Crònica de la participació de les activistes de la campanya Banca Armada a la Junta d’Accionistes del BBVA 2019
El BBVA és el banc estatal que encapçala, un any més, el rànquing d’inversions a la indústria armamentista i que contribueix al manteniment de les armes nuclears finançant set empreses d’aquest sector en concret. De 2011 a 2018, el BBVA ha finançat amb més 2.678 milions d’euros empreses que fabriquen míssils, explosius, armes lleugeres, bales, helicòpters militars, avions de combat, electrònica militar i armes nuclears, entre d’altres.
Activistes de la Campanya Banca Armada -integrada actualment pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, FETS, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC i Novessendes- han intentat denunciar-ho aquest matí a la junta d’accionistes del BBVA que s’ha celebrat a Bilbao. Tot i complir amb tots els requeriments legals i presentar les delegacions de vot corresponents, la seguretat del recinte ha dificultat i retardat tots els procediments per tal d’impedir l’acreditació de les activistes per poder intervenir durant el torn de paraula en la junta i ha acabat negant-los la possibilitat de fer-ho.
La negativa, que ha estat argumentada en base a que els sistemes informàtics ja s’havien tancat, només els ha permès ser presents a la junta però no participar-hi amb els discursos preparats. Tot i això, les activistes han llegit fora el recinte els textos de denúncia un cop finalitzada la junta.
De 2013 a 2018, el BBVA ha invertit 1714 milions d’euros en les següents empreses que dissenyen, mantenen o modernitzen armament nuclear: Aecom, Airbus, Boeing, BWX Technologies, General Dynamics, Hoenywell International i Jacobs Engineering.
“Davant del tens panorama geopolític internacional, fer negocis amb l’armament nuclear és una acció irresponsable que atempta contra la vida de les persones i el planeta”, ha afirmat l’activista Jon Narváez durant la seva intervenció fora el recinte. També ha explicat que, recentment, els governs dels Estats Units i de Rússia han anunciat la seva retirada del Tractat de Forces Nuclears d’Abast Intermedi, un acord històric de desarmament firmat a la Guerra Freda, que va allunyar d’Europa els míssils de creuer de terra amb un rang d’entre 500 i 5.500 kilómetros. “Les conseqüències humanes i mediambientals d’una escalada nuclear serien catastròfiques: la mort i la destrucció s’estendrien en un radi més ampli del que van provocar les detonacions a les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki durant la Segona Guerra Mundial, a banda d’afectar severament el canvi climàtic i causar milers de desplaçaments forçosos de població”, ha apuntat Narvaéz.
D’entre les empreses finançades pel BBVA, destaca AECOM, que forma part del grup d’empreses que dirigeix els laboratoris de proves d’armes nuclears als Estats Units i té un paper imprescindible en els plans de modernització de l’arsenal d’armes nuclears d’aquest país. Una altra empresa que rep el suport del BBVA és Boeing, que manté l’operatiu del Minuteman III, els míssils nuclears intercontinentals dels Estats Units, i que produeix diferents elements de la nova B61-12, la principal bomba termonuclear de l’arsenal dels Estats Units (destinades a ser desplegades a Europa).
Armament i seguretat: negoci doble
Altres empreses finançades pel BBVA com ara Airbus o Leonardo, fan un negoci doble, ha apuntat l’activista Maria de Lluc Bagur a la seva intervenció. D’una banda, exporten armes a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica i contribueixen a escalar la violència dels conflictes armats d’aquests territoris, augmentant la inseguretat de les persones que hi viuen i provocant que es vegin obligades a exiliar-se i buscar refugi en altres països. En els darrers anys, la xifra de desplaçaments forçats s’ha incrementat considerablement i actualment es comptabilitzen 70 milions de persones desplaçades. D’altra banda, també formen part de la indústria militar i de la seguretat europea que es beneficia d’aquesta tragèdia: després de subministrar armes als països en conflicte, venen equips de seguretat i de control de fronteres per evitar l’entrada de les persones que fugen de la guerra als seus països i busquen asil als territoris de la UE. Aquest és el cas sobretot d’Indra, l’empresa espanyola de tecnologia militar a qui BBVA ha destinat més de 10 mil milions d’euros.
Durant les setmanes vinents, la campanya també participarà en les juntes de Banco Santander, Caixabank, Banco Sabadell i Bankia gràcies als vots que accionistes d’arreu de l’estat han delegat per denunciar les males pràctiques d’aquestes empreses.
Es poden consultar els textos i veure les dues intervencions completes en vídeo aquí.
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
