El Centre Delàs reflexiona sobre gènere i militarisme

Sota el nom de Dones Militars, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau celebra les seves jornades anuals amb un públic que supera el centenar de persones.

És el militarisme una derivada més del patriarcat que legitima i perpetua la violència contra la dona? Entorn a aquesta qüestió va girar el debat sobre pau, gènere i militarisme que el Centre Delàs va organitzar amb les seves jornades anuals. Durant més de dues hores es va parlar d’aquesta qüestió i moltes més en les dues taules rodones: La qüestió de gènere en l’Exèrcit espanyol i Els rols de la dona en els conflictes armats.

“El 12,5% de les forces armades espanyoles són dones i poques d’elles ocupen alts càrrecs”, destaca l’ex militar Julio Rodríguez en la conferència sobre el paper de la dona en l’exèrcit espanyol. Parla del cas Zaida Cantero i, en aquest sentit, afirma que el protocol que es va elaborar contra l’assetjament, va suposar un avanç normatiu.

Sobre les veus que critiquen a l’exèrcit, Rodríguez diu que igual que altres institucions, la defensa de l’estat ha de transformar-se perquè “hi ha una falta de transparència i opacitat. Les forces armades necessiten obrir-se”.

En la taula, María de Lluc Bagur, investigadora del Centre Delàs i autora de l’informe La incorporació de la dona a l’exèrcit espanyol. Opacitat, masclisme i violència, matisa que la dona no va ser acceptada en les forces armades per superar la desigualtat en la institució, sinó que la raó va venir propiciada per la necessitat d’efectius a causa de la fi del servei obligatori i de l’entrada de l’Estat Español a l’OTAN.

Igual que Rodríguez, parla sobre el protocol contra l’assetjament, encara que diu que no es tenen les dades sobre com s’apliquen. “L’única institució que té aquesta informació és l’Observatori per a la igualtat en les forces armades, que solament es reuneix quatre vegades a l’any”.

“A part de la violència sexual, també està la conciliació familiar, de la qual no es va començar a parlar fins que les dones van arribar a l’exèrcit”, destaca Bagur.

La investigadora finalitza amb la reflexió sobre la incorporació de la dona a l’exèrcit i qualifica aquest fet com una militarització de la dona. “La idea final seria la fi de les forces armades com a mètode de resolució de conflictes”.

En la segona taula rodona es debat sobre els rols de les dones en els conflictes armats. María Villellas, investigadora de la Escola de Cultura de Pau i integrant de WILPF (Women’s International League for Peace and Freedom, entitat col·laboradora en les jornades), exposa que els conflictes armats són molt complexos i heterogenis, que mai es podrien explicar des d’una mirada simplista i única, “sense tenir en compte a les dones”.

La investigadora destaca que es dóna per fet que les dones són les víctimes, mentre que els homes són els perpetradores de la violència; “la dona assumeix diversos rols en els conflictes armats”.

Nora Miralles, periodista i investigadora del Centre Delás afirma que són les institucions militars les que influeixen sobre la feminitat de les dones. El caràcter militar es caracteritza per marcar la seva propietat sobre els cossos de les persones, sobretot, de les dones.

“El discurs bèl·lic retroalimenta les estructures patriarcals i posa els recursos materials i humans al servei de la guerra. El militarisme, de fet, influeix en l’economia, en els mitjans…”, conclou l’autora de l’informe Gènere i cultura militar. Vides, cossos i control social sota la guerra, del Centre Delàs.

Des de l’experiència com a activista feminista, Montserrat Cervera exposa que per al feminisme antimilitarista és fonamental tenir un enfocament pacifista. “El feminisme ens ha ensenyat que hem d’enderrocar al patriarcat i al masclisme. I ens hem d’aliartotes, tots i el col·lectiu LGTBI”, matisa Cervera.

“Es parla molt que totes som pacifistes. Però és molt fàcil ser pacifista des d’aquí, què passa quan la violència és exercida contra tu?”, afegeix Alba Sotorra, realitzadora i productora de documentals sobre Orient Mitjà i Unitats de Defensa de les Dones Kurdes (YPG).

Sotorra explica la seva experiència amb les dones kurdes i afegeix que les dones viuen d’una manera molt diferent als homes la guerra. “La mort, per exemple: les dones mai celebren la caiguda d’un enemic”.

La realitzadora afirma que mai ningú va posar el feminisme i la igualtat de gènere en la guerrilla com ho van fer les YPG: “la recuperació de Kobane va ser dirigida per una dona i això cala en la societat, no desapareix”. En tot cas, les vies pacífiques no són identificades –òbviament– com la característica d’aquest grup armat.

Com a ex miliciana del M-19 a Colòmbia, Yanira Restrepo relata la seva experiència en la guerrilla, on va començar als 14 anys. Restrepo destaca que les dones poden tenir diversos rols dins del conflicte. “A Colòmbia, hi ha organitzacions constructores de pau, com les dones de la ruta pacífica. I també hi ha guerrilleres, vídues, òrfenes.”

El punt i final ho posa Pamela Urrutia, investigadora de la Escola de Cultura de Pau i integrant de WILPF: “en aquesta diversitat i complexitat cal mantenir la mirada feminista perquè és la que ens permet trobar respostes noves i diferents a situacions que requereixen una reflexió profunda.”

---