Armes espanyoles per al Proper Orient
Ha estat presentat l’Informe semestral de comerç d’armes espanyoles del primer semestre de l’any 2013. El present article fa un anàlisi provisional d’aquestes exportacions.
La setmana passada el govern va fer públic l’informe-balanç del primer semestre de 2013 de les exportacions d’armes. La indústria espanyola d’armament va exportar entre gener i juny armes per valor de 1.821 milions d’euros, quasi tant com en tot el 2012 (1.953 M€). Aquestes exportacions vénen marcades per la venta d’avions d’abastiment en vol, 2 als Emirats Àrabs, 2 a Aràbia Saudita i 2 al Regne Unit, les quals ascendeixen a 1.212 milions d’euros.
Pel que fa al destí de les armes, resulten preocupants les vendes que tenen com a destí final el Pròxim Orient, donada la conflictivitat social que presenten la majoria de països de la regió, i en alguns casos, com a Síria o a Palestina, la guerra oberta i la repressió que exerceixen els governs sobre la població i la violència és imperant. En aquest primer semestre han rebut armes espanyoles els governs d’Aràbia Saudita (avions i munició), Bahrein (armes i munició d’artilleria), Omán (armament, munició i bombes), Egipte (vehicles militars i armes) o Israel (vehicles, armes i bombes).
Cal destacar el pes cada cop més gran que tenen les exportacions d’armes curtes i lleugeres o les armes de caça i tir esportiu en el conjunt d’exportacions espanyoles. Pensem que la majoria de víctimes d’un conflicte armat ho són a causa de l’ús d’aquestes armes.
Com en anys anteriors, s’han continuat realitzant exportacions d’armament a països amb conflictes armat o amb greus violacions dels Drets Humans i/o del Dret Internacional Humanitari, com Israel, Colòmbia, Egipte, Aràbia Saudita, Índia i Pakistan; així com exportacions que podrien posar en perill l’estabilitat regional o agreujar la situació interna d’alguns dels països de destí, com és el cas de les exportacions al Pròxim Orient, Ghana o Venezuela.
La política del Ministre Morenés es concreta en diverses activitats: la recerca de mercats i el recolzament a la presència exterior de la indústria militar; la firma de protocols de cooperació amb altres Estats per adquirir armament; l’establiment de contactes i la negociació de contractes; la representació dels interessos de la indústria de defensa en diferents fòrums, etc. d’aquesta forma, el Ministeri de Defensa actúa com un agent comercial de la indústria espanyola de defensa.
Aquesta política de foment de les exportacions d’armes també està afectant directament a les autoritzacions aprovades per la Junta Interministerial Reguladora del Comerç de Defensa i de Doble Ús (JIMDDU). La JIMDDU l’any 2012 va tramitar 1.181 llicències d’exportació de material de defensa, de les quals en van ser autoritzades 1.153 per un valor total de 7.694,56 milions d’euros. Tan sols hi va haver 6 denegacions, cosa que representa que només es van denegar un 0,5% de les sol•licituds d’exportació. El primer semestre del 2013 només hi va haver una denegació de material de defensa, la venta de dos avions no tripulats a Taiwan, possiblement per no molestar a Xina.
El 2012 es va produir un increment espectacular de les autoritzacions, tant en xifres absolutes com en el percentatge. Es van realitzar exportacions per un valor de 1.953 milions d’euros i es van atorgar autoritzacions d’exportació per un valor de 7.692 milions d’euros. De manera que les exportacions tan sols van suposar el 25% per aquell any, per això, era d’esperar que el 75% restant de les armes autoritzades començaríen a exportar-se a partir del 2013. El balanç del primer semestre del 2013 avala aquesta conclusió.
Una vegada més, les estadístiques oficials sobre el comerç d’armament posen en evidència que el Govern està donant prioritat als interessos econòmics i comercials en front a la protecció dels Drets Humans i a la prevenció de conflictes, posant de manifest que aquestes exportacions vulneren l’esperit de la llei que regula les exportacions d’armes.
Llegeix l'article a Público
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
