Anàlisi de les exportacions espanyoles de material de defensa en el 1r semestre del 2013

Anàlisi de les exportacions espanyoles de material de defensa en el 1r semestre del 2013

Durant el primer semestre del 2013 es van realitzar exportacions de material de defensa per un valor total de 1.821,4 milions d’euros. La xifra de les exportacions autoritzades va ser superior, aconseguint el valor de 3.169,6 milions d’euros. Aquesta quantitat és a prop de duplicar les exportacions realitzades.

1. Xifres globals i tendència

Les exportacions més importants, per la seva quantitat, van consistir en: dos avions de reproveïment en vol als Emirats Àrabs Units (amb un valor de 426.700.000 d’euros), dos avions de reproveïment en vol al Regne Unit (425.800.000 d’euros), dos avions de reproveïment en vol a l’Aràbia Saudita (359,0 milions d’euros), quatre avions de transport a França (78,8 milions d’ euros), combustible amb especificacions militars a Grècia (71.700.000 d’euros), dos avions de transport a Colòmbia (51,9 milions d’euros) i un avió de vigilància marítima modernitzat al Brasil (47,4 milions d’euros).

Aquestes dades posen de manifest la consolidació del fort increment tant en les exportacions d’armament com en les autoritzacions (vegeu la taula 1). Increment que es deu, en gran part, a la política governamental de foment de les exportacions d’armes. Aquesta política ni tan sols s’esmenta a les estadístiques oficials. En aquest sentit és destacable que l’informe oficial no reculli cap dada sobre els anomenats «contractes Govern a Govern», a través dels quals el Ministeri de Defensa espanyol es compromet a garantir el subministrament de l’armament.

Taula 1 Informe1rsem2013 cat

Aquesta política de foment de les exportacions també és posada en pràctica per l’òrgan que decideix l’atorgament de les autoritzacions d’exportació, la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (JIMDDU). La JIMDDU realitza una aplicació molt poc rigorosa de la legislació que regula el comerç d’armament (la Llei espanyola 53/2007 i la Posició Comuna 2008/944/PESC de la Unió Europea). Prova d’això és que durant el primer semestre de 2013 només es va denegar una sol•licitud per exportar material de defensa. No es va autoritzar l’exportació a Taiwan de dos avions no tripulats, una estació de control remot i simulació i un dispositiu llançador, per la situació de la regió i el risc de desviament de l’armament a països tercers. Cal tenir en compte que l’any 2012 la JIMDDU va tramitar 1.181 llicències d’exportació de material de defensa, de les quals en van ser autoritzades 1.153 i hi va haver 6 denegacions, això suposa que només es van denegar el 0,5 % de les sol•licituds d’exportació.


2. Exportacions més problemàtiques

Pel què fa a la destinació de les armes, resulten preocupants les vendes que tenen com a destinació l’Orient Pròxim, donada la conflictivitat social que presenten la majoria de països de la regió. En alguns casos com a Síria o Palestina hi ha guerra oberta on la repressió que exerceixen els governs sobre la població i la violència és imperant. En aquest primer semestre han rebut armes espanyoles els governs d’Aràbia Saudita (377 milions d’€ en avions i munició), Bahrain (7 milions d’€ en armes i munició d’artilleria així com també se li van concedir llicències per exportar més de 43.900.000 d’euros de la mateixa categoria), Egipte (2 milions d’€ en vehicles militars i armes), Unió dels Emirats Àrabs Units (427 milions d’€ en avions), Jordània (134,000 € en peces d’aeronaus), Oman (4 milions d’€ en armament, munició i bombes) i Israel (1,5 milions d’€ en vehicles, armes i bombes). A més, per primera vegada, s’han autoritzat dues llicències d’exportació de material militar a l’Afganistan per un valor de 1.290.000 € (en equips de formació d’imatge o contramesura), de les quals se n’han realitzat una mica més de la meitat destinades a les seves Forces Armades.

Com en anys anteriors s’han continuat realitzant exportacions d’armament a països en conflicte armat o amb greus violacions dels drets humans i/o del Dret Internacional Humanitari com Israel, Colòmbia, Egipte, Bahrain, Aràbia Saudita, Índia i Pakistan així com exportacions que podrien posar en perill l’estabilitat regional o agreujar la situació interna d’alguns dels països de destinació, com és el cas de les exportacions a l’Orient Mitjà, Ghana o Veneçuela. A Guinea Bissau s’han exportat armes i cartutxos de caça per valor de 2,2 milions d’€, mentre que es van denegar 6 llicències d’exportació a la mateixa destinació i pel mateix concepte “a causa de la situació d’inestabilitat interna i el risc de desviament existent al país de destinació”, segons el mateix informe. L’exportació de 2,2 milions d’€ es justifica al•legant que eren exportacions autoritzades els anys 2010 i 2012, fet que no justifica la no revocació de la llicència d’exportació.

També resulten preocupants les exportacions de material antidisturbis (cartutxos lacrimògens) a Tunísia (2 milions autoritzats i 2M € més exportats) i Egipte, aquestes últimes en estar valorades en 0 € no permeten identificar de quina quantitat es pot tractar.

Finalment, cal destacar els elevats percentatges de material de defensa exportat amb destinació a armeries, empreses privades i particulars com a senyal de l’auge que està experimentant la privatització de la seguretat i la guerra.



 29/01/2014

Linia de recerca :
Destaquem: Nou mapa interactiu sobre la militarització de fronteres!