Què podem fer amb la despesa militar?

S’ha presentat el projecte de pressupost militar per a l’any 2014. Com en anys anteriors, els comptes del Ministeri de Defensa estan infradotats per tal d’amagar la despesa militar real.

Així, durant l’execució del pressupost, s’afegiran recursos al pressupost inicial provinents de diferents àmbits. Es tracta d’un engany: per exemple, l’any 2012, l’augment al final de l’exercici va arribar a un 37% sobre l’inicial; i el 2013, fins al mes de setembre ha augmentat un 26%, quan s’havia dit que baixava un 6%.

Això és especialment significatiu en dues partides: una per fer front al pagament dels compromisos adquirits amb els Programes Especials d’Armaments (PEA), i una altra amb les missions militars a l’exterior. Així, en els pressupostos de 2014, els PEA són un calc dels de l’exercici de 2012 i 2013 i se segueix l’estratègia de no comptabilitzar aquesta despesa, encara que ja es conegui per endavant, perquè tenen la seguretat que el crèdit s’aconseguirà de forma extrapressupostària. El 2012 i el 2013, es va concórrer a aquesta via per aconseguir crèdits per un import de 1.782,7 i 877,3 M€, respectivament. Passarà el mateix l’any 2014? Sens dubte. Pedro Argüelles, secretari de Defensa, ha assegurat que necessitarà 915 milions per fer front al pagament dels PEA.

L’altra partida que cada any és consignada de manera insuficient són les operacions militars a l’exterior, denominades de manera arbitrària de “manteniment de la pau”, atès que no és el que estan portant a terme a l’Afganistan ni a les aigües de l’oceà Índic, i que cada any tenen una aportació de 14 milions. L’any 2012 van tancar l’exercici amb un cost de 767 M€ i aquest any 2013 al mes de març tenien aprovada una aportació de 514 M€ que en acabar l’any segur que serà superior.

Ambdues partides són un cas manifest de frau pressupostari per ocultar a l’oposició política i a l’opinió pública el veritable pressupost militar. Es consignen de manera insuficient aquestes partides per després incrementar-les amb diversos mecanismes comptables i que provenen de diversos àmbits (Taula 1): els crèdits extraordinaris per fer front al pagament dels PEA; les partides ampliables amb traspassos que provenen d’un calaix de sastre anomenat Fons de Contingència; algunes transferències externes, per exemple de l’ONU per a missions a l’exterior; ingressos propis, generats per la venda del patrimoni de Defensa (habitatges, terrenys, casernes i venda d’armes).

La proposta de pressupost per a l’any 2014 de Defensa (vegeu Taula 2) mostra la disminució de la despesa militar respecte al 2013. Es divideix en tres apartats: el del Ministeri de Defensa, 6.776,7, que disminueix un 1,98% respecte de l’any anterior, i no un 3,2% com assenyala el Govern, ja que s’han de tenir en compte els Organismes Autònoms, que augmenten la seva dotació respecte de l’any 2013. El segon apartat és el referent a la despesa militar segons el criteri OTAN, llavors el descens és encara menor, tan sols un 0,6% en comparació al 2013. Això és degut a l’augment experimentat per totes les partides militars repartides per altres ministeris. El tercer és on es consideren les partides addicionals que nosaltres afegim del CNI i els interessos del deute, que a causa de la previsió optimista d’Hisenda baixaran el 2014, la qual cosa és molt suposar. Llavors, la disminució de la despesa militar és d’un 1,79%. I, si s’hi afegeix la desviació que es produirà indicada durant l’ any, aleshores la despesa militar es reduirà un 3,5% en comparació de l’any 2013.

Alguns Indicadors

Els principals indicadors de la despesa militar previstos per al 2014 mostren que la despesa militar diària és lleugerament superior a la de l’any 2013 i representa 45,27 milions, un 1,58 del PIB, la qual cosa indica una aportació per persona/any de 353 euros per sufragar una incògnita anomenada Defensa Nacional. A més, les variacions en les inversions militars augmentaran en un 17,1%, que passaran de 769,1 M€ el 2013 a 900,5M€ el 2014.

La variació més significativa és la corresponent a la investigació militar, que per a l’exercici 2014 és de 506,84 M€, cosa que representa un increment espectacular del 39% respecte de 2013. Mentre que l’apartat de la investigació civil augmenta només un insignificant 1,3%. La inversió en recerca militar arriba al 8,2% del total de la recerca civil i militar. En canvi, el 2013 representava només el 6,1% del total. Sembla clar, amb aquestes dades, quines són les línies de recerca que vol potenciar l’actual govern. (Taula 3).

Què s’hauria de fer?

La crisi afecta especialment les capes socials més febles, més de sis milions d’aturats ho testifiquen. Això hauria de ser motiu per avortar totes aquelles despeses que es poden considerar com a menys “productives”. I, sens dubte, la despesa militar en el seu conjunt entorpeix el desenvolupament econòmic, perquè aquesta mateixa despesa dedicada al desenvolupament de béns de l’economia real tindria uns efectes més positius i crearia més riquesa i llocs de treball.

És per això que una proposta sensata per reduir la crisi que travessa avui l’Estat espanyol passa per una reducció important dels efectius militars. Per exemple, reduir en 50.000 o 60.000 els efectius. Per descomptat no per engrossir les llistes de l’atur, sinó donant-los ocupació en altres funcions de serveis públics que tinguin un major impacte en el benestar de la població. No cal oblidar que altres països del nostre entorn ho estan fent: França ho reduirà en un 50% i passarà de 200.000 a 100.000 el nombre d’efectius del seu exèrcit.

Una altra mesura seria acabar amb les ajudes i crèdits de la I+D militar, enguany de 506 milions, per desenvolupar nous armaments. Alhora, també, reduir les enormes inversions en armaments, especialment els PEA, i aquests recursos destinar-los a desenvolupar béns civils socialment útils. Tampoc, en aquest cas, es tracta de tancar les indústries militars i que els treballadors passin a engrossir les llistes d’atur, sinó de fer una reconversió de les empreses i posar-les a produir béns socialment útils.

En darrer lloc, anul·lar les missions militars a l’exterior i estalviar al voltant de 800 milions anuals, perquè en una etapa de crisi com l’actual és un dispendi que l’Estat no es pot permetre.

---