Més de 60 persones reflexionen sobre els “Terrorismes del segle XXI” en les Jornades del Centre Delàs a Sant Cugat del Vallès

Més de 60 persones reflexionen sobre els “Terrorismes del segle XXI” en les Jornades del Centre Delàs a Sant Cugat del Vallès

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau va organitzar el passat 18 de setembre a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès les Jornades “Terrorismes del segle XXI” que van comptar amb reconeguts ponents experts, per reflexionar sobre els conceptes de terrorisme i extremisme violent, i les relacions entre el Món Àrab i Occident.

La primera taula, “¿Extremisme violent o terrorisme?” va comptar amb José Ángel Brandariz, que va enfocar la problemàtica des de la seva expertesa jurídica, centrant-se en la legislació espanyola en matèria antiterrorista, mentre que Jesús Núñez Villaverde va fer una radiografia dels principals grups gihadistes actuals i en quins contextos sorgeixen. La segona taula, “Món Àrab i Occident: una relació conflictiva” constituïda per Santiago Alba Rico, va  proporcionar algunes reflexions addicionals sobre el gihadisme i sobre les dinàmiques del món àrab i musulmà, i Lourdes Vidal es va focalitzar en la islamofòbia.

Aquestes jornades van permetre una clarificació terminològica i una aproximació a ells, en la vida quotidiana. Entre ells, el focus mediàtic que té el gihadisme que fins ara no l’havia copsat amb aquesta intensitat. Malgrat les alarmes que genera, es troba dimensionat pel que fa a la seva importància. Això no vol dir que no sigui una amenaça real, que ho és, però n’hi d’altres que són veritablement amenaces existencials com les armes nuclears i de destrucció massiva o el canvi climàtic. Per a enfortir aquesta afirmació, és necessari entendre que el gihadisme, allà on ha pogut i pot controlar territori, no es deu a les seves capacitats i victòries militars, si no a l’existència de buits de poder.

Una de les altres clarificacions que es va dur a terme va ser les de l’islam polític i el gihadisme. La primera compta amb el suport significatiu de la població i per tant, cal normalitzar-ho i conversar amb ell. I la segona, segons el model actual de resposta davant el fenomen, comporta respostes militars que generen patiment a la població, davant del context polític i socioeconòmic.

Com a últim punt de les jornades, es va tractar el gihadisme aquí i al món àrab musulmà, on s’evidencia la manca de consens terminològic que afecten l’avaluació, estratègies i respostes davant del fenomen.



 10/10/2018

Linia de recerca :
Destaquem: Nou mapa interactiu sobre la militarització de fronteres!