És necessària la limitació i el control d’armes
El negoci de la guerra continua per als fabricants i traficants d’armes. Hi ha la tendència d’associar el comerç d’armes amb altres com el de les drogues. Els estupefaents, a diferència de les armes, són productes il·legals, tant en la seva fase de producció i de distribució com en la seva fase de consum. Les armes, a diferència de les drogues, es produeixen legalment en empreses constituïdes i dotades de personalitat jurídica. Un cop produïdes, poden vendre legalment a persones, a empreses o als cossos de seguretat de l’Estat. En aquest cas, tenim un mercat legal d’armes que està regulat per llei.
Pot passar que la legislació impedeixi que una persona o un grup (insurgent) no compleixi els requisits que exigeix aquesta per adquirir armes i per això no pot comprar-les legalment. Així doncs, hi ha un mercat il·legal o mercat negre. Tant en el comerç d’armes com en el de drogues cal diferenciar entre la valoració moral i ètica d’aquests mercats i la legalitat dels mateixos.
Quan la destinació de les armes són les Forces Armades d’un país diferent al que les produeix, la llei Europea o Posició Comuna estableix que no es vendran a països sancionats, inestables, en conflicte armat, que vulneren sistemàticament els drets humans, que no condemnen el terrorisme o que tinguin un nivell de benestar delicat. En aquests casos, encara que el comprador tingui personalitat jurídica, no estarà permès autoritzar ni dur a terme la venda. A la pràctica, les raons geopolítiques poden anteposar-se al compliment de la llei i el govern del país productor pot autoritzar exportacions que vulnerarien l’esperit de la normativa.
Quan el comprador és un grup terrorista, un grup insurgent o un grup opositor armat, la legislació prohibeix vendre armes a aquests col·lectius, amb la qual cosa haurien d’acudir al mercat il·legal o mercat negre per aconseguir les armes que desitgen adquirir per usar-les en la seva lluita .
La posició comuna, la llei que regeix als 28 membres de la UE, preveu només el comerç i / o exportació d’armes que poden ser utilitzades per les Forces Armades, deixant fora del marc normatiu d’aquesta llei la tinença i ús d’aquests objectes per part de particulars. El nou Tractat sobre Comerç d’Armes, amplia el seu àmbit que queda sotmès al mateix de les armes curtes i lleugeres.
Tant la posició comuna, la llei espanyola sobre l’exportació d’aquest armament i el Tractat sobre Exportacions d’Armes aborden només el comerç internacional. Les lleis que regulen la venda i la tinença i ús d’aquestes per part de particulars queda regulat per la legislació de cada país.
En el cas europeu, aquest mercat intern de compravenda no està regulat. A cada país, el ventall d’armes que es poden comparar en una armeria i els requisits exigibles al comprador (edat, ús, proves psicològiques, etc.) no estan harmonitzats. A més, sembla que costarà arribar a acords comuns que limitin aquest negoci al qual poden accedir els ciutadans.
El que ha succeït a Orlando és greu, molt greu. El debat als Estats Units és el de limitar les armes, certes armes, les armes automàtiques als ciutadans. El problema és que els nord-americans consideren que la seguretat és un tema personal, no públic, i que cada persona ha de responsabilitzar-se de la seguretat de la seva família.
En el cas europeu, el tema és més fàcil. La seguretat és una qüestió d’Estat, ja que és aquest qui ha de vetllar per la seguretat dels ciutadans. Ara bé, de manera esporàdica s’han donat casos de persones que han tingut accés a la compra d’armes i aquestes han estat utilitzades per venjances massives. A la Unió Europea, el tema cal centrar-lo en evitar l’accés a grups radicals o gihadistes. El repte rau en reduir les categories o tipus d’armes a les quals puguin accedir els ciutadans i els controls mèdics i policials periòdics a què cal sotmetre a aquells que posseeixin armes a casa seva.
Està comprovada la relació directa de tinença d’armes i morts per impacte de les mateixes. Com més armes hi ha en mans dels ciutadans, més víctimes per aquesta causa es produeixen. La millor manera de prevenir aquestes morts és impedir que les persones tinguem armes a casa.
Llegeix l'article a Público.
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
