---

Publicat en Barcelona

Un nou informe adverteix que la interrupció del subministrament de materials crítics essencials per a la indústria militar podria generar noves tensions geopolítiques

Barcelona, 22 de maig de 2025. Assegurar-se un subministrament dels considerats materials crítics essencials per a la indústria militar pot provocar greus tensions geopolítiques que poden desembocar en enfrontaments bèl·lics, ja que les polítiques de defensa tant de la UE com de l’OTAN no descarten l’ús de la força militar per a garantir l’accés als productes essencials per al desenvolupament dels seus estats membres. Així ho conclou el nou informe que publica avui el Centre Delàs d’Estudis per la Pau que ha analitzat documents oficials dels EUA i la UE, per a estudiar quina és la dependència de certs materials per part de la indústria de defensa.

Els documents analitzats en l’informe “De la mina al camp de batalla. Materials crítics per a la indústria de defensa” reflecteixen la preocupació que suscita, tant als EUA com a la UE, la possibilitat que s’interrompi o suspengui l’exportació d’uns certs materials.

Es tracta dels anomenats materials crítics, una part de la gran varietat de materials que s’utilitzen actualment en la indústria militar, i amb els quals s’aconsegueixen aliatges amb propietats més avantatjoses, dispositius més petits, més eficients, etc. Des del punt de vista de la UE i dels EUA existeix un grup d’aquests materials essencials per a la indústria militar que tenen un risc elevat d’interrupcions de subministrament. En cas que es produís aquesta disrupció, es posaria en perill la producció de determinades armes.

La producció d’aquests materials es concentra en pocs països i, en moltes ocasions, són països que consideren rivals i competidors, fonamentalment la Xina. En la majoria dels casos ni la UE ni els EUA tenen recursos minerals propis per a fer front a una interrupció del subministrament. A més, en molts casos no existeixen materials substitutoris com a alternativa viable. I quan n’hi ha, fins i tot augmentant el seu reciclatge, difícilment es podrien compensar les necessitats de les interrupcions.

“La UE percep a la Xina com un competidor econòmic i un rival sistèmic. Però hauria d’abandonar aquesta postura i passar a mantenir amb la Xina una relació de diàleg, enteniment i col·laboració. Té molt a guanyar. I no es veuria involucrada en les picabaralles econòmiques i geopolítiques entre els EUA i la Xina”, apunta la investigadora del Centre Delàs i coautora de l’informe, Teresa de Fortuny.

D’altra banda, la Xina representa avui, per als EUA, el major competidor en l’hegemonia geopolítica i econòmica mundial. La publicació alerta que aquest antagonisme pot arribar a ser un obstacle en l’accés dels EUA a les matèries primeres xineses, i apunta que la nova administració estatunidenca no suavitzarà la situació. “És molt preocupant que, sobretot els EUA i l’OTAN, assenyalin a la Xina com una amenaça a la seva seguretat. Com respondrà els EUA en cas d’interrupció del subministrament d’alguns d’aquests materials procedents de la Xina? Usarà la força armada? Les amenaces són constants”. Els autors opinen que la relació entre els EUA i la Xina, en lloc de basar-se en una política d’enfrontament i amenaça com fins ara, també hauria de basar-se en una política de cooperació i ajuda mútua.

La despesa militar mundial en 2023 va ser de 2,44 milions de milions de dòlars, segons dades publicades pel Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). Això representa un increment del 6,8% respecte a la despesa de 2022 i és la major taxa d’increment interanual des de 2009. També suposa ja nou anys consecutius d’augment de la despesa militar mundial. És previsible, per tant, que la demanda d’armament augmenti. I per consegüent l’impacte mediambiental de la mineria dels materials necessaris per a la indústria de defensa. La majoria d’aquests materials crítics s’obté en mines a cel obert i el seu procés d’extracció i refinament són altament contaminants i emeten gran quantitat de gasos d’efecte d’hivernacle. Amb l’agreujant afegit que molts països productors d’aquests materials tenen una regulació mediambiental, laboral i de respecte als drets humans molt laxa.

“És indiscutible que una reducció dràstica de la despesa militar i, per tant, de la fabricació d’armes, disminuiria les tensions geopolítiques derivades dels problemes de proveïment de la indústria militar. Paral·lelament, disminuiria també l’impacte mediambiental del militarisme. Faria d’aquest món un lloc més segur i sostenible”, conclou l’investigador del Centre Delàs i coautor de l’informe, Xavier Bohigas.

Consulta i descarrega l’informe complet aquí: https://centredelas.org/publicacions/de-la-mina-al-camp-de-batalla/

Per a més informació i entrevistes:

Maria Vázquez: 934411947 / 633561498 / premsa@centredelas.org

---