---

Publicat en Barcelona

Un nou informe del Centre Delàs analitza la introducció i aplicació creixent de mesures securitàries a les ciutats per abordar conflictes i desigualtats

L’informe, que estudia els casos de Los Angeles, Barcelona, París i Jerusalem, analitza com s’imposa de forma creixent el marc securitari -amb les narratives i mesures que l’acompanyen- per tal de garantir els interessos dels poders establerts i abordar conflictes i problemàtiques socials amb mesures autoritàries, repressives i de control amb l’ús de la força i les noves tecnologies.

L’estudi conclou que l’aplicació de mesures securitàries és responsable de la vulneració de drets humans i multiplicació de violències alhora que desatén les causes dels fenòmens que diu abordar. Com a alternativa, l’informe proposa un model de “seguretat” centrat a garantir i promoure l’exercici dels drets humans, especialment pel que fa a l’accés a l’espai urbà, als serveis bàsics i a una llar segura, a l’accés a documentació com a precondició de l’exercici de drets i l’accés a serveis, i per descomptat pel que fa a la necessitat d’acabar amb les polítiques discriminatòries, de control, vigilància, repressió, etc.

Barcelona, 14 de novembre de 2024. La seguretat a la ciutat requereix d’una voluntat política i social en la qual les persones tenen jurídica i efectivament garantit el gaudi ple dels seus drets i llibertats, amb igual importància dels drets civils, polítics, econòmics, socials, culturals i ambientals de les persones i les comunitats. Pràctiques com l’augment de la força policial i l’ús per part d’aquesta d’armes i altres dispositius com càmeres o drons, les identificacions sistemàtiques, l’ús de noves tecnologies als carrers amb finalitats de vigilància o altres mesures securitàries no són la resposta que es requereix pel gaudi de tots els drets i llibertats i, en alguns casos, s’acaben convertint en una amenaça més per a col·lectius ja vulnerabilitzats a les ciutats.

Així ho conclou el nou informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau amb la col·laboració de l’Institut de Drets Humans de Catalunya que, sota el títol “Securitització a les ciutats. Estudi de quatre casos i anàlisi des d’una perspectiva de pau, drets i seguretat humana”, posa el focus en les ciutats de Los Angeles, París, Barcelona i Jerusalem, i assenyala que, si bé es pot observar que la implementació de les polítiques de securitització varia entre cada ciutat analitzada d’acord amb les especificitats i casuístiques pròpies, les motivacions que utilitzen els governs de cadascuna d’aquestes per a justificar la seva implementació s’arrelen en la perpetuació de les mateixes discriminacions històriques i en la defensa dels interessos de les classes dominants.

