Qui vetlla pels interessos dels fabricants de bombes de dispersió?
La societat civil internacional, durant anys, ha estat duent a terme una campanya de desarmament, en concret, primer va ser una campanya per la prohibició de les mines antipersona i posteriorment una campanya per prohibir les bombes o munició de dispersió.
Ambdues campanyes van aconseguir un tractat internacional que prohibeix l’ús, la fabricació, l’emmagatzament i la venta, alhora que també compromet a destruir les mines i municions de dispersió emmagatzemades o sembrades. La campanya de prohibició de les mines antipersona va ser galardonada amb el premi nobel de la Pau.
Les organitzacions espanyoles impulsores d’aquestes campanyes van pressionar al govern espanyol perquè signés aquests tractats; el govern així ho va fer i es va adherir a ambdós. Com a conseqüència, les empreses espanyoles no poden fabricar ni vendre aquest tipus d’armes ni la tecnologia per fabricar-les en un tercer país que no hagi firmat les convencions corresponents.
Instalaza és una empresa d’explosius que produïa municions de dispersió. Amb la firma d’aquest tractat, l’empresa les va deixar de produir i vendre. Així doncs, l’empresa es va sentir agreujada per la decisió del govern i va interposar davant els tribunals una demanda reclamant una indemnització per aquesta desició. Instalaza demanava una compensació econòmica d’uns 60 milions d’euros al·legant que la decisió impedia el lucre de l’empresa, la impossibilitat d’atendre les vendes que s’estaven negociant o futures ventes i els seus guanys corresponents, així com també els costos que hauria de realitzar en la destrucció de l’stock o les pèrdues associades a la I+D invertides en el seu desenvolupament.
Fa un parell de mesos, el jutge de l’Audiència Nacional de la setena secció de la sala contenciosa, va desestimar la demanda d’Instalaza, per tant, el govern no haurà de compensar econòmicament als fabricants d’aquestes bombes per les pèrdues econòmiques que els hi suposi no fabricar-les ni vendre-les. Aquesta és una bona notícia.
El ministre de defensa, Pedro Morenés, va ser conseller d’Instalaza entre els anys 2005 i 2009. Coneix bé l’empresa i manté bones relacions amb ella, tant, que no era necessari que l’empresa portés als tribunals al Ministeri de Defensa per ser compensada directament per la falta de negoci ja que, el Ministeri, pot compensar-la, i així ho ha fet, extrajudicialment. De fet, el Ministeri ha seguit contractant l’adquisició d’explosius amb Instalaza i ha contractat els seus serveis pel desmantellament de les bombes de dispersió. Per tant, podem afirmar que Instalaza ha obtingut beneficis per la firma del tractat de prohibició de les municions de dispersió.
A principis del 2014, l’Exèrcit de Terra acaba de formalitzar un contracte amb Instalaza pel subministrament de material bèl·lic, en concret del llançagranades Alcotán per un valor de 4 milions d’euros. Instalaza ha estat i és proveïdor històric d’explosius de l’exèrcit espanyol. No necessita querellar-se amb el Govern ni enemistar-se amb el Ministeri de Defensa, ja que no deixa de ser un proveïdor regular i, per tant, li segueix venent altres productes explosius i li seguirà venent productes de nova generació en el futur.
Llegeix l'article a Público