

“El Govern espanyol, tot i tenir congelat el pressupost per a aquest 2024, continua augmentant la despesa en defensa amb l’excusa de voler complir el compromís d’assolir el 2% del PIB que exigeix ​​l’OTAN. Però això suposa, bàsicament, fer-se trampes al solitari, perquè si es tenen en compte la resta de partides militars repartides en altres ministeris, Espanya ja ha superat el 2% del PIB en despesa militar. Tot i això, la voluntat del Govern espanyol és continuar incrementant-ho per acontentar tant els aliats com la indústria, i això anirà necessàriament en detriment d’altres serveis públics com la sanitat, l’educació i els serveis socials”, apunta Pere Ortega, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau expert en despesa militar.

En una línia similar, la campanya global sobre despesa militar (GCOMS per les sigles en anglès), demana als governs que redueixin la despesa militar i, al seu lloc, abordin els urgents reptes globals del moment, que requereixen de tots els recursos disponibles , alhora que exigeix ​​un debat profund sobre l’arquitectura de la seguretat internacional i regional, reclamant una nova geopolítica que deixi enrere les guerres i la violència i creï estructures de governança mundial basades en la cooperació i el diàleg. De la mateixa manera, fa “una crida a la societat civil internacional perquè s’oposi a la tendència a l’alça de la despesa militar, reforci el moviment mundial per la pau i desafiï els responsables polítics que pretenen justificar un militarisme sense fi en nom de la nostra seguretat”.

_____________________________________

Per a més informació i entrevistes:

Maria Vázquez / 633 561 498 / 934 411 947 / premsa@centredelas.org

---