És possible revertir l’escalada bel·licista?
“Tant les guerres com la militarització i l’escalada militar són cortines de fum hipòcrita per amagar el negoci de la indústria militar, el comerç d’armes i la protecció de privilegis”
Al món hi ha més d’una trentena de conflictes armats, molts d’ells silenciats. Podem parlar de Gaza i Ucraïna, però també del Iemen, Síria, Nigèria, Somàlia, Sudan, Burkina Faso, Myanmar i de molts altres. Sembla que tot s’ha de resoldre per la força. Ens volen fer creure que no hi ha alternativa i que hem d’incrementar els pressupostos militars.
Però val la pena analitzar bé el que està passant, per mirar de superar l’estat de militarització mental i discurs únic al que ens volen sotmetre. I és que les guerres no són més que una manera violenta, arcaica i hipòcrita d’abordar els conflictes, que a més és ineficaç, masclista i estúpida. Ho argumento breument.
Les guerres són una de les màximes expressions de la violència contra les persones, que veuen com es destrueix tot el seu entorn vital i que en molts casos acaben perdent la vida. Una violència patriarcal que ha portat a dir, des dels feminismes, que totes les persones són igualment dignes i plorables i que totes les guerres són masclistes.
I tant les guerres com la militarització i l’escalada militar són cortines de fum hipòcrita per amagar el negoci de la industria militar, el comerç d’armes i la protecció de privilegis com bé s’està denunciant des d’entitats com el SIPRI, el Centre Delàs i altres. Perquè sabem que els nostres dirigents estan fabricant guerres per vendre armes, per controlar els recursos i per intentar incrementar el seu poder geopolític per la força.
Les suposades solucions armades són a més arcaiques i ineficaces. Arcaiques perquè diuen defensar fronteres en un món ja global en que els reptes més seriosos com la crisi ambiental i les pandèmies ens afecten a tota la humanitat. Ineficaces perquè no es pot aconseguir la Pau amb mitjans violents i de destrucció. I perquè, en paraules de Bertrand Badie, ja fa dècades que les guerres no es guanyen. S’acaba negociant, pactant i cedint.
Però a més són estúpides. Ho són perquè l’actual bel·licisme acabarà perjudicant greument els nostres néts i besnéts. Afectarà amb molta més intensitat les poblacions del Sud Global, però també (recordem la Covid) acabarà danyant tant les vides dels nostres descendents com les dels dels poderosos. Ho està advertint una i altra vegada la comunitat científica, sovint silenciada pels polítics i mitjans de comunicació. Sabem que l’escalada militar no resol els problemes sinó que els agreuja, i per això des de la societat civil hem d’exigir un canvi radical de prioritats als polítics bel·licistes. Cal desmilitaritzar i cal tornar a plantejar tractats de desarmament, entre d’altres raons perquè necessitem els diners militars per a salvar-nos com a humanitat.
Europa es troba en un dilema. Guerra o diplomàcia. O més armes o més cura de les persones, de totes sense distinció. Sabrem exigir als polítics que deixin de promoure els negocis criminals de les armes i guerres, que promoguin activament el desarmament i que recondueixin els diners cap a les necessitats reals de la gent? Aixequem la veu demanant transvasar els diners de l’armament al viviment, tot construint un futur habitable per a tothom? Podrem desterrar el masclisme i el pes del patriarcat? Sabrem resoldre els conflictes des del diàleg i l’empatia, cooperant per mirar de resoldre els gran reptes que tindrà la humanitat aquest segle?
Llegeix l'article a Xarxanet
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