• A Los Angeles, s’identifica com a principal conseqüència del procés de securitització a la ciutat la manca d’accés a recursos bàsics i a la llar, en particular per part de persones racialitzades i històricament discriminades, marcant la importància de garantir aquests drets per trencar amb els multiplicadors d’altres violències a una ciutat consolidada com a “objecte de consum” des de mitjans de segle XX. Paral·lelament a aquesta crisi d’accés a la llar, l’informe assenyala com la ciutat ha desplegat polítiques cada vegada més dures de persecució de les persones sense llar, augmentant la inseguretat d’aquelles persones que no poden accedir a l’habitatge.
• A París s’ha identificat una acceleració de les dinàmiques de securitització aprofitant grans esdeveniments de visibilitat internacional, com és el cas dels Jocs Olímpics i Paralímpics de 2024. Durant aquest tipus d’esdeveniments, s’han documentat vulneracions de drets humans, entre els quals l’expulsió de les persones residents i desnonaments a favor de la gentrificació (aproximadament 400 persones treballadores migrades han estat desnonades per tal de poder habilitar més espais pels JJOO i almenys 60 espais ocupats han estat desallotjats), la militarització de l’espai públic i la vulneració  del dret a la intimitat i a la llibertat d’expressió de la ciutadania a favor de l’aplicació de noves tecnologies de vigilància i pràctiques de seguretat. Destaca en aquest sentit, la llei relativa als JJOO, la mesura més controvertida adoptada en aquest context, que autoritza la introducció de sistemes algoritmics a les càmeres de videovigilància de la capital i d’altres municipis amb l’objectiu de garantir la seguretat en la consecució de l’esdeveniment. Tal com han alertat reconegudes organitzacions com Amnistia Internacional, aquests sistemes amenacen la intimitat i les llibertats de la ciutadania, alhora que poden tenir biaixos que condueixin a l’estigmatització i la discriminació.
• A Barcelona se centra l’anàlisi en el cas de la venda ambulant al carrer i/o el Top Manta com a paradigma de l’aplicació d’un marc securitari a casa nostra. S’identifiquen diverses pràctiques securititzadores (i.e. la saturació de l’espai públic i el decomís de productes, vigilància i identificacions per perfil racial, etc.) i que vulneren el drets de les persones en situació administrativa irregular, que ja es troben en una situació d’especial desprotecció i exclusió social. L’anàlisi busca impulsar un abordatge des de les polítiques públiques i competències municipals a llarg termini que tingui en compte les causes estructurals i promogui els drets humans per sobre de la securitització.
• El cas de Jerusalem s’analitza com un cas extrem de securitització donada la situació històrica -i actual- d’ocupació militar il·legal, apartheid, colonialisme d’assentaments i genocidi i neteja ètnica continuades. Aquí, les mesures de securitització estan lligades al projecte sionista basat en el racisme i la discriminació sistemàtica de les persones no-jueves. Jerusalem, per la seva importància estratègica i simbòlica, esdevé un laboratori de pràctiques securitàries de control, vigilància i segregació que després poden ser exportades a altres indrets. L’informe recull pràctiques com la construcció i ampliació del mur, els checkpoints i l’expansió d’assentaments o l’àmplia presència de policia, exèrcit i colons armats que són prou conegudes, però també la política sistemàtica de desnonaments, demolicions i espoli de terres i habitatges o -en els últims anys- el desplegament de tecnologies de control, espionatge i vigilància tant a l’espai públic com pel que fa a la vida privada dels palestins.

Finalment, es destaca que per tal de promoure una transformació de les estructures injustes i d’establir una pau positiva a les ciutats és clau construir models de seguretat que se centrin en garantir i promoure l’exercici dels drets humans, especialment pel que fa a l’accés a l’espai urbà, als serveis bàsics i a una llar segura (e.g. Los Angeles, París), a l’accés a documentació com a precondició de l’exercici de drets i l’accés a serveis (e.g. Barcelona), i per descomptat pel que fa a la necessitat d’acabar amb les polítiques discriminatòries, de control, vigilància, repressió, etc. (e.g. en el cas extrem de Jerusalem estem davant d’un règim d’apartheid, ocupació militar, colonialisme d’assentaments i genocidi/neteja ètnica). 

“No obstant això, no n’hi ha prou només amb garantir els drets sobre el paper, s’han d’elaborar i implementar eines i mitjans que permetin accedir en equitat de condicions a aquests drets, evitant que la ciutat es converteixi en un objecte de consum, ja que això comporta fortes dinàmiques de violència que erosionen la construcció de pau i seguretat a les ciutats”, apunten les autores. Afegeixen que treballar per la construcció d’una pau positiva a les ciutats implica trencar amb les dinàmiques jeràrquiques de discriminació i opressió i fomentar una cultura de diàleg, inclusió i justícia social, on la promoció i la protecció dels drets humans és el nucli de les estratègies de seguretat.

Per a més informació i entrevistes: Maria Vázquez – premsa@centredelas.org / 633561498 / 934411947 Descarregar el resum executiu i l’informe complet de l’informe “Securitització a les ciutats. Estudi de quatre casos i anàlisi des d’una perspectiva de pau, drets i seguretat humana”.

---