La segona sessió de l’Escola Pacifista a Barcelona reuneix activistes de tot l’Estat espanyol per aprendre sobre la guerra d’Ucraïna i els vincles entre crisi climàtica i gènere, i militarisme
La guerra d’Ucraïna i la necessitat de confrontar els discursos bel·licistes imperants en el debat públic, mediàtic i polític, amb una anàlisi crítica del conflicte que promogui els valors de la cultura de pau i la noviolència enfront els conflictes armats, van centrar l’acte central del segon mòdul de l’Escola Pacifista que va tenir lloc a Barcelona el dijous 31 de març i el dissabte 2 d’abril. El mitjà escollit per promoure aquestes reflexions i debat va ser el cinefòrum que, sota el títol “Aturem la guerra: Respostes pacifistes a preguntes sobre la guerra a Ucraïna”, va arrencar amb el passi del documental “La Guerra Empieza Aquí”. El documental té el punt de partida en la negativa del bomber Ignacio Robles de participar en un embarg d’armes amb destinació a l’Aràbia Saudita al Port de Bilbao. Aquesta negativa va posar sobre avís diversos col·lectius socials del fet de que des d’Euskadi s’estaven enviant regularment armes destinades al conflicte del Iemen, usades, en molts casos, contra la població civil. A banda de recollir el testimoni d’Ina Robles i de les mobilitzacions contra el comerç i la indústria de l’armament a Euskadi, el documental reflexiona
sobre les nostres coresponsabilitats en els conflictes armats arreu. El seu protagonista, Ina Robles, bomber i activista pacifista contra el comerç d’armes, va arrencar el debat posterior al passi del documental, enllaçant les reflexions a que convida el film, amb la situació actual amb la guerra d’Ucraïna. Javi Raboso, sociòleg i activista pels drets humans, responsable de la campanya de Cultura de Pau a Greenpeace; va ser una de les altres veus en el debat, que va oferir una anàlisi del conflicte actual posant el focus en els vincles entre el conflicte i la seguretat energètica, en el context de crisi climàtica. Per la seva banda, Jordi Calvo, coordinador i investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, expert en pau i seguretat, va assenyalar els interessos darrere dels conflictes armats, partint de l’augment de les cotitzacions en borsa de les principals empreses d’armament mundials, i analitzant l’actual procés de militarització. L’acte va comptar també amb la participació d’Elisenda Ribes, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, experta en l’anàlisi de gènere del militarisme, que va fer la presentació d’aquest segon mòdul del cicle formatiu, que va començar a l’Auditori del Pati Manning de Barcelona.
El dissabte van tenir lloc a la seu de Lafede.cat a Barcelona els dos tallers que donaven continuïtat als tallers iniciats al mòdul celebrat a Donostia. El primer taller, sota el títol “Gènere, pau i militarisme: feminisme pacifista” va ser impartit per les investigadores del grup de recerca de gènere del Centre Delàs, Maria de Lluc i Anna Montull, que van iniciar la sessió llançant les següents qüestions a les participants: pot una estructura militarista deixar de ser patriarcal? I viceversa? El taller va aportar eines i recursos per comprendre conceptes i fenòmens com l’aculturació i el purplewsahing a l’exèrcit, el paper de la dona a les forces armades, les dones i els processos de pau o la idealització de les dones en la lliuta armada, entre d’altres.
El segon taller, impartit pels membres del grup de recerca del Centre Delàs sobre militarisme i crisi climàtica, Pere Brunet, Chloé Meulewaeter i Albert Orta, i pel membre de Greenpeace, responsable de la campanya de Cultura de Pau, Javi Raboso; va abordar les relacions entre el militarisme i la crisi climàtica. Aquest segon taller, sota el títol “Crisi climàtica, militarització i alternatives des de la cultura de pau”, es va dividir en dues parts. En la primera les talleristes van fer una aproximació als vincles entre la crisi climàtica i la militarització, parlant del paper dels discursos en la militarització, del sistema militar com a responsable instrumental de l’actual crisi climàtica, de la petjada ecològica militar i la relació de tot plegat amb les rutes dels combustibles fòssils. En la segona part del taller es va convidar a repensar plegades en alternatives des de la cultura de pau a la tendència exposada en la part prèvia. Les talleristes van iniciar el debat parlant de seguretat energètica i seguretat humana, la necessitat de la notificació de les emissions de CO2 militars i, en general, de nous reptes globals i propostes de demilitarització i pau.
La pròxima sessió de l’Escola Pacifista tindrà lloc el divendres i dissabte 23 i 24 d’abril a Granada i en la plataforma online, i se centrarà en les eines d’anàlisi de conflictes i pau i obrirà amb la conferència “Què queda a l’Afganistan després de la fi de la Guerra: violències de gènere, lluita pels recursos, què hi fa la Comunitat Internacional?” que acollirà la presentació del llibre “La Guerra Contra el Terror. 40 mitos entre la invasión y el abandono de Afganistán” i es comptarà per al debat amb la participació d’Alejandro Pozo i José Ángel Ruiz Jimenez, amb la presentació i moderació de Chloé Meulewaeter. La conferència tindrà lloc a la llibreria Bakakai de Granada a partir de les 18:00h. Els tallers tindran lloc al mateix espai el matí de dissabte, i se centraran aquesta vegada en l’“Anàlisi de Conflictes Armats, identitat i polarització” i “L’Economia violenta, alternatives pacifistes i noviolentes”. Tota la informació i formulari de matrícula aquí.
Compartir
Publicacions Relacionades
