Instruccions per exportar 4.000 milions d’euros en armament
Aquest article està basat en fets reals, qualsevol paregut amb la ficció és pura coincidència. El 2013, Espanya va exportar armament per valor de 3.907 milions d’euros; el 2012 van ser 1.953 milions.
Classifiqui com a secret d’Estat les actes de l’òrgan administratiu encarregat d’atorgar les autoritzacions per a exportar armes (la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús). No es preocupi si això va en contra de la Llei de Secrets Oficials. Les lleis també estan per a incomplir-les. Al cap i a la fi, si oculta informació als ciutadans és pel seu propi bé i pel benefici de la indústria armamentista; qui millor que el Govern per a saber el que els convé.
Al mateix temps, elabori unes estadístiques oficials de més de cent pàgines, plenes de dades i de taules. Que no es digui que no està per la transparència. Això sí, tingui molta cura per a no incloure dades rellevants com el tipus i model d’armament que s’exporta; no fos cas que algú se n’adonés, per exemple, que ha autoritzat l’exportació de bombes de dispersió a Líbia. Quantes més pàgines millor, així s’assegura que els diputats no les puguin analitzar amb atenció ni li facin preguntes incòmodes quan comparegui en el Congrés dels Diputats.
Nomeni com a ministre de Defensa i com a Secretari d’Estat de Defensa a persones que hagin treballat prèviament en empreses armamentistes (com MBDA, Instalaza o Boeing). Per a què ha de perdre temps consultant als fabricants d’armes podent tenir-los despatx amb despatx. L’eficàcia administrativa és un valor en alça.
Creï un òrgan administratiu en el Ministeri de Defensa per a centralitzar les iniciatives per a la internacionalització de la indústria espanyola de defensa i afavorir les seves exportacions (l’Oficina de Suport Exterior). Un parell d’empreses públiques complementàries (DEFEX i ISDEFE) amb finalitats similars li aportaran una major flexibilitat, amb el benefici afegit que les seves activitats estaran sotmeses a menys controls que els òrgans administratius.
Utilitzi les Agregadories de Defensa de les ambaixades d’Espanya per facilitar els contactes entre les empreses d’armament i els exèrcits dels països compradors. Als militars els agrada tractar amb militars; això facilita ensenyar el mostrari i posar en valor la qualitat del producte.
Valor del material de defensa exportat per Espanya i valor de les autoritzacions d’exportació d’armament 2004-2013 (en milions d’euros). Font: Subdirecció General de comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús. Elaboració: Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
Organitzi de tant en tant alguna gira per diversos països al ministre de Defensa. Qui s’estima s’arrima, i qui millor que el titular de Defensa per donar afecte a la clientela. Si està en joc una venda molt important no dubti en enviar al Cap de l’Estat, li obrirà les portes de les monarquies més autoritàries del planeta. Una altra possibilitat és organitzar visites guiades a las empresas d’armament espanyoles.
Aprovi una llei perquè sigui el Govern qui firmi els contractes d’exportació d’armament i garanteixi el seu lliurament al comprador en perfectes condicions. Els compradors se’n fien més de la signatura del Govern que de la de les empreses d’armament, no es doni el cas que vagin a fer fallida. Coli la regulació d’aquest tipus de contractes dins d’una llei que no tingui res que veure, a fi que passi més desapercebuda (per exemple la Llei 12/2012, del 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis). Si té pressa per tancar un negoci, no dubti en aprovar un decret llei (el Reial Decret-llei 19/2012, del 25 de maig) i publiqui’l el dia següent en el Butlletí Oficial de l’Estado, així també evitarà el debat públic.
Enviï a la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats al Secretari d’Estat de Comerç per a respondre a les preguntes sobre les exportacions d’armes. Així no haurà de mentir quan afirmi que el Govern no potencia les exportacions, ja que no sabrà el que fan en el Ministeri de Defensa pel bé de la indústria armamentista pàtria. No se li passi pel cap enviar al Secretari d’Estat de Defensa, aquella tarda podria aprofitar millor el temps negociant algun bon contracte.
No es preocupi si el país que li vol comprar les armes viola els drets humans, està en una situació de conflicte o no té suficients recursos per a garantir el benestar de la seva població (com Aràbia Saudita, Egipte, Emirats Àrabs Units o Ghana). Tampoc s’inquieti pel fet que la llei prohibeix l’exportació d’armament a aquests països. N’hi ha prou amb que repeteixi repetidament que Espanya compleix rigorosament la legislació sobre el control del comerç d’armes. Deixi’s els escrúpols morals a casa, si és que els té. No voldrà convertir-se en el primer Govern en el qual disminueix la xifra de les exportacions d’armament. Pensi en aquella bonica gràfica amb línia ascendent que deixarà per a la posteritat.
Aquest article està basat en fets reals, qualsevol semblança amb la ficció és pura coincidència. El 2013, Espanya va exportar armament per valor de 3.907 milions d’euros; el 2012 van ser 1.953 milions. Per a una primera anàlisi de les exportacions dle 2013, vegeu «España duplica las exportaciones de armas en 2013».
Per a saber més sobre la política espanyola de foment de les exportacions d’armes vegeu l’informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau «Exportaciones españolas de armamento 2003-2012. Análisis del apoyo institucional a las exportaciones de armas».
Llegeix l'article a eldirario.es
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
