Els drones armats: una realitat en expansió

Un vehicle aeri no tripulat és conegut per les seves sigles en anglès UAV (Unmanned Aerial Vehicle) o UAS (Unmanned Aircraft System), i en català, per les seves sigles, com VANT (Vehicle Aeri No Tripulat) o comunament anomenat drone.

Es tracta d’una aeronau que no té pilot a bord i, d’acord amb el Departament de Defensa dels EUA, és una aeronau que no porta un operador humà i és capaç de volar sota comandament a distància o programació autònoma.¹

Hi ha dos tipus de drones letals utilitzats sobretot pels EUA: el Predator MQ-1B i el MQ-9 Reaper. El Predator MQ-1B va volar per primera vegada el 1994, i va ser dissenyat per proporcionar informació d’intel•ligència, vigilància i reconeixement combinat amb la capacitat de matar.²  Equipat amb míssils AGM-114 Hellfire, el Predator MQ-1B va ser el primer drone armat del món. Potser la seva millor qualitat és que pot estar vint-i-quatre hores enlairat, volant a altures de fins a vuit quilòmetres. El MQ-9 Reaper és més gran i més poderós que el Predator MQ-1 i està dissenyat per processar objectius amb persistència i precisió.³

Actualment, els drones poden estar equipats amb potents càmeres, dispositius d’imatges tèrmiques, lectors de matrícules, i radars làser (LADAR). En un futur proper, es podrien equipar amb sistemes de reconeixement facial i “soft biometric recognition”, que puguin identificar i rastrejar els individus sobre una base d’atributs tals com l’altura, l’edat, el gènere i el color de la pell.⁴

D’aquesta manera, el propòsit d’aquest estudi és proporcionar informació sobre l’ús militar de drones armats, la importància en la indústria d’armament i al mercat internacional i espanyol, la qual cosa implica una anàlisi de diverses àrees com el seu desenvolupament, adquisició i ús. Així, aquest document proporciona una breu introducció històrica i una anàlisi de la situació actual tant d’estratègia política en defensa com de la situació de la indústria involucrada i les seves implicacions, tenint en compte que els EUA és actualment el principal usuari i Israel el principal exportador.

Encara que els drones s’hagin convertit recentment en objecte de debat públic no són nous, i els seus orígens pot ser que es remuntin almenys a la Primera Guerra Mundial⁵,  encara que es van desenvolupar durant la segona meitat del segle XX i s’han utilitzat principalment amb finalitats militars per a la vigilància. D’aquesta manera, els drones de vigilància van ser utilitzats per les forces de l’OTAN en els Balcans i en els conflictes dels EUA en la Guerra del Golf el 1990. Israel va utilitzar drones de reconeixement en el Líban el 1982, i una altra vegada el 1996 per guiar caça-bombarders pilotats cap als seus objectius. No obstant això, va ser durant la campanya de l’OTAN el 1999 a Kosovo que, segons Wing Commander Andrew Brookes de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics, “van començar a pensar en la utilitat d’acoblar un míssil en el UAV, la qual cosa va portar a la creació del drone Predator, armat amb míssils Hellfire”. Així, els primers drones armats van volar a l’Afganistan a principi d’octubre del 2001.⁶

La primera vegada que es va llançar un míssil des d’un drone armat en un atac a l’Afganistan va ser menys d’un mes després de l’11-S. El 2002 els EUA van utilitzar drones per disparar un míssil contra Al-Qaeda i sospitosos a Iemen, i cap a objectius a l’Iraq abans de l’inici de la Segona Guerra del Golf. Després dels atacs de l’11-S, el govern de Bush va començar una campanya d’”assassinats selectius” contra presumptes membres de l’organització paramilitar jihadista i altres grups armats.⁷  La CIA, presumptament, va dur a terme el seu primer assassinat selectiu amb un drone al febrer del 2002 a l’Afganistan, on van matar tres homes prop d’una base d’exmujahidins anomenada Zhawar Kili. Alguns informes suggereixen que la CIA pensava que un dels tres homes podria tenir la mateixa alçada que Bin Laden, però quan es va preguntar sobre els resultats de l’atac, les autoritats van confirmar que no era Bin Laden i sembla que no sabien a qui havien matat, ja que un portaveu del Pentàgon va dir: “estem convençuts que era l’objectiu apropiat”, però va afegir que “no sabem exactament de qui es tractava”. Un altre portaveu va agregar més tard que no hi havia “indicis inicials que fossin locals innocents”. Finalment els informes van suggerir que els tres individus eren civils recollint ferralla.⁸  El 3 de novembre del 2002, els EUA van realitzar un programa d’assassinats selectius a Iemen, operant amb un drone des d’una base en Djibouti, matant sis homes que viatjaven en un vehicle en un àrea poc poblada de Iemen. Un dels homes era Qaed Sinan Harithi, i creien que havia estat un dels planificadors de l’atemptat contra l’USS Cole l’any 2000.⁹  Aquest atac va ser el precedent del que més tard es convertiria en un programa a gran escala d’assassinats selectius duts a terme per drones a Pakistan.

