L’enganyosa política governamental d’exportació d’armes
Aquest dimecres es presenta en la Comissió de Defensa del Parlament les estadístiques d’exportacions d’armes espanyoles 2012.
Aquestes estadístiques mostren que en el 2012 les exportacions de material de defensa van ascendir a 1.953 milions d’euros i van disminuir en un 19,6% respecte de l’any anterior, però cal destacar que malgrat aquesta disminució puntual, la tendència segueix sent a l’alça; l’increment del valor de les exportacions entre 2003 i 2012 ha estat d’un 410%.
Les estadístiques que es presenten, no inclouen cap referència a la política governamental de foment de les exportacions, aquesta política cal buscar-la en la Directiva de Defensa Nacional, de juliol de 2012 en la qual es marca l’objectiu d’impulsar la indústria espanyola de defensa i la seva internacionalització, és a dir, ajudar a accedir a mercats en l’exterior. També cal buscarla en l’entramat d’entitats vinculades al Ministeri de Defensa com l’Oficina de Suport Exterior,un òrgan de la Direcció general d’Armament i Material del Ministeri de Defensa, les Oficines de l’agregat de Defensa, que formen part de les ambaixades espanyoles a l’estranger i que estenen la seva presència a 82 països; l’empresa pública DEFEX, S. A., que ha triplicat els seus beneficis en 2012, aconseguint els 4,3 milions d’euros; i l’empresa pública Enginyeria de Sistemes per a la Defensa d’Espanya, S. A. (ISDEFE), empresa presidida pel Secretari d’Estat de Defensa.
Finalment tenir present el salt qualitatiu en la política de foment de les exportacions d’armes que va suposar l’aprovació de la llei 12/2012 per mitjà dels anomenats contractes Govern a Govern, aquests contractes són signats pel Ministeri de Defensa i en ells es compromet a garantir el subministrament contractat amb un país tercer. Malgrat la importància d’aquests contractes, les estadístiques avui presentades no ofereixen informació alguna sobre els contractes establerts.
Les estadístiques oficials se centren en les xifres de les exportacions realitzades, deixant en un plànol molt secundari les exportacions autoritzades. Aquesta metodologia no és neutra, ja que ofereix una imatge distorsionada de l’actuació de l’Administració. Les xifres de les exportacions autoritzades, encara que encara no s’hagin realitzat, són molt importants ja que ofereixen una imatge més real de com s’està interpretant la normativa sobre comerç d’armes.
Resulta cridaner que en 2012 s’hagin realitzat exportacions per valor d’1.953 milions d’euros, autoritzant-se exportacions per valor de 7.692 milions. Una part del material autoritzat i no exportat en l’exercici fiscal 2012, es realitzarà segurament en el 2013 o en anys posteriors.
L’exportat amb prou feines suposa el 25% de l’autoritzat. Si es confirma aquesta tendència en els propers anys, es demostrarà que la política governamental de foment de les exportacions d’armes està començant a donar resultats.
De les estadístiques 2012, destacar que les denegacions a l’exportació han estat simbòliques, insignificants i contradictòries. En el cas de Bahrain es va denegar l’autorització d’exportació d’ulleres de visió nocturna i sistemes d’observació i tir, a causa de la seva situació interna de tensió o conflicte i per la possibilitat de desviament. No obstant això sí es va autoritzar l’exportació a Bahrain de municions diverses per valor de 20 milions € i de bombes, coets, torpedes i míssils per valor de 21 milions €. Resulta cridanera la incoherència en la forma en què s’apliquen els criteris 3 (situació interna del país de destinació) i 7 (risc de desviament) de la Posició Comuna de la Unió Europea, criteris recollits també en la Llei 53/2007 sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús. Una incoherència que posa de manifest la importància dels interessos econòmics i comercials a l’hora d’autoritzar les exportacions d’armes. S’és més rigorós amb les exportacions d’escàs valor, en aquest cas les ulleres de visió nocturna, mentre que s’interpreta la llei de forma menys exigent quan ens trobem davant una operació de quantia important.
En definitiva les estadístiques avui presentades poden servir per a estudiosos, però si el Congrés dels Diputats vol exercir la seva funció de control sobre l’actuació del Govern, funció que li atribueix l’article 66 de la Constitució, haurà d’organitzar sessions on es discuteixin i s’estableixin criteris i prioritats respecte a les exportacions d’armes. No oblidem que aquestes exportacions en algunes ocasions són utilitzades com a instrument d’acció política exterior.
Prenguem en consideració que en aquests moments el Ministeri d’Afers exteriors ha donat suport, a la decisió de la UE, en l’aixecament de l’embargament d’armes a les fraccions rebels o insurgents de Síria, al mateix temps que Obama acaba d’anunciar la proposta d’estudiar el tancament de l’espai aeri a l’exèrcit de Síria. En cas que es dugui a terme aquestes dues mesures s’intervé en la capacitat de l’ús de la força en els dos bàndols enfrontats, això si al·legant que aquestes dues mesures es prenen per raons humanitàries. La qüestió és si armant el conflicte o equilibrant la capacitat de l’ús de la força d’ambdues parts, creiem que disminuiran les morts humanes.
Llegeix l'article a Público
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
