Propostes per vèncer al jihadisme – Pere Ortega
Els atemptats de París han desfermat posen sobre la taula de nou el problema de com fer front als atacs terroristes. La resposta no sembla diferir de la George Bush després de l’11-S, retallada de drets i més guerra.
Sobre la qüestió, “Els mitjans i els fins”, portem, des d’Aristòtil debatent. Però així i tot, és pertinent continuar fent-ho, especialment, quan arran dels atemptats de París, sorgeixen corrents d’opinió que demanen intensificar els bombardejos sobre Síria, o el mateix Cap d’Estat de França, François Hollande, declara la guerra al terrorisme i proposa retallar les llibertats de forma similar al que va fer George Bush després dels atemptats de l’11-S de 2001.
Aquests atemptats, com altres anteriors, han estat duts a terme per grups que s’autodenominen jihadistes i que en nom de l’Islam ataquen a aquells que, tant dins com fora de l’Islam consideren els seus enemics, especialment com a venjança contra els qui els combaten a Síria o l’Iraq. I formen part, de la guerra que Daesh ha declarat a tots aquells països que s’han alineat al costat d’Estats Units en la coalició internacional que ha intervingut militarment en el Proper Orient. Coalició a qui consideren la principal causa dels mals que sofreixen els països musulmans, segons la seva interpretació fonamentalista polític-religiosa de l’Islam.
La violència armada perpetrada per aquests grups jihadistes es duu a terme mitjançant accions terroristes amb la intenció de causar el major nombre de víctimes civils i que busquen especialment un gran impacte mediàtic, així demostrar al món la seva força i capacitat destructiva.
Sense cap dubte cal dir que s’ha de combatre a aquesta organització, però a més, també cal dir, que no és fàcil combatre a uns subjectes que actuen en la clandestinitat dins dels nostres països. Com tampoc serà suficient derrotar-los militarment als territoris que controlen a Síria i Iraq. Per què fugiran i s’amagaran en altres territoris, formaran noves cèl•lules que continuaran desestabilitzant països. Aleshores els bombardejos o intervencions militars fins i tot seran contraproduents, perquè produiran més dolor, més destrucció i caos en els països on s’actuï, i donarà peu a que sorgeixin nous voluntaris johadistes en una espiral de violència sense fi.
Aleshores, caldrà buscar altres mitjans per acabar amb el jihadisme. El primer i imprescindible és reconèixer que els estats europeus són part del problema i per tant de la solució. Em refereixo a les polítiques practicades des dels nostres propis governs amb els països del món àrab musulmà. En efecte, som responsables del suport o laisser faire de les polítiques colonials i repressives que Israel practica amb els palestins i que són una humiliació per a tot el món àrab i musulmà. Som responsables directes de les guerres i ocupacions d’Afganistan, l’Iraq Líbia, Síria i Iemen. Països que hem bombardejat, prestat ajuda militar o armat a grups rebels que allí actuen, o de suport als estats implicats en aquestes guerres. Guerres que han generat molt odi cap als nostres països. Per tant, és imprescindible caminar en sentit contrari i trobar a través de negociacions amb totes les parts un alto-el-foc immediat que acabi amb els centenars de milers de morts i els milions de refugiats que fugen de guerres que també són nostres.
Una segona qüestió de no menor importància és canviar les polítiques cap als països del Proper Orient. S’ha d’acabar amb el suport a aquests règims repressius en llibertats i drets de les seves poblacions, quan aquestes, precisament, es van revoltar (primaveres àrabs) en la seva demanda. Això comporta que cal exigir a aquests governs, inclòs Israel, que les relacions polítiques i els tractats comercials han d’estar subjectes a garanties de respecte dels drets de les seves poblacions.
Unes polítiques d’aquest tipus, evitarien que els nostres països fossin vistos com a còmplices de les agressions que sofreixen les poblacions de l’àrea de majoria musulmana. Se’ns dirà que això, tal com estan les coses, és una política a llarg termini i no evitarà que Daesh o AlQaeda continuïn atacant els nostres països. Segur que és cert, però apaivagaria els greuges i els rancors d’aquelles poblacions cap a nosaltres, aïllaria als grups jihadistes i ajudaria a l’enteniment entre poblacions.
Les intervencions militars, els bombardejos i les vendes d’armes als governs de Proper Orient ni es poden disfressar d’humanitàries ni resolen els conflictes, sinó al contrari, generen més odi i noves venjances.
Llegeix l'article a Público.
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