Quan el president Bush va deixar el càrrec el gener de 2009, els EUA havien dut a terme almenys 45 atacs amb drones segons la New America Foundation, o 52 d’acord amb The Bureau of Investigative Journalism (TBIJ), dins del Pakistan.¹⁰  Des de llavors, Obama ha multiplicat per cinc els atacs: 292 en poc més de quatre anys. Aquesta escalada dels EUA en l’ús de drones per realitzar assassinats selectius ha portat a una escalada de tensions amb el Pakistan, i també dubtes sobre l’eficàcia i la precisió d’aquests atacs.

D’altra banda, la indústria dels drones es troba encara en la seva primera fase. No obstant això, s’ha fet evident la iniciativa de molts estats per adquirir-los o desenvolupar la seva pròpia versió, sovint amb l’ajuda d’un dels dos principals productors: Israel i EUA. A més, en els últims 10 anys, la seva producció i ús s’ha incrementat de manera exponencial: al voltant de 40 països ara els estan desenvolupant o utilitzant i, des dels atacs del 11-S, els EUA ha augmentat el seu arsenal de Predator de 167 unitats el 2002 a més de 7.000 en l’actualitat.¹¹  D’aquesta manera, els EUA dominen el mercat de drones, ja que els integra en tots els seus serveis armats, mentre que Israel és alhora un important exportador d’aquests sistemes aeris no tripulats i un mercat clau. A més, existeix una demanda important de països europeus, en particular del Regne Unit, França i Alemanya, i hi ha plans integrals per a la compra de drones per part d’una sèrie de països del Pacífic, com Xina, Índia, Japó i Corea del Sud. Així mateix, Visiongain (proveïdor d’informació independent per a les indústries de metalls, telecomunicacions, farmacèutiques, de defensa, i energia) estima que el mercat de drones acumularà un total de gairebé 71 mil milions de dòlars entre 2010 i 2020, i que Israel és el principal exportador mundial de drones, amb més de 1.000 vendes i uns ingressos anuals de al voltant de 350 milions de dòlars.¹²

A més, el negoci dels drones està en alça i podria arribar a tenir un volum de mercat proper als 89.000 milions de dòlars, 28.500 dels quals corresponen a R+D+i. No obstant això, encara que aquestes dades es refereixen al mercat global de drones, incloent el negoci militar i el civil, tan sols a l’OTAN ja hi ha més de 60 tipus de drones, 2.200 estacions de control terrestre i 6.700 UAS. A escala mundial ja hi ha més pilots d’UAS que d’avions comercials i, en el cas espanyol, l’únic que posseeix UAV és l’exèrcit de terra: en té 17, quatre dels quals estan desplegats a l’Afganistan.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de Chris Cole, Armed Drones and the ‘Playstation’ Mentality, 2010.

D’altra banda, la indústria espanyola té una àrea d’inversió àmplia, i actualment ja hi ha més de cinquanta companyies desenvolupant productes i innovació per a drones.

