Comunicat del Centre Delàs sobre la violència a Palestina
Els darrers dies s’està produint una nova escalada de violència armada a Palestina. Aquesta escalada s’inicia amb les protestes al barri de #SheikhJarrah, a Jerusalem Est, per les contínues amenaces i expulsions de la seva població palestina, la majoria refugiades arran d’operacions militars anteriors. Les expulsions són una més de les accions i polítiques israelianes que busquen la judeïtzació total de Jerusalem, esborrant-ne tant la població com la memòria i identitat palestines.
La més greu violència té de nou com a escenari la Franja de Gaza. Després de 14 anys de bloqueig i de crisi humanitària, la situació s’agreuja amb els bombardejos israelians contra aquesta zona densament poblada. Les víctimes dels bombardejos per part de l’Exèrcit d’Israel es compten per centenars si ens atenim a les víctimes mortals, i per milers si tenim en compte la destrucció d’edificis, hospitals i llars de persones civils.
Segons nombroses organitzacions civils, entre d’altres Human Rights Watch, abans i tot que s’iniciés la darrera operació militar contra Gaza, l’estat d’Israel hauria comès crims contra la humanitat, crims d’apartheid i greus violacions de drets humans en aquest territori.
Al mateix temps, els milers de coets llançats per les brigades militars de Hamas han provocat també una desena de morts, la major part civils.
Davant de les moltes opinions i posicionaments que estan havent-hi els darrers dies, cal clarificar que el conflicte entre Israel i Palestina s’ha de qualificar de conflicte armat, tant per la seva naturalesa com pel nombre de víctimes. Però aquí no hi ha dues parts combatent amb una lògica militar que els situï al mateix nivell, sinó que el conflicte sorgeix arran d’un projecte de colonització basat en l’assentament i en la creació d’un estat colonial sobre un territori on ja hi havia una població autòctona palestina. Al conflicte israelo-palestí hi ha una força militar que manté i expandeix una ocupació de carácter també militar sobre tota la Palestina històrica i sobre la base d’un projecte colonial excloent.
Rebutgem primer de tot la violència armada vingui d’on vingui, tant la de Hamas com la de l’exèrcit d’Israel, però val a dir que Palestina no té cap poder per enfrontar-se militarment a l’exèrcit israelià, els atacs no són equiparables, la violència generada no és comparable i les responsabilitats no són les mateixes.
Reconeixem el dret de la població palestina a resistir l’ocupació en els seus propis termes, reiterant que considerem la noviolència i la solidaritat entre els pobles com les eines més potents i efectives per a la lluita contra l’ocupació. Entre d’altres, donem suport a accions noviolentes com la campanya Boicot, Desinversions i Sancions, una demanda de solidaritat per part de bona part de la societat civil i moviments socials palestins.
Israel és un dels exèrcits més armats del món. Ho és per una militarització interna fruit i conseqüència de la seva estratègia d’ocupació del territori palestí, però també pel suport directe i indirecte de les grans potències militars del món, entre les quals hi té un rol l’Estat espanyol, que ajuden a expandir el poder militar i el desenvolupament armamentístic d’Israel.
Recordem, a més, que la solidaritat amb Palestina també va d’aturar l’exportació i legitimació d’un model de control social, securitari i militarista, que Israel i les seves empreses tecnològiques es vanten d’haver ‘testat en combat’. Aquest model està essent exportat arreu del món, també a casa nostra.
Denunciem el laisser faire de la comunitat internacional que, amb el seu silenci, permet que Israel continuï la seva política colonial d’assentaments il·legals.
És imprescindible que des de totes les administracions i àmbits de decisió política, bé siguin locals, centrals i europees, s’aturin les col·laboracions, negocis i relacions que contribueixen a normalitzar i enfortir les accions militars de l’Estat d’Israel.
Compartir
Publicacions Relacionades
