Arcadi Oliveres en el camí

Arcadi Oliveres en el camí

En el camí de la construcció de la pau diverses han estat les persones que a Catalunya i Espanya han exercit una forta influència, però, sens dubte, Arcadi Oliveres ha estat una de les que més ha destacat. Arcadi va dedicar tot el seu projecte de vida a la promoció de la justícia social, els drets humans, la construcció de la pau i l’ajuda al desenvolupament dels pobles, sempre amb una perspectiva no només local, sinó universal.

Arcadi, com a economista, es va esforçar a predicar que l’economia ha de contribuir al bé comú i sí no és així és lucre per a benefici d’uns pocs, la qual cosa no contribueix al desenvolupament dels pobles. Per això va dedicar els seus coneixements a l’economia del desenvolupament, alhora que criticava allò que ho impedia, especialment, la despesa militar i la producció d’armaments, perquè tots dos són responsables del malbaratament de recursos que destinats al desenvolupament dels empobrits podien fer possible un món més just.

Arcadi Oliveres sempre va estar vinculat a diferents moviments socials, primer com a estudiant a la Universitat de Barcelona quan, el 1965, es va vincular a la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants en favor de les llibertats, contra la dictadura franquista. Més endavant, en la defensa dels Drets Humans, per exemple, contra la pena de mort que va imposar el franquisme a Salvador Puig Antich, a Jon Paredes (Txiqui) i altres. En l’àmbit de la pau, en contra de totes les guerres, en favor del desarmament i en defensa dels objectors i insubmisos al servei militar obligatori. Més endavant, en la Campanya pel Referèndum de 1986 per la sortida d’Espanya de l’OTAN. D’ell sortirà la proposta de dur a terme la primera Campanya contra el Comerç d’Armes a Espanya i en favor de l’Objecció fiscal a la despesa militar.

Dissenyarà la primera Campanya pel 0’7% d’ajuda al desenvolupament dels països del Tercer Món; més endavant la Campanya contra l’abolició del deute extern dels països empobrits; el 1999 es vincularà al moviment antiglobalitzador contra els acords de l’Organització Mundial del Comerç; posteriorment anirà a les diferents trobades del Fòrum Social Mundial iniciats a Porto Alegre (Brasil) que reclamaven que “un altre món és possible”; recolzarà a Barcelona als immigrants tancats a les esglésies que reclamaven papers; i com no, al moviment dels indignats del 15M que van omplir les places de Catalunya i Espanya en protesta contra les polítiques de retallades exercides pels governs català i espanyol.

La tasca on l’Arcadi més va destacar va ser com a excel·lent conferenciant gràcies a les  seves grans dots d’orador, que el van convertir en un animador de múltiples moviments socials als quals sempre va estar vinculat. Activisme que practicava fent xerrades a seminaris i jornades per tota la geografia catalana i peninsular. Una tasca que compaginava amb la de professor d’Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Encara que, li interessava més estendre el missatge d’esperança d’aconseguir un món més just que el de fer carrera acadèmica, i no és que no fos un bon professor, ans al contrari, les seves classes d’economia tenien un gran èxit entre l’alumnat pels valors solidaris que transmetia enfront de les injustícies de la vigent economia capitalista.

Arcadi Oliveres va estar vinculat a múltiples entitats cíviques, però va ser Justícia i Pau l’entitat en la qual va tenir més dedicació i de la qual va ser president de Catalunya i Espanya i des d’on es va vincular a totes les campanyes esmentades. I entre altres, va participar en la creació de la Universitat Internacional per la Pau de Sant Cugat i del Centre d’Estudis per la Pau JM Delás.

Arcadi Oliveres, com a demòcrata convençut era partidari de l’autodeterminació dels pobles i en aquest sentit, com a català, també per a Catalunya. Però, encara que independentista, lamentava no s’hagués dut a terme un debat profund sobre el model d’Estat que es volia aconseguir a Catalunya, perquè com a anticapitalista, no desitjava un règim neoliberal per a Catalunya. A més, es pronunciava en favor d’aconseguir una majoria suficient que permetés dur a terme una consulta i un 50% de la població no justificava la via unilateral empresa perquè deixava desnonats a l’altra meitat de catalans. Finalment, lamentava que els dirigents polítics catalans no s’haguessin esforçat a explicar a la resta de pobles de l’estat el dret de Catalunya a exercir l’autodeterminació.

La repercussió i influència del discurs d’Arcadi Oliveres ha estat fonamental per a la construcció de la pau, la defensa dels drets humans, l’ajuda al desenvolupament i la fraternitat nacional i internacional s’hagin estès per tot el territori català i espanyol. Però la seva obra ha deixat una profunda petjada que serà continuada per moltes de les seves deixebles i seguidors.


  Llegeix l'article complet a Públic

 07/04/2021


Linia de recerca :
Publicat en Públic, el 06/04/2021
Destaquem: Nova webapp Pacifistapp per estar connectada a l’actualitat del pacifisme, el desarmament i la desmilitarització!