L’actual ministre de Defensa, Pedro Morenés, l’abril del 2008, ja va explicar que pel fet d’haver-se incorporat tard al programa, Espanya no podria formar part del desenvolupament dels drones com li hagués agradat, però que intentaria participar en el desenvolupament de les plataformes que els controlaran des de terra. Cinc anys més tard, l’Armada espanyola va organitzar unes jornades a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers d’Armes Navals de Madrid per donar a conèixer les tendències dels drones d’ús naval, on es va comptar amb la presència dels principals executius de les empreses del sector, com Expal, Lockheed Martin, Ixion, Navantia, Fuve, Isdefe i Saes.

Encara que el mercat dels drones s’enfronti a les retallades pressupostàries i a l’avantatge dels productes nord-americans i israelians plenament provats, segons el diari El País, Espanya és el cinquè país d’Europa en desenvolupament i producció aeroespacial i ja forma part de la indústria de drones, on EADS, amb diversos projectes, és el referent a través de Cassidian, la seva divisió de defensa i seguretat. A més, Àries Enginyeria i Sistemes s’ha diversificat cap als drones i ara treballen amb INTA (Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial) i amb EADS Atlante (Avió Tàctic de Llarg Abast No Tripulat Español) fabricant diversos tipus de llançadors per a drones. Han nascut, també, empreses com UAV Navigation o SCR; la primera, fundada el 2004, es va especialitzar en autopilots, unes caixes petites que porten el hardware i software perquè els drones puguin volar sols.

A mode de conclusió, es pot afirmar que encara que l’existència de drones armats continua sent relativament nova, hi ha una sèrie d’implicacions greus sobre la seva producció i ús. Sens dubte, la freqüència amb la qual s’estan utilitzant els drones armats ha augmentat en l’última dècada, sent emprats per EUA a l’Iraq (des de 2002) i Iemen (el 2002), a l’Afganistan (des de 2001 i el 2007, respectivament), al Pakistan (2004) i per Israel a Gaza (2008-09). A més, cal tenir en compte que encara que la indústria dels drones estigui en una fase primerenca de desenvolupament, és un mercat en expansió, on hi ha molts estats interessats en la seva adquisició o a desenvolupar la seva pròpia versió. Així mateix, malgrat les dificultats pressupostàries i la competitivitat dels productes nord-americans i israelians, el mercat dels drones a Espanya està en creixement.

(1) DEP’T OF DEFENSE, 331 JOINT PUBLICATION 1-02, DICTIONARY OF MILITARY AND ASSOCIATED TERMS (2010) (amended July 15, 2012).
(2) MQ-1B Predator Factsheet, UNITED STATES AIR FORCE, http://www.af.mil/information/factsheets/factsheet.asp?fsID=122 (última visita 4 de junio, 2013).
(3) Richard M. Thompson, Drones in Domestic Surveillance Operations: Fourth Amendment Implications and Legislative Responses, Congressional Research Service, Abril 2013.
(4) Richard M. Thompson, Drones in Domestic Surveillance Operations: Fourth Amendment Implications and Legislative Responses, Congressional Research Service, Abril 2013.
(5) Time Line of UAVs, PBS, http://www.pbs.org/wgbh/nova/spiesfly/uavs.html (última visita 21 de Mayo, 2013).
(6) Eric Schmitt, Threats and Responses: The Battlefield: US Would Use Drones to Attack Targets, N.Y. TIMES (Nov. 6, 2002).
(7) Q&A: US Targeted Killings and International Law, HUMAN RIGHTS WATCH (Dec. 19, 2011).
(8) (“CIA observers thought they’d seen bin Laden: a tall man with long robes near Tarnek Farm, bin Laden’s erstwhile home near Kandahar. This sighting by an unarmed drone was what led to the first arguments among the White House and CIA about arming drones with missiles.”).
(9) Doyle McManus, A US License to Kill, L.A. TIMES (Jan. 11, 2003).
(10) Peter Bergen & Katherine Tiedemann, The Year of the Drone: An Analysis of US Drone Strikes in Pakistan, 2004-2010, NEW AMERICA FOUNDATION, 1 (2010).
(11) Dave Webb, Loring Wirbel and Bill Sulzman (2010) ‘From Space, No One Can Watch You Die’ Peace Review: A Journal of Social Justice, January 2010, Vol. 22, Issue 1, pp31-39.
(12) Chris Cole, Convenient killing: Armed Drones and the ‘Playstation’ Mentality, 2010.

---