Estats Units negocia entrar en els projectes industrials de defensa de la UE
El 20 de maig del 2019 en aquest mateix blog vam recollir l’empipament de Trump davant les decisions que prenien els estats membre dins la PESCO i que contempla 34 projectes que tenen per finalitat fomentar una base industrial europea de defensa competitiva i innovadora (Jean-Claude Juncker). Per impulsar aquests projectes de defensa el pròxim pressupost de la Unió Europea comptarà amb 13.000 milions d’euros, l’objectiu dels quals serà fomentar que els estats membres realitzin compres conjuntes de fabricació europea que evitin duplicitats de capacitats i ineficiències.
El Fons Europeu de Defensa s’estructura a través de dues finestres “finestra de capacitats”, la finalitat de les quals serà ajudar a finançar a aquells estats que de manera conjunta adquireixin un mateix material militar, que els surti més econòmic. L’esquema de finançament preveu que per cada euro invertit per la UE, els estats membres destinin quatre euros del seu pressupost, la qual cosa equival a què es destinin en total 5.000 milions d’euros anuals a l’adquisició de material militar. La segona “finestra de recerca” té per finalitat incentivar, a través de fons europeus, la recerca en nous projectes de material de defensa tecnologies innovadores en matèria de seguretat i defensa, en les àrees d’electrònica, metamaterials, encriptació, drons o robòtica.
A Washington no van agradar aquests projectes de desenvolupament industrial de defensa adoptats en el marc de la PESCO, van al·legar que els mateixos suposen un clar impuls a la indústria europea, la qual cosa pot posar en risc l’hegemonia en el mercat mundial de la indústria militar nord-americana. Estats Units tem que el tímid impuls a la indústria europea de la defensa pugui amenaçar a llarg termini el domini nord-americà en el mercat d’armes, tem que es repeteixi el fenomen Airbus que en el 1969 va llançar el projecte A300 per a competir amb Boeing, que fins llavors dominava completament el mercat d’avions comercials. Cinquanta anys després Airbus ha arrabassat a Boeing el 50% del mercat. En política monetària, Europa va crear l’euro ara fa 20 anys, i ara ja pot rivalitzar amb una moneda de referència.
D’altra banda el govern Trump està preocupat per perdre el mercat d’armes dins la UE, els preocupa que els estats de la UE disminueixin les seves compres d’armes a la indústria nord-americana i optin pel mercat interior europeu. Entre 2011 i 2015 les empreses nord-americanes van copar el 81% del mercat d’armes a Europa, enfront del 19% de les vendes de la UE als EUA. En definitiva els dos temors americans davant l’impuls de la UE de la indústria europea de defensa són que d’una banda disminueixin les adquisicions europees a la indústria nord-americana i en segon lloc que les exportacions europees a la resta del món facin disminuir les quotes de mercat nord-americà.
L’empipament de Trump ha estat tal que al maig va amenaçar amb represàlies comercials a la UE si posava limitacions a les seves empreses per entrar en aquests projectes militars. L’escull que irrita els nord-americans el trobem en el Reglament del Fons Europeu de Defensa. El Reglament permet la participació d’empreses no comunitàries (nord-americanes, angleses o israelianes) però exigeix que la propietat intel·lectual del projecte sigui exclusivament europea i no permet que països tercers imposin controls a l’exportació de l’armament construït a Europa, és a dir que els EUA no podrien vetar una exportació europea a un tercer país al·legant que comparteixen tecnologia i és contrària als seus interessos, o al contrari que la UE imposi restriccions a una venda nord-americana per a que aquestes armes portin tecnologia de la UE. La participació en projectes PESCO també és limitada i estarà sotmesa a l’aprovació unànime dels països de la UE, la qual cosa genera temor als Estats Units a que un sol veto d’un país els pugui deixar fora. Si tenim present que les exportacions d’armes són instrument de política exterior, aquestes normes europees de propietat intel·lectual i transferència de tecnologies poden suposar un element de control europeu sobre les exportacions dels nord-americans, cosa que per a ells és inacceptable. És per aquesta raó que Washington exigeix als països de la UE que modifiquin el Reglament i amenaça amb impedir que empreses americanes participin en el desenvolupament d’armes a Europa. O canvien les normes o les empreses europees hauran de triar: o renuncien a utilitzar capacitats nord-americanes o hauran de desenvolupar les seves pròpies (veto tecnològic). També amenacen amb no permetre la participació de la indústria de defensa europea amb la indústria nord-americana en territori dels EUA.
En aquests dies i després de mesos de negociació, la UE anuncia que Europa i els Estats Units estan a punt d’arribar a un acord que permeti a les empreses americanes unir-se als projectes militars europeus i beneficiar-se del Fons Europeu de Defensa. El que no han transmès és el contingut de l’acord ni el seu abast.
Llegeix l'article a Público
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
