Les Jornades “Seguretat feminista contra el bel·licisme hegemònic” apleguen prop d’un centenar de persones a Barcelona per debatre i posar en valor teories crítiques de la seguretat

El passat dimecres 25 d’octubre el Centre Delàs vam celebrar les nostres Jornades anuals, enguany sota el títol “Seguretat feminista contra bel·licisme hegemònic”, que vam organitzar amb la col·laboració de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i la Universitat Internacional de la Pau. La trobada va tenir lloc a al Saló d’Actes de l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, i va tenir com a objectiu posar sobre la taula que la seguretat feminista s’erigeix com a dic de contenció del militarisme i la guerra, i concretar-ho amb exemples de polítiques de seguretat diferents, alternatives i diverses que han sigut implementades a ciutats i països del nostre entorn.

La diputada delegada de Relacions Internacionals, Agenda 2030, Agendes urbanes i Innovació de polítiques públiques de la Diputació de Barcelona, Núria Parlon; la presidenta de la Universitat Internacional de la Pau, Neus Sotomayor; la presidenta de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, Montse Tafalla; i el president honorífic del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Pere Ortega, van donar la benvinguda a les jornades.

La professora de Política i Relacions Internacionals a la Royal Holloway, Universitat de Londres, i una de les veus reconegudes internacionalment experta en gènere i seguretat, Laura Sjoberg, va obrir les Jornades amb la conferència “Seguretat feminista i teories crítiques de seguretat per prendre decisions polítiques que evitin la guerra”, que va presentar i conduir la investigadora del Centre Delàs i experta en conflictes armats, seguretat i feminismes, Blanca Camps-Febrer. Sjoberg va proposar en la seva ponència cinc decisions feministes que considera que s’haurien de prendre per assolir una seguretat veritable i que poden ajudar a fer la pau més viable, més popular i més interessant en la varietat de contextos polítics: primer, incloure els valors que tradicionalment s’han associat a la feminitat; segon, ampliar la concepció de què és violència, entenent que l’existència i l’absència de violència no són una dicotomia, que la violència és un contínuum; tercer, plantejar un enfocament que emfatitza l’empatia, reaccionar amb empatia davant del que s’oposa a l’empatia és en realitat una via per desescalar conflicte; quart, assenyalar i parar atenció als impactes més que a les intencions, ja que en un pla d’emocionalitat, és important tenir en compte la voluntat, però cal visibilitzar i responsabilitzar-se sobre les conseqüències per no menystenir-les; i cinquè, acceptar una complexitat inevitable en tota decisió política, les actuacions parcials o curt-terministes sovint agreugen el conflicte.

La investigadora i presidenta del Centre Delàs, experta en gènere, seguretat, Drets Humans i militarisme, Nora Miralles, va presentar el diàleg “Alternatives locals i globals a la seguretat militaritzada” que va comptar amb les veus d’expertes en polítiques de seguretat diferents, alternatives i diverses que han sigut implementades a ciutats i països del nostre entorn: “Encetem un període incert, de vertigen. La impotència de les organitzacions internacionals, la sensació de manca de normes, la inexistència d’una protecció real dels drets humans que han posat de relleu els últims esdeveniments, ens fa pensar que el que s’anomena seguretat internacional o el que s’anomena seguretat ciutadana no buscaven en realitat assegurar el benestar, el sosteniment de la vulnerabilitat i de la fragilitat humanes, la protecció dels drets sinó més aviat la protecció i el sosteniment i la supervivència d’un determinat ordre social”. El membre del grup motor de RISE (Red Internacional para la Innovación en la Seguridad), Professor del Màster Universitari Ciutat i Urbanisme de la UOC, Vicens Valentín, una anàlisi de la convivència, la inseguretat i el conflicte, a partir d’un l’exemple del seu abordatge des de polítiques públiques de seguretat pacífiques, que no es basen en la repressió. La sotscap de l’àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’Institut Metròpoli, investigadora en polítiques de seguretat i prevenció, Cristina Sobrino, va tancar l’acte amb una anàlisi de l’estat de la percepció de la seguretat en l’àmbit local a casa nostra, a partir de les enquestes de victimització, i la integració de la perspectiva de gènere en aquestes.

Amb aquestes jornades el Centre Delàs dóna continuïtat al congrés organitzat el 2019 “Una altra seguretat és possible”, i les Jornades organitzades el 2022 “Una altra seguretat és possible i urgent. Nous escenaris per construir pau des dels marges: el paper de les ciutats i la societat civil” per continuar incidint i reflexionant sobre les alternatives que tenim a l’hora de proveir seguretat i construir la pau al món. L’acte es va organitzar amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona.

En un acte previ a les Jornades, el dimarts 24 d’octubre es va celebrar una trobada amb representants dels moviments feministes i de pau de casa nostra, aprofitant la visita de l’experta Laura Sjoberg a Barcelona. El seminari el vam organitzar des del Centre Delàs i l’ICIP i va consistir en una primera part d’intercanvi amb Sjoberg, sobre l’estat de la qüestió de la seguretat i la pau amb perspectiva de gènere, en l’àmbit internacional però també aterrat en l’àmbit local, abordant com s’entrellaça la política global de pau i de seguretat amb les dinàmiques locals. En una segona part de la sessió, es va treballar conjuntament en la identificació de propostes concretes d’acció que permetin fer front als diferents reptes identificats en el diàleg amb Sjoberg pel que fa a la introducció de la perspectiva feminista en l’àmbit de la pau i la seguretat. Una vintena de representants d’entitats, centres i col·lectius pacifistes i feministes catalans van participar en la trobada que va tenir lloc a la seu de Lafede.cat a Barcelona.