Recomanacions del Centre Delàs d’Estudis per la Pau sobre l’informe d’exportacions espanyoles de material de defensa i de productes i tecnologies de doble ús 2013

Recomanacions del Centre Delàs d’Estudis per la Pau sobre l’informe d’exportacions espanyoles de material de defensa i de productes i tecnologies de doble ús 2013

Espanya s’ha convertit és una potència exportadora d’armament a un important cost. Cap a dins implica una devaluació més de la qualitat de la nostra democràcia, per l’absència de controls polítics i jurídics sobre la política de foment de l’exportació d’armes i per la política d’opacitat sobre la informació més rellevant. Cap a fora s’està comerciant amb el sofriment i els drets humans dels éssers humans.

A continuació, intentant posar especial èmfasi en el caràcter preventiu de la llei, s’inclouen recomanacions sobre les quals s’ha de millorar la transparència:

Respecte a la política de foment de les exportacions d’armament:

1- Les estadístiques oficials haurien de recollir informació sobre les principals actuacions dutes a terme pel Ministeri de Defensa per a la promoció de contractes de la indústria de Defensa. El Secretari d’Estat de Defensa hauria de comparèixer al Congrés dels Diputats de forma conjunta amb el Secretari d’Estat de Comerç per informar sobre les exportacions d’armes.

2- Iniciar un procés de revisió de l’estructura i funcionament de la JIMDDU amb l’objectiu d’assegurar la participació d’entitats independents en l’aprovació de llicències d’exportació que aportin una perspectiva del dret internacional i el dret internacional dels drets humans, i l’augment de la seva transparència.

Respecte a les estadístiques sobre exportacions d’armament:

1. Permetre el debat parlamentari previ a l’autorització/exportació de l’armament. De la mateixa manera que es compareix a posteriori, per tancar l’any, hauria d’existir debat parlamentari sobre les previsions d’exportació de material de defensa i de doble ús.

2. En aplicació del mateix TCA, cancel·lar qualsevol tipus d’exportació d’armament a països en conflicte armat o amb greus violacions dels drets humans, com seria el cas actualment de les següents destinacions: Síria, Egipte, Bahrain, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Israel, Colòmbia, Iran, l’Iraq, Líban, Jordània, Somàlia, Rep. Centrafricana, Mali, Líbia,… Prioritàriament Pròxim Orient i Sahel, i establir una moratòria en el lliurament i venda d’armes i de material de doble ús a ambdues regions.

3. Especificar en quins arguments es basa la JIMDDU per atorgar autoritzacions d’exportació d’armament a països en els quals es violen els drets humans o que es veuen afectats per un conflicte intern o regional. 

4. Aportar informació sobre el nombre de contractes Govern a Govern que s’han realitzat, detallant els països amb els quals s’han acordat i sobre quin tipus de material, quantitat (unitats) i valor és el seu objecte.

5. Incloure informació detallada sobre les unitats exportades (ja siguin vaixells, avions o beines de cartutxos).

6. Remetre un informe sobre les importacions realitzades, tal com recomana el TCA, recentment ratificat.



 09/09/2014

Linia de recerca :
Destaquem: Nou mapa interactiu sobre la militarització de fronteres!