La despesa militar i social: el cost d’oportunitat de la despesa militar mundial

Article aparegut al Sipri. Autor: Sam Perlo Freeman.

El SIPRI ha Informat que la Despesa militar mundial el 2015 va ser de 1.676 bilions de dòlars, aproximadament el 2,3% del Producte Interior Brut (PIB) mundial. Aquests alts nivells de Despesa Solen donar lloc a preocupacions al voltant del “cost d’oportunitat” en relació a l’Despesa militar enfront de l’ús. Una manera de veure aquesta qüestió amb certa perspectiva, és comparar la Despesa militar amb la social. Els Governs realment gasten tant en la despesa militar com en l’atenció mèdica, per citar un exemple? Podem també observar què més aquests diners podrien aconseguir si es gastés en altres àrees Específiques. De manera particular, de quina manera incidirien aquests recursos quant a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (SDGs, per els sigles en anglès)?

La despesa militar davant la despesa en salut.

Per comparar les despeses militars i de salut a nivell mundial necessitem dades fiables. Pel que fa a la dada militar, fem servir l’última xifra de la base de dades sobre despeses militars proporcionats pel SIPRI. I pel que fa a les de salut, utilitzem les estimacions més recents de l’Organització Mundial de la Salut al voltant de la despesa pública que els governs fan en salut com a percentatge del PIB. Això últim inclou tots els nivells de govern: central, federal, regional, municipal, etc. Això és necessari si volem fer comparacions significatives; ja que en alguns països la major despesa que es fa en salut és realitzat en inferiors al govern central. La dada està disponible a la base de dades del World Bank World Development Indicators database i ha estat reexaminat perquè es basin en les mateixes xifres que el PIB i el SIPRI proporcionen, els quals, al seu torn, vénen del International Finance Statistics (IMF, per les seves sigles en anglès).

La despesa al 2013

Com es compara la despesa militar amb la de salut? En primer lloc, una bona notícia: els governs de tot el món van gastar poc més de dues vegades més en salut que en el militar l’any 2013: 5,9% del PIB mundial van ser destinats a la salut pública, en comparació amb el 2,3% per a assumptes militars.

Això, però, oculta grans variacions a nivell regional. El percentatge del PIB destinat a despeses de salut el 2013 va variar des del 1,4% a l’Àsia Central i a Àsia del Sud, a l’8,1% a Nord Amèrica. Així mateix, el percentatge regional de la despesa militar del PIB el 2013 va variar d’un 1,4% a Llatinoamèrica i el Carib a un 4.6% a l’Orient Mitjà. De manera que, Orient Mitjà, Europa de l’Est, Nord d’Àfrica, i Àsia Central i del Sud van gastar més en el militar que en salut pública el 2013.

Despesa en salut versus despesa Militar, 2013.

Els totals per regions poden ser fàcilment distorsionats de només un o dos països, per tant, és important tenir en compte també les dades de cada país. Entre 2011 i 2013, el 80% dels països, dels que hi va haver dades disponibles, van gastar més en salut que en assumptes militars. Novament, Nord d’Àfrica, Orient Mitjà, Àsia del Sud i Europa de l’Est van tenir una alta proporció de despesa militar.

A part de les variacions regionals, una característica interessant de les dades és el tipus de països més probables a prioritzar la despesa en salut o en el militar. En Polity IV database, creat pel Center for Sytemic Peace, categoritza els països com a democràcies, autocràcies, o una categorització intermèdia. De les 92 democràcies, el 93% gasten més en salut que en el militar. De les 20 autocràcies, gairebé la meitat van gastar principalmente en el militar. La democràcia pot ser que sigui significativament imperfecta, però aquestes xifres suggereixen que és a través dels pressupostos que els governs hauran de basar-se per retre comptes al seu poble.

Pel que fa a les tendències, la despesa global militar amb prou feines ha canviat entre 1995 i 2015 (oscil·lant al voltant del 2,3%), mentre que en els anys 1995 i 2013 el percentatge global de la despesa en salut en el PIB s’ha incrementat del 5,4% al 5,9%.

L’increment en les despeses de salut és particularment notable a l’Àfrica (del 1,9% al 2,8%) i Llatinoamèrica (del 3,2% al 4,3%). Hi va haver també increments en altres regions, però particularment cap canvi a Àsia i a Oceania, i una significativa caiguda en l’Est d’Europa. Mentrestant, la despesa militar s’ha vist disminuïda significativament a Europa occidental i central entre 1995 i 2015, però s’ha incrementat substancialment en el Nord d’Àfrica i Europa de l’Est, on sobretot hi ha hagut un gran augment en els últims 2-3 anys. A l’Orient Mitjà també s’ha vist un gran increment en els últims anys, però la proporció de la despesa militar segueix estant per sota del seu nivell en 1995.

Una imatge més clara emergeix quan ens fixem en cada país de forma individual. En els països dels quals es disposa de dades, el 73% va incrementar la mitjana de la despesa en salut en relació al PIB a 1995-97 i en 2011-13. De manera similar, el 72% va reduir el pes relatiu de la despesa militar en relació al PIB entre 1995-97 i 2013-15. (Cal tenir en compte que hem escollit fixar-nos en la mitjana d’un període de 3 anys per reduir els efectes -particularment extrems- que tindria un any de variació). En general, la proporció de països que gasten un major percentatge del seu PIB en sanitat enfront del que es gasta en assumptes militars es va incrementar el 61% el 1995-1997 al 80% el 2011-13. No obstant això, els països de dues regions de l’Orient Mitjà i Europa de l’Est inverteixen aquesta tendència, on una part important de països han reduït el percentatge que suposa sobre el PIB la despesa en salut i han augmentat el de la despesa militar.

