Armes al Kazakhstan i el rei emèrit

Els dies 10 i 11 de novembre la premsa espanyola publicava uns articles sobre la relació entre el rei emèrit i el president, en el seu moment, del Kazakhstan. Relació de caceres i regals monetaris i d’una altra classe al monarca.

La lectura dels articles em va portar a formular-me dues preguntes. A canvi de què? Que oferia el rei al president perquè li organitzés caceres i li regalés tants diners. Jo no em crec que fos una relació altruista, no em crec que el president Nazarbáyev es compadís de la poca fortuna del rei i per raons de solidaritat o compassió li regalés els 5 milions de dòlars dels quals parla la premsa. Segueixo pensant que al rei li demanaven alguna contraprestació, algun favor a canvi.

Tot seguit he creuat pensaments i he pensat en el paper que va tenir la família reial i en concret el rei Joan Carles I en l’impuls a la indústria espanyola i en concret a la indústria d’armament. El rei ha estat el principal agent comercial per a les vendes d’armes a l’Aràbia Saudita. D’aquí sorgeix la segona pregunta: el rei emèrit va afavorir la indústria espanyola i en concret la indústria militar per vendre al Kazakhstan?

Amb aquesta pregunta al cap he consultat les exportacions espanyoles d’armament en aquest país des del 2004 fins el 2019. Fins al 2007 s’exporta molt poc, exportacions de molt poc valor i l’exportat són municions. En el 2007 el Govern espanyol autoritza exportacions per valor de 18,93 milions d’euros, en el 2012 s’autoritzen exportacions per valor de 66,10 milions d’euros, el 2013 s’autoritzen exportacions per valor de 1,76 milions d’euros, en el 2014 d’autoritzen exportacions per valor de 83,30 milions d’euros, en el 2016 s’autoritzen exportacions per valor de 60,00 milions d’euros, en el 2017 s’autoritzen exportacions per valor de 85,00 milions d’euros i en el 2019 es van autoritzar exportacions per valor de 45,00 milions d’euros. Gairebé totes les exportacions són de material d’aeronaus o vehicles aeris o d’equips d’imatge militar.

El singular del tema no radica en el fet que s’exporti material militar al Kazakhstan, el més excepcional es troba en el fet que és l’únic país de l’Àsia Central al qual la indústria militar espanyola exporta. No s’exporten armes al Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan o l’Uzbekistan, només al Kazakhstan. Fa més de dos anys que no trobava una explicació a aquesta singularitat i aquests dies gràcies al periodisme d’investigació he trobat l’explicació, la relació del rei emèrit amb el president del país va obrir les portes a la indústria militar espanyola d’un país que depèn militarment de Rússia. Espanya és el segon subministrador d’armes al Kazakhstan, per davant de qualsevol altre país europeu o nord-americà. És evident que la indústria militar espanyola manté una relació privilegiada en aquest país.

Podria ser que els diners que el president del Kazakhstan va regalar al rei emèrit no fossin tan altruistes, podria ser que aquests diners sortissin de les arques públiques o de contractes sobrevalorats, i per tant estiguessin vinculats a contractes amb empreses espanyoles, siguin contractes d’adquisició d’armes o d’empreses de vinculades al petroli o minerals.

Últimes Publicacions

Informe 67: Securitització a les ciutats. Estudi de quatre casos i anàlisi des d’una perspectiva de pau, drets i seguretat humana

Informe 66: “La Banca Armada i la seva corresponsabilitat al genocidi a Gaza. El finançament de les empreses que fabriquen les armes utilitzades a les matances contra la població palestina”

Informe 65: “Per una política de pau i desarmament a Europa. Propostes per a una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida”

Infografia del Centre Delàs i l’IDHC “Construcció de Pau a les Ciutats”