Ineficiència i paranys de la R+D militar
La recerca científica (R+D) de nous armaments ha estat qüestionada per innombrables personalitats de la ciència, Albert Einstein entre molts altres, doncs aquesta pot tenir aspectes dels quals no en som conscients, sense cap dubte aquells relacionats amb les armes de destrucció massiva (nuclears, químiques i bacteriològiques), però també amb la resta d’armes doncs totes elles tenen com a destinació final la guerra i la seva preparació. És a dir, hi ha un qüestionament moral a la R+D que es destina a l’àmbit militar doncs contribueix l’armamentisme, a la rivalitat entre estats que es tradueix en carreres d’armaments i possibilita l’explosió de nous conflictes.
En sentit contrari, el lobby militar industrial sempre ha cantat les excel·lències de la R+D militar perquè diu que a través del spin-off, el transvasament de tecnologia de l’àmbit militar al civil, contribueix al desenvolupament de béns de consum i redunda en benefici social. I se citen com a exemples, la computadora i Internet desenvolupats pel Pentàgon. Aquesta afirmació és més que qüestionable, quan no una mentida colossal, doncs no se cita que aquestes mateixes innovacions van ser “segrestades” pel Pentàgon fins que no li van treure tots els possibles usos militars, retardant d’aquesta manera la seva explotació i desenvolupament en l’àmbit civil. Respecte a la resta de tecnologies, s’hauria de demostrar, per exemple, quantes d’elles has estat patentades per a la seva explotació civil.
Tot això ve al cas perquè a Espanya, des de mitjan dels anys 1990 s’ha dedicat un gran esforç dins dels pressupostos de l’Estat a la R+D militar per desenvolupar noves armes. Esforç que en 2006 va aconseguir la important xifra d’1.684 milions, xifra que es va mantenir fins a l’arribada de la crisi en 2009, data en què van començar a descendir fins a arribar a 363 milions en 2013. Però ara, de nou, torna a augmentar. Als pressupostos que s’acaben d’aprovar al Congrés de Diputats per 2015, la R+D militar augmenta un 43,5% i aconsegueix els 727 milions.
Aquesta xifra de R+D va destinada a la fabricació de noves armes, de la qual, 563,9 milions sorgeixen com a crèdits a les indústries d’armament a zero interès i a retornar en 20 anys lligats a uns Programes Especials d’Armaments (PEAS), concedits des del Ministeri d’Indústria. Aquests PEAS, encara en etapa de fabricació, són els avions Eurofigther i A400M, fragates F-105, helicòpters Tigre i NH-90, submarins S-80, així fins a 21 programes que des del seu va iniciar en 1997 comporten l’astronòmica xifra de 34.000 milions, dels quals, més de la meitat han sorgit com a R+D.
L’enorme dispendio en R+D militar ronda els 16.000 milions d’euros, es va formular als pressupostos de l’Estat com a “crèdits”. Poso cometes als crèdits, perquè va ser un parany en la qual es troben atrapades les empreses i el propi Ministeri de Defensa, doncs a data d’avui, en la seva major part, no han estat retornats al Tresor Públic. Les indústries afirmen que eren avançaments a compte establerts en un conveni i que quan han lliurat les armes han cobrat la resta de la factura una vegada descomptats els crèdits. I Defensa admet que parteix del seu deute consisteix a retornar aquests crèdits al Tesoro. Un parany comptable que Hisenda no sap com resoldre, doncs si es condonen, cosa que desitja Defensa per alleujar el seu deute, es convertiran en més dèficit públic, que és tant com incomplir amb l’objectiu de dèficit marcat per la UE.
L’augment de les ajudes en R+D per a armaments, un 43,5%, contrasten amb l’escàs 4,8% d’increment per a la R+D civil que contemplen els pressupostos de l’Estat per 2015. Sens dubte el balafiament a produir armaments de dubtosa eficiència, tant en l’àmbit econòmic com a estratègic, doncs la majoria dels PEAS són de dubtosa eficiència per a la seguretat, per exemple els submarins S-80, els EF-2000 o els blindats Lleopard; i segur que són en detriment del desenvolupament del país. I malgrat això, es persisteix a seguir anunciant nous PEAS. Per a l’any proper, Defensa proposa una nova Fragata, la F-105, amb un cost aproximat de 800 milions i s’anuncia que es fabriquessin cinc; i entre 350 i 400 nous blindats 8×8, amb un import final entre 1.000 i 1.500 milions.
La recerca científica té el seu costat més obscur en el tortuós entramat que configura el complex militar-industrial espanyol, que dissenya continus programes d’armaments per beneficiar els seus interessos al marge de les necessitats reals de la ciutadania. Para quan una auditoria sobre el deute procedent de la inversió en armaments? Doncs sabut és, que tot el negoci de les armes està envoltat de corruptelas a través de qüestions com la falta de transparència en els contractes, comissions irregulars i potser prevaricació, que convertirien aquest deute en ilegitima.
Llegeix l'article a El País
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