És temptador suposar que els països han estat deliberadament redirigint les seves despeses del militar a la salut. No obstant això, no hi ha una relació clara entre països que van augmentar la seva despesa militar en termes relatius entre els períodes 1995-97 i 2011-13 amb les mateixes probabilitats d’augmentar la despesa en salut, com amb aquells països que van reduir també en termes relatius els despeses militars.

Objectius del Desenvolupament Sostenible

Els alts nivells de despesa militar sovint són identificats per activistes de la societat civil com un important malbaratament de recursos que d’altra manera podria anar dirigida a les necessitats humanes. La Campanya Global sobre la Despesa Militar (GCOMS), per exemple, ha demanat una reducció global del 10% de la despesa militar a canvi que els recursos estiguin redirigits al desenvolupament. En una escala més modesta, el president de Kazakhstan, Nursultan Nazarbayev, ha fet una crida a tots els països a donar l’1% de la seva despesa militar per al Fons Especial de les Nacions Unides per al Desenvolupament Global.

El 2015, les Nacions Unides van acordar 17 nous Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a successors dels objectius de desenvolupament del Mil·lenni. Molts d’ells requereixen una inversió financera substancial, tant per als països en vies de desenvolupament com també per als donants, així com els canvis polítics i socials. Com de lluny podrien arribar aquestes retallades en la despesa militar mundial per a la consecució d’alguns dels ODS si es comptés amb els recursos alliberats a aquests objectius? A continuació es mostren alguns exemples, amb estimacions comparades al nivell actual de despesa militar.

1. D’acord amb un informe de 2015 de l’OCDE sobre el finançament del clima, un alt nombre de països desenvolupats amb alts ingressos s’han compromès a augmentar l’ajuda als països en desenvolupament amb uns 100.000.000.000 $ a l’any el 2020 per finançar la tecnologia verda i per ajudar a lluitar amb les conseqüències del canvi climàtic (SDG 13). Això equival a un 8,3% de la despesa militar d’ingressos alts dels països desenvolupats en 2015.

2. Un informe de 2015 de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació suggereix que l’eliminació de la pobresa extrema i la fam de manera sostenible per a l’any 2030 (ODS 1 i 2) requeririen un estimat addicional de 265.000.000.000 $ a l’any, de mitjana, (preus de 2013). D’aquesta quantitat, entre 89-147 milions $ hauran de provenir de fons públics, situant les necessitats totals anuals de despesa pública en 156-214 milions de dòlars (preus de 2013). Això equival a entre un 9,5 i un 13% de la despesa militar mundial el 2015.

3. L’Informe sobre el seguiment mundial de l’Educació per a Tots 2015 va trobar que la provisió de l’educació primària i secundària primerenca universal de qualitat adequada per a l’any 2030 (SDG 4) requeriria un addicional de 239.000.000.000 $ a l’any (preus de 2012 ). Els que podrien provenir dels recursos interns dels països, en conjunt amb el que provisionen els països donants. La quantitat exacta que els països donants haurien de proporcionar depèn de l’educació dels països de baixos i mitjans ingressos en els propers 15 anys. Si la despesa en educació com a part del percentatge del PIB segueix augmentant el 2015 fins al 2030, l’informe calcula que es necessiten 22 de milions de dòlars cada any. Si la despesa en educació com a percentatge del PIB només es porta a terme en els nivells actuals, la quantitat requerida s’incrementa a 52500000000 $ a l’any. És a dir, el 3,2% de la despesa militar mundial el 2015.

4. Un informe de 2015 per la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible va rebel·lar que l’assoliment dels ODS en salut, educació, agricultura i seguretat alimentària, l’accés a l’energia moderna, proveïment d’aigua i sanejament, les telecomunicacions i la infraestructura de transport, els ecosistemes, i la resposta d’emergència i humanitària (ODS 2, 3, 4, 6, 7, 9, 11, 13, 14 i 15), incloses les quantitats addicionals que permetin la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació, requeriria encara més la despesa de fonts públiques de 760- 885.000.000.000 $ a l’any entre 2015-30 (segons valors de 2013). Això equival al 46-54% de la despesa militar mundial el 2015.
Amb tan sols la reassignació d’al voltant del 10% de la despesa militar mundial, seria suficient per aconseguir importants avenços en alguns objectius claus de desenvolupament sostenible, suposant que aquests recursos podien emprar-se amb eficàcia, i que els principals obstacles, com la corrupció i els conflictes , podrien ser superats.

Per descomptat, aconseguir que els països acceptin una reducció de les despeses militars no és tasca fàcil, especialment en un moment en què les tensions globals han anat en augment. Com es distribuirien aquestes retallades? Seria d’esperar més de les grans potències? Com reaccionarien els països que es consideren en situació de vulnerabilitat davant d’una proposta d’aquest tipus?

Tanmateix, els exemples anteriors ens donen una idea dels enormes costos d’oportunitat que hi ha als actuals nivells de despesa militar mundial.

---