La cara oculta de la despesa militar (Avanç de l’informe pressupost militar 2014)

La cara oculta de la despesa militar (Avanç de l’informe pressupost militar 2014)

El Centre Delàs presenta un avanç de l’informe que realitza cada any sobre el pressupost militar espanyol com a motiu de la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat 2014.

La presentació del projecte dels Pressupostos Generals de l’Estat espanyol (PGE) sempre genera una gran expectació i un enorme debat públic, doncs se suposa que són els comptes que han d’assenyalar els camins de les polítiques públiques de l’Estat pel proper any. Això és relativament cert, ja que la realitat és una altra. El pressupost públic pateix innombrables alteracions al llarg de l’exercici que el modifiquen substancialment, tant, que en acabar l’any pot haver sofert un canvi radical.

Això és el que succeeix tots els anys amb el pressupost militar que es veu alterat per incorporacions en diversos àmbits. Resulta que cada any durant l’execució de la despesa assignada al Ministeri de Defensa s’afegeixen recursos al pressupost inicial provinents de diferents àmbits, un augment que en els últims deu anys representen una mitjana anual de 1.500 milions d’euros extres sobre l’assignació inicial. Això és sens dubte un engany, perquè demostra que moltes de les partides pressupostàries estan infravalorades, i que durant l’exercici són complementades amb aportacions extraordinàries.

D’aquest fet podem deduir que la despesa real en defensa de l’Estat espanyol, recollida en els PGE, és manifestament insuficient, per no dir falsa, ja que pot arribar a un 154% sobre l’inicial com va passar l’any 2012.

Això és especialment significatiu en dues partides pressupostàries: el pagament dels compromisos adquirits amb els Programes Espacials d’Armaments (PEAs) i les missions militars a l’exterior.

Així, els pressupostos de 2014 referents als PEAs són una còpia dels de l’exercici de 2012 i 2013.  Es segueix la mateixa estratègia de no comptabilitzar aquesta despesa en els PGE, encara que ja es conegui per endavant, perquè es té la seguretat que el crèdit s’aconseguirà via assignacions extraordinàries.

De fet, tan el 2012 com el 2013 es va recórrer a aquesta via per aconseguir crèdits per import de 1.782,7 i 877,3 M€, respectivament. Passarà el mateix el 2014? Sens dubte, Pedro Argüelles, secretari de Defensa ha assegurat que recorrerà de nou a crèdits extraordinaris per fer front al pagament dels PEAs.

L’altra partida que cada any és consignada de manera insuficient són les operacions militars a l’exterior, anomenades de manera eufemística de “manteniment de la pau”, – atès que no és el que estan portant a terme a l’Afganistan ni a les aigües de l’oceà Índic-, i que cada any tenen una aportació de 14,36 milions. L’any 2012 van tancar l’exercici amb un cost de 766,8 M€ i aquest any 2013, al mes de març, ja tenien aprovada una aportació de 514,5 M€ que en acabar l’any serà superior.

Taula1-avanç

La proposta de pressupost per l’any 2014 de Defensa (vegeu Taula 2) mostra la disminució de la despesa militar respecte el 2013. Es divideix en tres apartats, el del Ministeri de Defensa, 6.776,75, que disminueix un 1,98% respecte l’any anterior, – i no un 3,22% com assenyala el Govern -, ja que s’han de tenir en compte els Organismes Autònoms que augmenten la seva dotació respecte l’any 2013.

El segon apartat és el referent a la despesa militar segons el criteri de la OTAN, on el descens és encara menor, tan sols un 0,63% en comparació al 2013. Això és degut a l’augment experimentat per totes les partides militars repartides per altres ministeris.

El tercer, on es contemplen les partides addicionals on hi afegim el CNI i els interessos del deute que es preveu que disminueixin el 2014 segons el càlcul optimista del Ministre d’Hisenda. En aquest supòsit, la disminució de la despesa militar serà d’un 1,79%. I si se li afegeix la desviació que amb total probabilitat es produirà durant l’ any, aleshores la despesa militar es reduirà finalment un 3,5% respecte el 2013.

Taula2avanç

Alguns Indicadors

Els principals indicadors de la despesa militar prevista pel 2014 mostren que la despesa militar diària és lleugerament superior a l’any 2013 i representa 45,27 milions diaris, un 1,58 del PIB, la qual cosa indica una aportació per persona /any de 353 euros per sufragar una incògnita anomenada Defensa Nacional.  

A més, les variacions en les inversions militars augmentaran un 17,1%, que passaran de 769,1 M€ el 2013 als 900,5M€ el 2014.

La variació més significativa als PGE és la corresponent a la investigació militar per a l’exercici 2014, que és de 506,84 M€. L’any 2013, el pressupost d’aquest apartat va ascendir als 363,38 M€, la qual cosa representa un augment de del 39,5%. En relació a l’apartat corresponent al pressupost per a la investigació civil arriba als 5.633,15 M€, la qual cosa representa un augment d’un 1,3% respecte del pressupost del 2013, que va ascendir a 5.562,45 M€. La inversió en investigació militar arribarà l’any 2014 al 8,26% del total de I+D espanyola, mentre que l’any 2013 tan sols representava només el 6,13%. Amb aquestes dades, és evident que el Govern espanyol farà una clara aposta per la I+D militar l’any 2014.

Taula3-Avanç

Recomanacions

És cert que la crisi dins d’Europa afecta especialment aquells països amb economies menys desenvolupades. Però això no hauria de ser un obstacle perquè els governs d’aquests països, entre ells Espanya, no facin front a la crisi avortant aquelles despeses que es poden considerar menys “productives”. I és que la despesa militar en el seu conjunt entorpeix el desenvolupament econòmic perquè aquesta mateixa despesa dedicada al desenvolupament de béns de l’economia real tindria un efecte més positiu.

Serveixen d’exemple les alternatives següents de reducció de la despesa militar que podrien alliberar milers de milions d’euros per a despeses socials i a l’economia productiva:

1) Dedicar la partida destinada a I + D militar a I + D civil, cosa que suposaria el desviament de 506,4 milions d’euros cap a la investigació civil.

2) Reduir i anul·lar inversions en armaments, especialment les relacionades amb els PEAs, i destinar aquests recursos al desenvolupament de béns civils. Això implicaria evitar el crèdit extraordinari d’aproximadament uns 1.000 milions d’euros, no inclosos en els PGE, anunciat ja pel Ministeri de Defensa.

3) Reduir progressivament els efectius militars d’un exèrcit sobredimensionat, no per engreixar les llistes de l’atur, sinó per realitzar altres funcions de serveis públics que tinguessin un grau d’impacte molt més gran pel benestar de la població.

4) Anul·lar les operacions militars a l’exterior fet que provocaria un estalvi de centenars de
milions d’euros.

Centre Delàs d’Estudis per la Pau
22 d’octubre de 2013
www.centredelas.org / info@centredelas.org



 23/10/2013

Linia de recerca :
Destaquem: Nou mapa interactiu sobre la militarització de fronteres!