Les Jornades del Centre Delàs “Geopolítica de les armes” apleguen més de 90 persones per debatre sobre els impactes del comerç d’armes i la capacitat de denúncia de la societat civil

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau, amb la col·laboració de la Universitat Internacional per la Pau, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i l’Escola de Cultura de Pau, van organitzar el passat 30 de maig les Jornades “Geopolítica de les armes: eines i casos de denúncia des de la societat civil”.

Amb aquestes jornades es va abordar l’impacte del comerç d’armes a nivell europeu, les diverses accions que la societat civil està duent a terme per tal d’aturar exportacions a alguns països amb una situació d’especial vulnerabilitat, així com els interessos i la geopolítica que hi ha rere les exportacions d’armes europees.

A la taula inaugural les diferents entitats i les institucions que han donat suport a les Jornades, van exposar la pertinença de la temàtica, sobre tot pel que fa al cas de les exportacions a la Aràbia Saudita i la guerra al Iemen. També es van posar el valor les accions que la societat civil està duent a terme al respecte de les exportacions d’armament i la incidència que poden tenir.

A la primera taula Comerciants d’armes davant la llei: casos i reptes des de la societat civil, Eduardo Melero, jurista expert en comerç d’armes i mebre del Centre Delàs, va ressaltar a la seva introducció que no hi ha exigència en el compliment de la normativa per part dels estats, fet que fa encara més necessàries les iniciatives sorgides des de la societat civil.

Linde Bryk, del European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR), va incidir en el tipus d’accions que es poden fer des de la societat civil; legals i d’acció, com objectar-se a carregar material als vaixells. Les accions legals poden ser de dos tipus: administratives i criminals, les primeres tenen un caràcter més preventiu mentre que les segones es fan a posteriori per denunciar casos concrets de morts civils.

Per la seva part, Vincent Letellier, de la League of Human Rights va exposar el casos de exportacions belgues a Líbia i a l’Aràbia Saudita, on després d’exposar el procés de denúncia, l’expert va concloure que tots dos casos van suposar grans contradiccions des de la perspectiva jurídica.

Ann Feltham de la Campaign Against Arms Trade, va explicar el cas del Regne Unit. L’Aràbia Saudita és un dels grans compradors de material militar, per tant, si s’aprovès aturar la venda d’armes a aquests país per la seva implicació en la guerra del Iemen, suposaria un gran problema per la industria militar anglesa, així doncs els governs no fan res per evitar les exportacions.

Finalment, Francesco Vignarca coordinador de l’organització italiana Rete Italiana per il Disarmo, va explicar com el 2016 gràcies als casos judicials impulsats per l’organització italiana, tot i que no han guanyat, el govern ha hagut d’aportar molta informació, la qual cosa ha fet que el cas d’exportacions a l’Aràbia Saudita tingués molt ressò, aconseguint molta repercussió mediàtica a tot el país.

A la segona taula Geopolítica de les armes: impacte de les armes europees en la seguretat i els drets humans, Edgard Vega, investigador del Centre Delàs, va presentar la taula i els ponents ressaltant la necessitat de continuar amb la feina d’anàlisi des de diferents espais sobre el comerç d’armes.

Alberto Estévez, es va centrar en la feina feta per la campanya Armas Bajo Control, de la qual n’és coordinador, així com en quins tipus de recomanacions fan al govern, com sobre l’elaboració de llistes negres, el tipus de producte, l’historial en drets humans dels països receptors, el possible doble ús de les armes i, evidentment, la no autorització d’armes per a cometre atrocitats evidents.

Per la seva banda, Laetitia Sedou, de la European Network Against Arms Trade (ENAAT), va desgranar la gran aposta militar de la UE per als propers anys i que ja ha començat. Va destacar els més de 500 milions d’euros ja ‘invertits’ en recerca i desenvolupament militar, i també l’aprovació del Fons Europeu de Defensa. Va concloure que l’impacte d’aquesta política militarista europea és la desviació de recursos financers i humans d’àrees necessàries cap a l’àmbit militar.

Per últim, la Tica Font, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, va posar el focus sobre l’exportació d’armes a Espanya. Va remarcar el fet que l’exportació d’armes és en realitat un instrument polític. Mirant les dades que genera el comerç d’armes (qui exporta, a qui i quant), esclareixes les aliances i enemistats entre països.

Amb aquesta jornada, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, la Universitat Internacional per la Pau, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i l’Escola de Cultura de Pau, han volgut destacar l’impacte del comerç d’armes i exposar la capacitat d’acció de la societat civil per incidir sobre aquest, per tal de frenar el seu impacte en generar violències en les poblacions d’arreu del món.

L Les jornades van ser realitzades amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

---